Mollerussa pide garantías a la nueva planta de compostaje de Torregrossa

La construcción de una planta de compostajeen Torregrossa, promovida por la agrupación de ganaderos delPla (Arpla) y autorizada por el anterior ayuntamiento de CiUen los últimos días de su mandato, ha sido acogida con reservas por el nuevo consistorio de este municipio, gobernado por elPSC, y el de Mollerussa.

Mejoras en la planta de compostaje de Torregrossa

La agrupación de ganaderos del Pla d'Urgell (Arpla) confirmó ayer que estudia incorporar mejoras en el proyecto dela planta de compostaje que construye en Torregrossa para evitarmalos olores en el entorno de estas instalaciones.

L’abocador, un veí molest

Els pobles propers a l’abocador del Segrià en pateixen les pudors, els residus i els ocells

L’abocador de Montoliu de Lleida, que dóna servei a tota la comarca del Segrià, s’ha convertit en un equipament realment molest pels veïns tant del mateix nucli on està instal.lat com dels que viuen als pobles del voltant. Així, les queixes s’han fet sentir des d’Alfés o Sunyer, entre
altres. Algunes de les molèsties que pateixen aquests nuclis propers a l’abocador van des de les típiques males olors fins a altres efectes menys previsibles, com per exemple el fet que els dies de vent volin plàstics de l’abocador que queden als camps de conreu i que provoquen avaries a la maquinària agrícola, tal i com va explicar la mateixa alcaldessa d’Alfés, Ann Gyles.

L’abocador comarcal del Segrià, al municipi de Montoliu de Lleida, és motiu de molèstia no només en aquest nucli, sinó també per a altres pobles propers. Així, veïns de localitats com Alfés o Sunyer pateixen
les mateixes conseqüències que Montoliu. Alguns exemples d’aquests “efectes col·laterals“ van més enllà de les típiques males olors. Així, els pagesos posen per exemple les avaries a la maquinària agrícola, un fet que
explica l’alcaldessa d’Alfés, Ann Gyles. Segons els afectats, els dies de vent fort, els plàstics i residus provinents de l’abocador arriben als camps de conreu del municipi d’Alfés, i provoquen avaries als tractors i la maquinària dels pagesos quan conreen les terres. A part, l’alcaldessa d’aquesta localitat veïna lamenta també les fortes olors que arriben de l’abocador i la presència massiva d’ocells que comporta aquesta
infraestructura. Precisament aquest darrer efecte ha estat un dels motius d’intervenció a un altre dels pobles afectats per les conseqüències de tenir tan a prop un abocador d’aquestes dimensions.

Cigonyes
En aquest sentit, l’Ajuntament de Montoliu de Lleida ha estat un altre dels organismes a haver de reaccionar davant la proximitat de l’abocador. En concret, en aquest cas els problemes eren els talls en el subministrament elèctric que ocasionava la presència massiva de cigonyes a l’abocador. Les aus es paraven als cables de subministrament de la localitat i, a causa de la gran acumulació d’exemplars, sovint
s’anaven desgastant els fils elèctrics fins que els ocells quedaven exposats al pas de corrent. Quan això es produïa, els animals morien a causa de les descàrregues elèctriques. Arran d’aquesta situació, l’Ajuntament,
que gestiona també el subministrament elèctric del poble perquè n’es el propietari de la línia, es va veure obligat a prendre mesures.

Protecció
La solució per la qual va optar el consistori va ser la d’instal·lar proteccions als cables elèctrics per evitar aquests talls en el subministrament. Així, tècnics en electricitat van col·locar proteccions plastificades
a tot el cablejat de la zona afectada, la que va de l’abocador al nucli de Montoliu de Lleida. D’aquesta manera, en estar coberts els cables d’un gruix superior de plàstic, el fet que hi hagi les cigonyes aturades
no posa en perill ni la seva integritat ni tampoc provoca, en conseqüència, interrupcions en el subministrament. Segons fonts municipals, la reforma ha tingut efecte i des que es va introduir, el darrer
trimestre de l’any passat, no s’han tornat a produir els talls en el subministrament ni s’ha observat més ocells que morissin per causa de les descàrregues elèctriques. La reforma ha estat finançada íntegrament
pel consistori, ja que és el responsable de la gestió i el manteniment de la línia afectada per la problemàtica.

Altres Problemes
Per altra banda, veïns de Montoliu van negar que en aquest terme municipal es produeixin altres problemes menys previsibles, com per exemple les avaries en la maquinària agrícola. Segons van manifestar
agricultors del poble, no saben de ningú que s’hagi vist obligat a reparar tractors o segadores
per culpa dels residus.

Vet condicionat per als abocadors a Gimenells

Diari Bon dia

La Comissió Territorial d’Urbanisme va aprovar ahir la proposta de l’Ajuntament de Gimenells d’una reforma en la normativa urbanística per evitar la construcció d’un abocador en aquesta localitat. Ho va fer, però, amb condicions. La comissió va establir que l’Ajuntament haurà de negociar amb l’Agència Catalana de Residus la distància mínima a la que es pot construir l’abocador.
Una altra de les condicions, tal com va explicar el director general d’Urbanisme, Pere Solà, és que "les plantes de residus que es puguin construir al municipi no seran d’ús exclusiu dels veïns", tal com demanava l’Ajuntament.
La reforma de la normativa urbanística de Gimenells, promoguda per l’Ajuntament, pretén evitar la construcció d’abocadors prop de zones habitades, i demanava que es prohibís construir l’abocador a menys de mil metres, la qual cosa suposava que l’actual projecte presentat per una empresa privada no era factible. La decisió de la comissió va ser ben rebuda pels membres de la Plataforma Segrià Net - Salvem la Vall de Camarasa.

Are Environmental Factors contributing to the growing Incidence of Cancer?

Across the EU, cancer is responsible for one death in four. Geneticsusceptibility contributes to cancer, as do certain lifestyle-relatedfactors, but this is not all. It was previously suggested thatlifestyle-related factors, improvements in screening and long lifeexpectancy alone could not account for the recently observed growingincidences of cancer in high income countries. Indeed, certainenvironmental factors might play a more important role in carcinogenesisthan previously expected.A team of European and American researchers recently analysed thecarcinogenic effect of certain environmental factors rated as certainly orpotentially carcinogenic by the International Agency for Cancer Research(IACR). To this end, the authors have overviewed the existing scientificliterature in order to explain the current increase in cancer incidence andto justify the hypothesis according to which this could mainly be relatedto environmental factors. In particular, they analysed the examinedmicroorganisms (including viruses), radiation (including radioactivity,ultraviolet (UV) rays, and pulsed electromagnetic fields) andxenochemicals.The main results are as follows:In addition to ionizing irradiation (such as the exposure to radon or nuclear activities) non-ionizing irradiation including UV and pulsed electromagnetic fields (EMF) can cause cancer, in particular, skin cancer (UV), some acute leukaemia and brain tumours in children (EMF). Regarding outdoor air pollution, long-term exposure in adults to particles and to polycyclic aromatic hydrocarbons (PAH), for example in the air of polluted cities, can increase the risk of death due to lung cancer by 8% (without considering the effect of tobacco smoking). The risk is higher for the more polluted cities and smoking can add to this risk. A recent European study estimated that the proportion of lung cancer attributable to traffic-related air pollution and environmental tobacco smoke (ETS) in never- and ex-smokers was 5%-7% and 16%-24% respectively. In addition to PAH and fine particles, NO2 might also be involved. The relevance of pesticides in carcinogenesis is steadily increasing. In children, several epidemiological studies revealed an increased relative risk of cancer associated with parental exposure to occupational or non-occupational pesticides. Moreover, a positive association has been found by several studies testing the direct exposure of children to pesticides. On the other hand, epidemiological studies in adults have provided conflicting results. For dioxins, although their carcinogenic mechanisms are not clear, a strong association between chronic exposure and an increased incidence of all cancer types has been put forward. Chlorine is not itself carcinogenic but combined with organic matter in drinking water, it forms chlorination disinfection by-products (e.g. trihalomethanes and haloacetic acids) that have been demonstrated to be mutagenic both in vitro and in vivo. Certain metals and metalloids have been rated as certain or probable carcinogens by the IARC. For example, lung cancer has been reported to be associated with exposure to heavy metals, including lead, hexavalent chromium and nickel. Nevertheless, their mechanism of action is not yet well understood. Overall, this study provides evidence that supports the fact that, due totheir mutagenic and/or promoting properties, many environmental factors,including viruses, radiation and xenochemicals can contribute to causing avariety of cancers. The need remains to estimate the overall risk fractionattributable to these environmental factors.Source: Belpomme D. et al. (2007) « The multitude and diversity ofenvironmental carcinogens »,

Environmental Research, In Press.
Contact:artac.


cerc@wanadoo.fr

És d'un grau de cinisme impressionant, no creieu?

Bones!

Segurament ja la coneixiem, per si de cas us n'envio l'enllaç de la guia que va fer el Departament d'Interior i Participació sobre els moviments NIMBY i la cultura del no:

http://www10.gencat.net/drep/binaris/aquinoaixisi_tcm112-67035.pdf

Aquesta és la presentació que fan:

"De l’Aquí No a l’Així Sí. Orientacions per planificar polítiques amb impacte territorial.
La nostra societat cada vegada és més complexa. La ciutadania és més exigent i disposa de coneixements i capacitats per plantejar els seus punts de vista. No rep les polítiques públiques passivament, sinó que és capaç d’entendre’n els impactes i de valorar-los en funció dels seus interessos i les seves preferències. Disposar d’una ciutadania activa i compromesa és, evidentment, una bona notícia, una tendència que caldria celebrar i impulsar. És, també, un repte per als governants, ja que els exigeix fer les coses d’una altra manera. I aquesta és una segona bona notícia.
A Catalunya, aquest repte s’ha deixat sentir de manera especial en totes les polítiques que provoquen impactes territorials. És clar que cada vegada hi ha més intervencions públiques que desperten resistències, reaccions i situacions conflictives. Alguns han percebut aquests conflictes com el resultat de l’anomenada “cultura del no” i, conseqüentment, han lamentat la manca de maduresa de determinats sectors socials, incapaços d’acceptar que cal avançar i que no es pot aturar la màquina del progrés. No compartim ni aquestes opinions ni aquesta manera d’abordar el tema. Pensem que la ciutadania cada vegada és més activa i madura, no el contrari. Les posicions d’una ciutadania cada vegada més resistent no són només gratuïtes o simplement egoistes, sinó que expressen malestars que no troben espai on manifestar-se. De fet, estem convençuts que no ens estan llançant només el missatge simple i negatiu de l’“Aquí no”, sinó el més complex i sofisticat del “No d’aquesta manera”.
Se’ns fa evident que hem de superar l’asimetria que hi ha avui dia entre una societat nova i una política vella, entre l’aparició de nous problemes i la vella manera d’abordar-los. Hem d’aprendre a governar d’una altra manera. Per aquesta raó, la Direcció General de Participació Ciutadana volem proposar unes recomanacions que ens ajudin a construir aquesta nova política. No es tracta, com es veurà tot seguit, d’un protocol tancat i detallat, sinó d’algunes orientacions que tenen com a objectiu tant reconèixer el paper d’una ciutadania més activa com facilitar als responsables públics una guia per prendre decisions millors i per desplegar-les amb més eficiència."

text enviat per IPCENA

Alguaire recull 1.500 signatures contra les plantes de compostatge

La plataforma Aire Net d’Al-guaire ha recollit 1.500 signatures en contra de les dues plantes de compostatge del municipi. Els veïns tenen previst presentar-les a l’Ajuntament dissabte en un acte formal. L’objectiu de la recollida és demanar al consistori que intervingui i faci pressió davant de Medi Ambient perquè el Govern actuï davant una situació que consideren molt preocupant.

La plataforma denuncia que les dues plantes generen males olors i, el que consideren més preocupants, aboquen residus al terreny que resulten greument contaminants. De la mateixa manera, els veïns critiquen la passivitat del Departament de Medi Ambient davant aquesta situació, ja que "a ells els va bé perquè aquí hi porten residus de tot Catalunya".

Les signatures s’han recollit a Alguaire, Rosselló, Vilanova de Segrià, Almenar, la Mata de Pinyana i Benavent de Segrià, els nuclis on arriben les molèsties que generen les plantes. La més antiga funciona des de fa deu anys i l’altra des de l’any 2001.

Bon Dia

M. Serret Nov 15, 2007, 12:46