Això no para. Es vol instal·lar un nou abocador

ANUNCI d'informació pública sobre la sol·licitud d'autorització ambiental del Projecte d'una activitat de monodipòsit de classe II per a residus d'embolcalls de polietilè de baixa densitat al terme municipal de la Pobla de Claramunt.

En compliment del que disposa l'article 31 del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i s'adapten els seus annexos, se sotmet a informació pública la sol·licitud d'autorització ambiental del Projecte per a l'exercici d'una activitat de monodipòsit de classe II per a residus d'embolcalls de polietilè de baixa densitat, promoguda per l'empresa Unión Industrial Papelera, S.A., al terme municipal de la Pobla de Claramunt.

El projecte és a disposició del públic, en hores d'oficina, a les dependències de l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, Travessera de Gràcia, 56, 6a planta, durant el termini de trenta dies. Durant aquest període s'admetran totes les al·legacions que es presentin per escrit.

Un abocador encén el Solsonès

Informació facilitada per IPCENA

Vilaweb-El Punt, diumenge, 8 de febrer de 2009

L’alcalde de Pinós ha ofert el poble com a seu d’un dipòsit de residus industrials metropolità. A canvi, l’Ajuntament rebria cada any una suma equivalent a sis vegades el seu pressupost actual. El projecte ha destapat la capsa dels trons al poble i ha indignat els alcaldes veïns

DAVID MARÍN. Pinós

Josep Isanta és alcalde de Pinós des de fa només un any i mig. Però, per bé o per mal, està disposat a fer història en aquest petit municipi del sud del Solsonès, format per una població d’unes 300 persones repartides en petits nuclis, masies, i granges disseminades en un paisatge de turons solitaris i sobris, marcat encara pels incendis del 1998. Isanta, acostumat a fer números en la seva activitat professional –és director general d’una empresa de begudes d’Igualada–, s’ha llançat de cap a la consecució d’un projecte que, segons ell, podria fer passar el municipi de la misèria a l’abundància: un dipòsit de residus industrials. Aquesta activitat podria generar cada any uns ingressos de 1.200.000 euros. Sis vegades més el pressupost de l’Ajuntament, que l’any 2006 era de 262.356 euros.

Però al poble pocs creuen que la riquesa vingui embolicada dins de bales de residus industrials. Més aviat al contrari. La idea de l’alcalde ha desfermat una gran polèmica al poble i ha posat en peu de guerra els municipis pròxims. El moment culminant es va viure divendres, en una tensa assemblea veïnal que, en alguns moments, es va convertir en un autèntic guirigall de xiulets i insults contra l’alcalde. Durant la reunió, vigilada discretament per una patrulla dels Mossos d’Esquadra que s’esperaven a l’exterior del recinte, Isanta no va aconseguir que cap veí es manifestés a favor del projecte. Si n’hi havia algun, va preferir mantenir la boca tancada. Isanta ni tan sols va tenir el suport dels alcaldes veïns, del seu mateix color polític (CiU), que li van reclamar que retirés el projecte i van oferir el seu suport als veïns de Pinós contraris al dipòsit. Tot i això, Isanta no es va donar per vençut. «Fixa-t’hi: de la vintena de persones que han intervingut, només tres eren de Pinós», va comentar a El Punt després de la reunió, fent cas omís de les peticions de dimissió que havia rebut per part de propis i estranys.

El projecte ha despertat el sentiment de greuge dels ciutadans d’aquest racó de la Catalunya central. «Si tan bo és, que ho posin a Collserola»,o bé «només pensen en nosaltres quan no saben què fer amb els seus residus?», van deixar anar alguns veïns. I també ha despertat velles disputes dintre de Pinós. Diversos veïns van assenyalar durant l’assemblea que els terrenys escollits per l’alcalde per al dipòsit es troben, precisament, en una finca anomenada La Guilella, que és propietat de l’exalcalde, Josep Santauràlia, també de CiU. La finca ja es van oferir per a un centre de residus d’altres característiques l’any 2000. «Entre tres cacics ho voleu manegar tot», va etzibar-li un dels veïns durant la reunió.

ELS POBLES VEÏNS, EN CONTRA

Els alcaldes de Torà (Segarra) i la Molsosa (Solsonès), tots dos de CiU, van intervenir per exigir a Isanta que retiri un projecte sobre el qual no els havia informat i que afectaria, al seu entendre, greument els seus municipis: els accessos travessarien la Molsosa i el dipòsit estaria a mig quilòmetre d’Enfesta, un dels nuclis de la Molsosa. Tots dos alcaldes van explicar després que es coordinaran amb els altres ajuntaments per oposar-se al projecte si Pinós el manté. Pensen tenir el suport també del municipi més gran de la zona, Calaf (Anoia), que s’abasteix d’aigua de mines pròximes al territori afectat.
Isanta té, almenys, el suport de la Junta de Residus de la Generalitat. Tècnics d’aquest organisme el van acompanyar a l’assemblea, van explicar les característiques tècniques que tindria una instal·lació d’aquest tipus i van intentar convèncer els veïns que seria totalment segura.
——————————————————————————————
Regió 7
Pinós rebutja el projecte d´abocador en una reunió informativa molt tensa
Cap veí no va alçar la veu per defensar el projecte d´abocador de l´alcalde, Josep Isanta

Els alcaldes de la Molsosa i Torà, del mateix partit polític que Isanta, li van demanar que retirés el projecte

RICARD MONSÓ | PINÓS Una part molt significativa dels veïns de Pinós rebutja la construcció de l´abocador que planteja l´alcalde del municipi, Josep Isanta (CiU); i així es va posar de manifest en el transcurs d´una tensa reunió informativa celebrada divendres passat al vespre al local annex de l´ajuntament. En les intervencions posteriors a la presentació del projecte, que va ser a càrrec de tècnics de l´Agència de Residus de Catalunya, no hi va haver ni una sola veu a favor de la proposta d´Isanta.
El projecte d´abocador de l´empresa Tradebe es preveu construir a la finca la Guilella, a la capçalera d´una vall, i tindrà una superfície de 10 hectàrees dins uns terrenys de 180 hectàrees. Es tracta d´un dipòsit controlat de classe II de residus municipals i industrials no perillosos, i segons Isanta «representarà uns ingressos municipals de 200 milions de pessetes cada any», que han de servir «per fer carreteres, construir una residència d´avis, impulsar el turisme de qualitat al municipi, etc.». Però els veïns no pensen el mateix, i van recordar que fa 9 anys ja es va celebrar un referèndum popular en què la gent de Pinós va deixar molt clar que no volia cap abocador al seu territori. En aquest mateix sentit, van ser destacables les intervencions dels alcaldes de dos municipis limítrofs amb Pinós com són la Molsosa i Torà (la Segarra), Marià Torra i Domènech Oliva, respectivament, que van demanar a Isanta que retiri el projecte.

Nota de premsa d’IPCENA-EdC contra el nou abocador de Pinós

NOTA DE PREMSA

Emplacem a l’ARC ( Agencia de Residus de Catalunya) del Departament de Medi Ambient i Habitatge a no autoritzar la instal•lació d’un abocador de residus municipals i industrials a Pinós (Solsonès)

Aquest divendres dia 6, al santuari de Pinós, l’ajuntament ha convocat als veïns a les 7 de la tarda per fer una sessió informativa del projecte.

Des de Ipcena-EdC i la Federació Ecologistes de Catalunya, ens hem informat de la proposta de l’ajuntament de Pinós de promoure la construcció d’un abocador de residus municipals i industrials al municipi, amb la signatura d’un conveni entre l’ajuntament i l’empresa explotadora, i amb un informe realitzat suposadament per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) -Departament de Medi Ambient i Habitatge que avala la idoneïtat de la finca escollida.

Segons les informacions obtingudes, es volen abocar residus municipals en forma de bales que provindran d’instal•lacions de premsat i embalat de residus tipus ecoparc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, compostes per residus urbans i altres residus industrials.

El volum de residus que s’hi preveu abocar és de 200.000 tones cada any, xifra que representaria el 50% dels residus en destinació a abocador que produeix cada any la ciutat de Barcelona.

Recordem que en aquesta població les empreses Inusa i Cespasa van rebre l’any 2000 l’encàrrec de la Generalitat de projectar dos abocadors de residus industrials especials a Catalunya, un dels quals es pretenia ubicar a Pinós. Finalment fou rebutjat arran de la gran oposició veïnal que va generar.

Per tot plegat fem les següents consideracions:

1. És inadmissible que es plantegi un projecte d’abocador de bales de rebuig dels ecoparcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a una comarca com el Solsonès, de les que menys residus generen i de les menys poblades de Catalunya. I a uns 100 km del seu origen:

L’Ecoparc 1 de Barcelona tracta la matèria orgànica i la fracció RESTA (residus no recollits selectivament que poden contenir matèria orgànica) procedents de la recollida selectiva de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat i Viladecans.

L’Ecoparc 2, de Montcada i Reixac tracta la matèria orgànica i la fracció RESTA procedents de municipis metropolitans, a excepció de Barcelona, i puntualment de municipis del Vallès i del Maresme.

L’Ecoparc 3 del Besòs, ubicat al terme municipal de Sant Adrià de Besòs, tracta la fracció RESTA dels residus municipals procedents de Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona.

Les oportunitats de negoci de les empreses que gestionen les instal•lacions de tractament de final de canonada dels residus (abocadors, incineradores,..) no han de condicionar les destinacions dels residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona!

2. Incongruència: l’Agència de Residus de Catalunya està a punt d’aprovar el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC) 2007 - 2012 i el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals (PTSIGRM) 2005 -2012, que proposa una distribució territorial per a la gestió dels residus municipals (instal•lacions de tractament a cada comarca) i distribueix el territori en 7 grans àrees, on es comprometen a aplicar els criteris de la normativa europea de proximitat i suficiència per a les plantes de recuperació i tractament dels residus. Segons aquest Pla, la comarca del Solsonés preveu l’ampliació de l’abocador, una planta de tractament del rebuig i de tractament de voluminosos als terrenys de l’abocador de Clariana del Cardener, a cap lloc més.

Per evitar precisament situacions tant insostenibles i aberrants com la que es podria produir si es tirés endavant aquest projecte, L’ARC no pot autoritzar aquest nou abocador si vol que la nova proposta de nou model de gestió de residus (PROGREMIC) tingui credibilitat.

3. La dimensió de l’abocador és una barbaritat: Sembla que la finca on volen construir de l’abocador és de 180Ha. l’Abocador que posa, per exemple, l’ajuntament a Cerdanyola del Vallès on s’estan abocant les bales dels ecoparcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ocupa solament una superfície de 5Ha.

4. Per quins interessos es vol construir aquest abocador?: com en d’altres convenis entre empreses de gestió de residus i ajuntaments (El Pinell de Brai, Riba-Roja (Terra Alta), també volen signar Convenis molt lucratius a costa de la protecció del medi ambient i la salut de les persones. No s’entén l’interès o la necessitat, si no és l’especulativa de les empreses que gestionen els residus a Barcelona i no disposen d’abocadors i els cerquen a les comarques amb menys població i on pensen que comprant a l’ajuntament i la població, podran fer el negoci “rodó”.

5. Un abocador sempre serà un reactor químic: un abocador, per moltes capes d’impermeabilització que es faci i per molt que embalin els residus, a curt i mig termini sempre té un risc de produir gasos contaminants i gasos que afecten el canvi climàtic, lixiviats que contaminen el sol i els aqüífers, olors, molèsties de gran trànsit de vehicles i contaminació ambiental, etc. Sempre serà un terreny hipotecat per al seu futur. No és cert que quedi totalment restaurat, ja que els abocadors - de bales o no- tenen activitat química durant centenars d’anys. Un abocador sempre tindrà un impacte al medi i a la salut de les persones de la zona!

6. L’ajuntament es ven a la pressió econòmica de l’empresa: cal que expliquin quina necessitat té el territori del Solsonès en acollir aquest abocador: Quins interessos té l’empresa promotora, l’ajuntament (l’aportació sona a xantatge - 4€/tm/residus, es a dir, sobre 1 milió d’euros cada any) i l’ARC? Quants residus hi abocaran?

7. Per les raons exposades de justícia ambiental i d’incompatibilitat amb la normativa vigent: no es pot acceptar socialment aquest abocador que malmetrà el medi ambient de la comarca. Cal demanar a l’ARC-DMAH i a l’ajuntament que apliquin politiques conseqüents i preventives dels residus, i amb l’aplicació del criteri de proximitat i suficiència en el tractament dels residus. Demanem un canvi del model d’ordenació territorial ja que l’actual ens demostra que és absolutament insostenible.

IPCENA - Federació Ecologistes de Catalunya

Lleida 4 , febrer 2009

Contacte:

IPCENA - EdC
Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural
Pl. Gramàtics, 2 baixos
25002 Lleida
973 26 37 93
www.ipcena.org

CONVOCATÒRIA D'ENTITATS I PLATAFORMES QUE DEFENSEM EL TERRITORI A LES COMARQUES DE LLEIDA:

A TOTES LES ENTITATS I PLATAFORMES QUE DEFENSEM EL TERRITORI A LES COMARQUES DE LLEIDA:

Trobada dissabte 14 de febrer a les 6 de la tarda a l’antic local d’IPCENA (C/ Jaume I el conqueridor nº 32, baixos, Lleida)

contacte: telèfon 610722461 Joan.

Informació i preparació de plataformes i entitats de les comarques de Lleida a la participació el 22 de març a Barcelona a la manifestació contra la política ambiental de la Generalitat.

La manifestació està organitzada per Ecologistes de Catalunya (EdC). L’any 2001 EdC ja va organitzar una primera manifestació sota el mateix lema, durant el govern de CiU a la Generalitat, un període en el que les problemàtiques ambientals saturaven el territori. Ara, durant el govern tripartit i d’entesa, no només no s’ha frenat la destrucció del territori, sinò tot el contrari, les problemàtiques ambientals han augmentat sense fre. A les nostres comarques en tenim exemples com l’abocador de Gimenells o Pinós i les nombroses plantes de tractament de residus arreu, la presa de Mont-rebei, l’autopista elèctrica Ribagorça-Pallars, la destrucció de l’horta de Lleida, el transvasament Segre-Llobregat, la concentració sense criteris ambientals de parcs eòlics i moltíssims problemes més.

Per tant, és molt important que hi assistim tots i totes per organitzar el millor possible la nostra presència i participació a la manifestació del dia 22 a Barcelona, que aplegarà col·lectius de tots els territoris.

Si us plau, confirmeu la vostra assistència a traves del correu ipcena@ipcena.org o a través del telèfon 973 26 37 93

Salutacions,

IPCENA-EdC

MANIFESTACIÓ CONTRA LA POLITICA AMBIENTAL DE LA GENERALITAT

dia internacional de l’aigua, 22 de Març, a BCN

Prou d’agressions al territori !!! Ni transvasaments, ni abocadors, ni especulació.

Per una planificació ambientalment responsable.

IPCENA organitza 2 autobusos per anar-hi. Inscriviu-vos! Socis/es, amics, companyes... tots cap a Barcelona el 22M !

Més informació a http://www.ipcena.org/?p=502