Es confirmen els pitjors presagis: un macroabocador de residus d’ecoparc al Pinell de Brai

Enviat per GEPEC

El dimecres, 26 de Novembre de 2008, va tenir lloc al Ple extraordinari de l’Ajuntament del Pinell de Brai la presentació i aprovació d’un conveni per omplir el forat de l’argilera amb els residus empaquetats dels ecoparcs de l’àrea metropolitana (abocador Tipus II). Els partícips: l’equip de govern, les empreses extractives de l’argilera i l’empresa Puigfel.
Fem una mica de memòria. Els residus dels ecoparcs de Barcelona ja fa temps que tenen un destí incert, degut al tancament dels abocadors del Garraf i al fracàs de les polítiques de prevenció de residus engegades pel Govern. En previsió que els actuals abocadors de l’àrea metropolitana es saturin en un termini relativament curt (uns cinc o deu anys), l’entitat metropolitana (EMSHTR) i altres gestors dels residus metropolitans, amb la complicitat de l’Agència de Residus, han fet alguns intents fracassats per "colocar" les bales residuals dels ecoparcs en diferents punts del territori català.

El primer intent va ser fa uns anys a Vilanova d’Escornalbou, que no va prosperar degut a un escàndol polític relacionat amb la tramitació dels permisos i els "acords previs" que s’havien pactat a esquenes de la població. El segon intent, més recent, el tenim l’any passat a Gimenells, una petita població del Segrià que va veure com d’un dia per l’altre li "encolomaven" un enorme abocador de 300 hectàrees per a colgar la Vall de Camarassa amb bales d’ecoparc. Per sort, l’Ajuntament va reaccionar a temps i es va oposar des d’un principi a aquell projecte, donant com a resultat que l’Agència de Residus el tirés enrera. Entre mig hi han hagut altres intents "menors" com la suposada "prova pilot" que es va fer a la pedrera Vallensana de Badalona, que va acabar amb un contenciós administratiu retirat a canvi de no seguir omplint la pedrera amb bales d’ecoparc.

I ara, al Pinell de Brai: projecte d’abocador TIPUS II de 55 hectàrees, ni més ni menys (molt més del que havíem imaginat), dins la Serra de Pàndols i a la vora del riu Canaletes (àrea colindant amb Xarxa Natura 2000 i amb poblacions en recuperació de llúdriga).

El problema: l’equip de govern de CiU, que ha aprovat a cuita corrents el conveni tot i els vots en contra de l’oposició (5 a 4). Atenció perquè el conveni entra a registre de l’Ajuntament el 21 de Novembre i el 26 de Novembre es porta al Ple i s’aprova (sense gairebé ni temps de llegir-lo ni molt menys d’informar als veïns)

Curiosament, va ser CiU qui va interposar el contenciós administratiu per aturar l’entrada de bales d’ecoparc a la pedrera Vallensana de Badalona. A veure qui diu que allò de la cultura del NO aquest cop...

Els responsables: Les empreses "Arcillas y Arenas Refractarias Pàndols", "Suministros de Arcilla" i "Puigfel". No és casualitat que Puigfel sigui la mateixa empresa encarregada de la gestió de les bales d’ecoparc a l’argilera Elena de Cerdanyola.

Els còmplices: L’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que a través de la seva gerent, Genoveva Català, negava un dia abans de la signatura del Conveni del Pinell tenir cap constància de que s’hi volgués fer un abocador TIPUS II, i acusava a un representant de GEPEC-EdC d’estar "molt mal informat".

On està el criteri de zonificació territorial del "nou model" de gestió de residus promogut per l'ARC amb els nous PROGREMIC i PTSIGRC segons el qual els residus s'han de gestionar dins dels àmbits territorials descrits en aplicació dels criteris de proximitat i suficiència? Aquestes bales faran 200 kms des del seu origen (l'Ecoparc 2 a Ripollet - Barberà) fins a Pinell de Brai. Quina contradicció!

Els grans perjudicats: Els veïns del Pinell, que no han estat degudament informats sobre el projecte i que malauradament encara no són conscients del que vol dir tenir un macroabocador de bales d’ecoparc al seu municipi. En segon terme, també resten perjudicats els visitants i veïns de la Terra Alta, que tindran un nou perjudici ambiental, com si no fos suficient amb els parcs eòlics.

Les solucions: Per una banda, la tramitació ambiental per a aquest abocador gegant encara no ha començat, que ja les llicències per a abocament de terres i runes no serveixen en un abocador que rebi bales d’ecoparc. Això vol dir que hi ha una via legal per a presentar batalla administrativa, i convèncer a l’Agència de Residus que l’emplaçament no és l’adequat, com tampoc ho era a Gimenells. En el pitjor dels casos, optaríem per un abocador de terres i runes de petites dimensions, i les bales d’ecoparc ben lluny.

Per una altra banda, estem segurs que la majoria de veïns del Pinell no volen aquest macroabocador, i els que encara no han estan informats dels greuges ambientals de les bales d’ecoparc, aviat s’adonaran que una instal·lació com aquesta pot portar més perjudicis que beneficis al municipi. Per part nostra, recolzem plenament l’oposició veïnal al projecte i emprendrem les accions legals que considerem oportunes per a ATURAR L’ABOCADOR DEL PINELL.

Residus

No estic al cas de l’eficàcia real de la normativa sobre residus en general ni, particularment, dels efectes dels metalls pesants sobre la salut a llarg termini. L’únic que sé del cert és que quan es va originar l’incendi a la planta de Puigverd, l’aire em picava a la gola i notava un mal de cap que es va perllongar mentre allò fumejava escampant males olors. Aquell incendi va provocar les inquietuds de molta gent, de manera que es va organitzar la Plataforma, que ha estat decisiva davant les irregularitats, inicialment ignorades per la població, de la planta de Feresp. Després d’aconseguir l’aprovació de les condicions actuals de funcionament, que han suposat una millora sensible pel que fa a les males olors, i malgrat la nostra oposició a l’entrada de residus industrials, hem de reconèixer que són a la legalitat. Aquest fet, però, no vol dir, d’entrada, res més que això, ja que la legalitat és cosa convencional.

Les lleis sobre aquest tema poden canviar, no faltaria més, però no tindrem una seguretat sobre la toxicitat dels residus fins que passin uns anys. El que un dia es considera bo o acceptable, amb el temps, es pot convertir en indesitjable. És el cas, per exemple, del DDT, remei legal i universal en una època i prohibit actualment. Aquí hem de recordar que la contaminació és la pèrdua de qualitat d’un medi per barreja amb materials aliens. Això es molt senzill i es pot aplicar a qualsevol medi. Que aquest fet sigui, o no, més o menys perjudicial per la vida, dependrà de factors, però en principi s’ha de desconfiar dels residus industrials. No fan cap falta a la terra, no els ha necessitat mai. Però no se sap què fer-ne i s’ha mirat de colar-los a través de les plantes de compostatge. I que la terra se’ls empassi.

En aquest sentit, hem de suposar que els governs fan les coses el millor que saben. Aquí, però arribem al problema clau del tema. En un principi, les plantes de compostatge eren per a tractar la fracció orgànica dels Residus Sòlids Urbans. Els ecologistes van poder felicitar-se, ja que aquest compost, excel·lent per a la terra, s’inscrivia dins del cicle natural orgànic que inclou els éssers vius. A més, es reduïen els residus que, amb els abocadors incontrolats a l’aire lliure, podien contaminar l’atmosfera o els terrenys propers. En total, se solucionaven dos problemes d’un cop, alhora que es tornava a l’adob natural de tota la vida. No és que la idea funcionés de meravella, ja que a la pràctica, entre aquests residus s’hi trobava vidre i altres materials indesitjables, però cal tenir en compte que el procés de compostatge inclou el control i la tria final del material, cosa que no es devia fer massa bé, o de cap manera.

Amb tot, l’alegria va durar poc temps, ja que l’augment dels residus industrials, fora de les previsions establertes, va forçar als responsables polítics a replantejar el problema i es va obrir la possibilitat de que les plantes de compostatge es convertissin en una alternativa als abocadors. A la fracció orgànica dels RSU, s’hi va afegir, com a material d’entrada, la corresponent als Residus Industrials, obrint la porta a que aquests segons arribessin a ser el 100 % del material d’entrada. Amb això, la normativa estricta que regia el funcionament dels abocadors, va quedar aigualida, ja que les plantes de compostatge podien operar també a cel obert. I aquest nou compost, sí que podem dir que és aliè a la terra i que, per tant, la contamina. Així ho entén el Consell Català de la Producció Agrícola Ecològica, amb normes internacionals que no admeten pesticides, ni adobs de síntesi, ni llots o fangs de depuradora en els conreus que presenten el distintiu de producte ecològic.

La causa, doncs, de les moltes plantes de tractament de residus que s’intenten instal·lar a les terres de ponent, és l’augment imparable dels residus industrials. Cada dia n’hi ha més i no saben on posar-los. I aquí hi ha més espai i poca població per oposar-s’hi. Ara bé, devaluar aquesta terra, que altrament podria impulsar un model econòmic basat en l’agricultura ecològica amb possibilitats d’exportar sota una denominació reconeguda, és fer les coses malament perquè no hi ha més remei. Aquestes terres es podrien defensar perfectament en base a l’agricultura ecològica, el turisme rural i tradicional, i l’artesania relacionada.

Hi ha ajuntaments que encara compten amb números del segle passat, que un augment d’indústria –de les vingudes de fora, que van d’aquí cap allà, i que sempre acaben originant problemes- portaria més població i, per tant, més calerons... Tot plegat per entrar en la competència salvatge que fa que tot s’acabi més o menys com el conte de la lletera, a l’espera que el govern es faci càrrec de la fallida. L’única solució que tenim a les mans per evitar la pèrdua irreversible del territori, va pel camí del decreixement. No hem d’augmentar la indústria, sinó que l’hem de disminuir. També hem d’entendre que si aconseguim que no es posin els abocadors al nostre municipi, els hauran de posar en un altre lloc. I el problema global continuarà sense solucionar, tot aplaçant la circumstància que, més endavant, algun conciutadà o consistori s’avinguin a instal·lar-ne un on anys enrere es va impedir de fer-lo. El que hem de procurar, doncs, amb una visió més global del problema, és posar-nos en el camí que ajudi a solucionar-lo. Aquest camí passa pels procediments ecològics en agricultura i ramaderia, i per anar-nos convencent de la necessitat del decreixement, que costarà. Però si volem salvar la terra, començant per la nostra, hi haurem de passar. No ens creem més necessitats!

Vicent Loscos

Cultius Ecològics

Al Telenotícies comarcal del dia 27 de juliol es va donar una notícia, que va recollir la premsa del dia següent, i que trobem interessant referir pel que ens afecta. És tracta d’un conveni signat pel Consell Comarcal de l’Urgell amb l’Agrupació de Defensa Vegetal Ecològica, amb la finalitat de promoure a la comarca els articles ecològics, oferint, de pas, assessorament específic, tant pels que actualment ja produeixen cultius ecològics, com per als interessats en produir-los. Dues persones establertes al Consell Comarcal podran assessorar als pagesos durant els propers sis mesos en aquesta iniciativa que s’ha tirat endavant amb el convenciment de que suposarà un benefici tant per a la qualitat dels productes com per a la salut de les persones a l’Urgell. Aquesta acció es complementarà amb la introducció d’aliments produïts de forma ecològica als menjadors escolars i, en general, amb la promoció popular del consum i venda de productes ecològics.

La iniciativa, per la qual felicitem tant a l’Agrupació de Defensa Vegetal Ecològica com a la presidenta del Consell Comarcal, Rosa Mora, ens ha sorprès gratament, ja que està en la línia del que hem pregonat públicament des del principi de la nostra activitat com a plataforma. I no cal dir com ens agrada que es faci un primer pas per a renovar l’agricultura d’aquest país nostre, que ha passat en cinquanta anys de ser una referència exemplar, a representar cada cop més un model caduc i poc competitiu, on s’ha de batallar dia a dia amb la perspectiva d’un futur confús. Actualment podem considerar dues classes d’agricultura: la de productes de consum directe i la de primeres matèries per a la indústria alimentària. Sembla ser que ja hi podem afegir la de matèries primeres per a energia, principalment d’automoció. Cadascuna tindrà el seu mercat en forta competència amb les produccions d’altres països, on sembla que la regla primera del joc consisteix en produir més i més barat dins d’una qualitat normalitzada segons el destí final, que pot ser l’alimentació humana, la d’animals, o l’obtenció de bioenergia.

Dins de tot aquest ventall, l’aposta per l’agricultura ecològica, al nostre entendre, és la més convenient per diversos motius. Ja d’entrada descarta els transgènics, on la llavor és una patent que converteix l’agricultor en una espècie de subproletari treballant en cadena. Aquests transgènics cada dia tenen més mala reputació, i ja estan prohibits en molts països. El motiu principal, però, és que l’agricultura ecològica treu al mercat productes de qualitat, homologats per la UE, a través del Consell Català de Producció Agrària Ecològica. En un món on la salut de les persones, i l’alimentació en particular, ha pres un relleu insospitat –degut precisament a la possibilitat de triar com mai s’havia pogut fer-, on ja ens esforcem prou a adquirir el millor del mercat en tot allò que necessitem, no triarem l’oferta alimentària amb les millors garanties, ni que ens costés una mica més? No ho fem amb la roba, amb els cotxes, i amb el mateix menjar? L’altre motiu és la terra, aquesta terra ferma valorada des de sempre i on tenim la sort de viure. No és mereix mantenir el seu prestigi amb produccions de qualitat, en lloc de dedicar-la a cultius convencionals aleatoris, al servei de granges i motors, amb la competència internacional apuntant contínuament a la jugular del difícil equilibri qualitat-preu? Què podem esbrinar del món que ens espera? En qualsevol cas, i aquest és l’últim motiu que esgrimim, val la pena, realment, que produïm productes ecològics per a nosaltres mateixos, abans d’haver-los de comprar de fora.

Les condicions perquè un producte pugui portar el distintiu o l’etiqueta de la UE de producte ecològic, així com l’assessorament particular, es poden consultar al Consell Comarcal de l’Urgell. Amb tot, però, podem avançar que la producció ecològica no accepta adobs químics, ni llots de depuradora, ni pesticides. Aquí és on hem de remarcar el fet que des de la Plataforma Antiresidus Industrials de Puigverd d’Agramunt ens hem posicionat, d’entrada, en contra dels residus industrials. Bo i que l’administració garanteix convencionalment la no perillositat per a la salut del compost que s’autoritza per a ser utilitzat en agricultura, nosaltres creiem que es pot ser més exigent, de cara precisament als cultius ecològics. És així com reclamem, per altra banda, que s’utilitzin de forma prioritària les dejeccions de ramaderia i deixalles agrícoles de la zona, mentre que apuntem que els residus industrials s’han de tractar, no necessàriament in situ, però si en llocs propers a on es produeixen. Solament d’aquesta manera s’evitarà el transport a llargues distàncies amb la contaminació i molèsties corresponents que, tractant-se d’activitats establertes per al futur, es presenten com a greument acumulatives. Entenem que l’administració no sap què fer dels residus, i que aquest és un problema de difícil solució. Ara, de la mateixa manera que una moneda davant dels ulls impedeix veure una muntanya d’or una mica més enllà, també les urgències davant d’un problema poden portar a una mala solució. Cal que entenguem que la millor manera de fer les coses ben fetes –que per això mateix seran rendibles- és tenir la voluntat impecable de fer-les bé, per damunt de tots els condicionants. Una altra cosa és una emergència o un accident, però aquí parlem de planificar el futur, un futur per al nostre país i per als nostres fills. Animem als agricultors –així com a l’empresa FERESP- a treballar per aquesta realitat. Volem cultius ecològics

Plataforma Antiresidus Industrtials de Puigverd d’Agramunt

Una plataforma contra l'abocador de Gimenells protesta davant Baltasar

El conseller Francesc Baltasar afirma que la protesta està fora de lloc perquè el seu departament ha realitzat diversos informes negatius contra el projecte de l'abocador

Ult. Act. 27.06.2008 - 23:54 hs

Una vintena de membres de la plataforma cívica Segrià net. Salvem la vall de Camarasa han aprofitat la presència avui a Lleida del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per protagonitzar una protesta contra l'abocador que l'empresa Xaviker S.L. projecta a Gimenells i Pla de la Font.

Baltasar ha assistit avui a Lleida a l'acte de presentació d'una guia sobre estalvi d'energia en explotacions agràries, editada pel sindicat agrari Unió de Pagesos, que ha tingut lloc a la Facultat d'Agrònoms, a l'entrada de la qual l'esperaven els membres de la plataforma.

Un portaveu dels manifestants ha explicat que la plataforma està preocupada perquè la modificació del plantejament urbanístic de Gimenells està paralitzat a la comissió territorial d'Urbanisme de la Generalitat pels informes negatius de l'Agència Catalana de Residus. Segons el conseller, la protesta està fora de lloc perquè el seu departament ha realitzat diversos informes negatius contra el projecte de l'abocador.

La plataforma ha realitzat altres accions de protesta i manifestacions per mostrar la seva oposició a la construcció d'un abocador d'unes 70 hectàrees de superfície que s'havia projectat en una zona ubicada a la vall de Camarasa, entre les poblacions de Gimenells, Raïmat i Sucs.

Diari Avui Digital

Els antiabocador de Gimenells expressen el seu malestar a Baltasar

Lleida - Gerard del Castillo 2008-06-28 La Mañana

Una trentena de membres de la plataforma Segrià Net, Salvem la Vall de Camarasa, una associació contrària a la instal·lació d'una planta de residus al municipi de Gimenells i el Pla de la Font, es va concentrar ahir enfront de la sala de graus de l'escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida, per mostrar el seu malestar al conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, qui va acudir a la presentació de la Guia de l’energia al sector agrari.

Els concentrats, abillats amb samarretes taronja, van realitzar una cassolada abans i en el moment de l'entrada del conseller al recinte, per reclamar, segons va explicar el seu portaveu, Josep Maria Rosset, una normativa clara que marqui quines han de ser les distàncies que separin instal·lacions que puguin suposar un perill per a la salut pública de zones habitades, monuments, espais naturals i reserves d'aigua dels municipis que les puguin acollir.

Per evitar la instal·lació d'un abocador, una planta de compostatge i una altra de triatge en 70 hectàrees dels municipis de Gimenells, Sucs i Raimat, el consistori de Gimenells i el Pla de la Font va canviar la normativa urbanística del municipi i va marcar unes distàncies mínimes per acollir aquest tipus d'equipaments. En la Comissió d’Urbanisme de Lleida del gener passat, el Govern va donar llum verda a aquest canvi, però ho va paralitzar a l'espera que l'Agència de Residus de Catalunya emetés un informe que dictés aquestes distàncies.

A dia d'avui, l'Agència de Residus de Catalunya encara no ho ha redactat i d'aquí el malestar dels membres de la plataforma antiabocador, els quals van reclamar a Francesc Baltasar que acceleri el tràmit. El conseller, que es va reunir durant uns minuts amb representants dels concentrats que li van reclamar una entrevista en profunditat per mostrar les seves inquietuds, els va remetre a la directora de l'Agència de Residus de Catalunya.

Josep Maria Roset va insistir que la seva lluita és contra aquest projecte concret i no contra la instal·lació d'abocadors als municipis. “El que no pot ser és que aquest tipus d'indústries s'instal·lin prop de zones habitades, i el que ha de fer l'administració és vetllar perquè això no ocorri”. Roset va explicar que si s'aplica la nova normativa de Gimenells, encara quedarien 800 hectàrees al municipi per ubicar aquest tipus d'equipaments.

Baltasar, per la seva part, va recordar que el seu departament ha realitzat dos informes contraris a aquest abocador i que, per tant, la Conselleria de Medi Ambient “no té cap interès” en que es dugui a terme el projecte de l'abocador que promou l'empresa Xaviquer.

TROBADA ANUAL DE LA PCRR A LES TERRES DE PONENT

PROPOSTA D’ORDRE DEL DIA DE LA TROBADA ANUAL DE LA PCRR A LES TERRES DE PONENT

10'30-11'30h: 1. Visita a les bodegues de Raimat

11'45h.Gimenells- Presentació de les plataformes i assistents (15')

12h:. Exposició dels conflictes de residus als territoris de les terres de Ponent (30')

12'30: Exposició del mapa de conflictes de les plataformes de la PCRR (30')

13h: Estat de les al·legacions als programes de gestió de residus i presentació del Pla Alternatiu de gestió sostenible de residus (30')

13'30h: Propostes de coordinació entre la PCC i les plataformes de Ponent i propostes de movilitzacions (30')

14'00h: Declaració de residus de les terres de Ponent (30')

14'30h: Dinar

16'30h: Sessió oberta: exposició i debat de la Declaració de residus de les terres de Ponent i les propostes de mobilitzacions (60')

17'30h.Visita al lloc de la ubicació de la proposta d'abocador de Gimenells

Nota: Les persones que no tinguin interés per fer la visita a les bodegues de Raimat , poden incorporar-se a la jornada a ¾ de 12 a Gimenells.

Aquesta guia fou publicada per l’Agència de Residus el febrer de 2008.

Missatge enviat des d'IPCENA

Aquesta guia fou publicada per l’Agència de Residus el febrer de 2008.

Pot ser útil a l’hora d’argumentar i contrastar la idoneïtat d’alguns projectes que ens volen ubicar a les nostres comarques:

http://tgasl.org/guiacompostatge/

Val la pena que ens ho estudiem totes plegades,

Salut,

"Corbera i les Terres de l'Ebre, quin futur ens espera"

Hola,

Ahir dia 9 de maig de 2008 es va celebrar a Corbera d'Ebre una xerrada informativa amb el títol : "Corbera i les Terres de l'Ebre, quin futur ens espera", organitzat per l'Associació de Veïns i Veïnes de Corbera d'Ebre, amb l'assistència d'unes 50 persones,amb un temps climatològicament llargament esperat: PLOVIA. AIGUA PEL SECÀ. Desprès de tant temps de sequera informativa i climatològica, l'acte de Corbera indica un canvi de cicle.

A l'acte hi van intervenir un representant de l'Associació en Defensa de la Terra i el Vent de Tots, d'Alternativa per Horta,de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta , de l'Associació de Veïns i Veïnes de Corbera d'Ebre i de la Coordinadora Anti cementiri Nuclear.

De la intervenció dels companys destacaríem.

- Tenim un model de desenvolupament a defensar : econòmic i energètic.

- El model que ens volen imposar és ineficient i significa un espoli dels nostres recursos naturals, és irracional i insostenible.

- A les Terres de l'Ebre es consolida el model , iniciat al franquisme, de ser el graner energètic de Catalunya: nuclear, tèrmica, hidroelèctrica, eòlica i potser solar.

- Fa falta reforçar la unitat i l'organització de la societat de la Terra Alta, totalment desunida en front de les molt ben organitzades empreses eòliques ajudades per la Generalitat de Catalunya i alguns Ajuntaments.

- El procés d'implantació de l'energia eòlica no està essent transparent i està carregat de contradiccions, com per exemple que l'Ajuntament de Corbera donés el permís d'obra del parc eòlic Corbera al febrer de l'any 2007 , que pel que sabem legalment no ho podia fer i més quan encara avui no han acabat els tràmits per poder donar definitivament la llicència d'obres o bé que els Ajuntaments de Corbera, La Fatarella i Vilalba van signar uns Convenis a l'any 2003 i 2004 amb diners pel mig amb Copcisa, quan hi havia un informe previ de la Diputació de Tarragona que aconsellava als Ajuntaments no signar el Conveni o fer-ne un de nou i malgrat tot, van signar els Convenis.

- Hem de lluitar contra el pessimisme i la resignació. Del no hi ha res a fer, del ho faran igual, o t'expropiaran,,,,I continuar lluitant per defensar un model de creixement a la Terra Alta diferent al que ens volem imposar.

- Anar cap el model d'autosuficiència energètica.

- Davant d' exemples europeus , la clau de l'aixeta de l'energia l'hem de tenir nosaltres . no les empreses de fora. No volem que ens passi com a la Ribera d'Ebre, on la clau de l'aixeta la tenen empreses de fora i quasi tots els beneficis marxen de la seva comarca.

- Davant del fet que , amb petites excepcions, la societat oficial , la dels despatxos, la burocràtica : Ajuntaments, Consells Comarcals, partits polítics, sindicats agraris,Generalitat de Catalunya han dimitit de la defensa de la nostra terra i de la nostra gent,i s'han entregat a les empreses eòliques, la societat civil hem de prendre la paraula i organitzar-nos per canviar, a fi de bé ,el present i el futur de la nostra comarca i aconseguir que els Ajuntaments canvion de posició.

Salutacions cordials als companys i companyes de Corbera per l'esforç en defensar al seu poble i a tots els pobles de la comarca.

ENS RETROBAREM EN ASSEMBLEA A GANDESA EL DIA 17 DE MAIG AL PALAU DEL CASTELLÀ . TREBALLEM PERQUÈ LA SOCIETAT CIVIL DE LA TERRA ALTA PARTICIPO A L'ASSEMBLEA.

Nota.- Adjuntem convocatòria de l'acte de Gandesa. Que tothom en faci la màxima difusió per tots els mitjans: repartir-ho casa per casa a tots els pobles, fer-ho arribar a les associacions i entitats econòmiques, socials i culturals, SMS, correu electrònic, senyals de fum, .....

NO!!!! a la planta de compostatge d'Alcarràs

davant l’informe integrat desfavorable que ha fet l’OGAU, l’Ajuntament d’Alcarràs ha decidit no donar llicència ambiental a la planta de compostatge que es volia fer al municipi. Felicitem als companys de la Plataforma Alcarràs Sense Residus Industrials, i esperem que el treball que totes les plataformes esteu fent conjuntament continui donant bones notícies com aquesta!!!!

Ja hi tornem a ser

Urbanismo tramita una planta de compostaje en La Floresta

PEP GRAELL / R. R.

Compostaje en La Floresta

Por otra parte, la empresa de Juneda Codornices Urgell (vinculada a Urgasa) ultima la tramitación ante Urbanismo de

una planta de compostaje en elmunicipio de La Floresta. El proyecto, presentado en 2006, ha sufrido diversas modificaciones

para incorporar innovaciones tecnológicas que impedirán las emisiones a la atmósfera y los malos olores, según indicaron

los promotores.

La planta tendrá capacidad para tratar 25.000 toneladas de excrementos de aves y, según la compañía, recibirá únicamente

desechos de las explotaciones de la propia empresa y de sus integradores, unas 60 o 70 granjas.

.Las deyecciones se tratarán en silos herméticos para obtener un fertilizante de alta calidad sin liberar emisiones a la atmósfera

., indicaron responsables de este proyecto, a la espera de aprobación por parte de la comisión de Urbanismo de Lleida.

INNOVACIONES

La planta de compostaje de La Floresta incorporará un sistema hermético para evitar emisiones a la atmósfera y malos olores.

Missatge facilitat per

IPCENA - EdC

Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural

Pl. Gramàtics, 2 baixos

25002 Lleida

973 26 37 93

www.ipcena.org

El Govern preveu expropiacionsforçoses per fer abocadors

Els ecologistes diuen que Lleida és“l’abocador de Catalunya

”L.M.G (diari Segre3, d'abril,2008)
L’entitat ecologista Ipcena ha presentat al·legacions contra el projecte de llei que revisa
la legislació del 1993 sobre residus a Catalunya al considerar el nou text, ara en tramitació parlamentària, “antidemocràtic”. El portaveu d’Ipcena, Joan Vàzquez, va assegurar que la nova llei “redueix l’autonomia municipal per vetar abocadors i declara d’interès social les instal·lacions de tractaments de residus ”. La modificació de l’article 14 de la norma 6/1993 diu que “es declara d’utilitat pública o d’interès social, a efectes de la legislació d’expropiació forçosa, l’establiment o ampliació d’instal·lacions d’emmagatzemament, valorització i eliminació de residus”.

Des de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), del departament de Medi Ambient, van puntualitzar ahir que “només es procediria a expropiacions for-çoses després d’haver-ho consensuat amb les entitats locals responsables”. No obstant, Vàzquez es va mostrar conven-
çut que el Govern “vol passar per sobre de les competències municipals i desatendre l’opinió ciutadana per posar quan i on vulgui un abocador”.A més, va criticar la política de residus “finalista
i no de reciclatge” del Govern. En aquest sentit, el portaveu de la plataforma Segrià Net Salvem laVall de Camarasa, Josep Maria Roset, va assegurar que el Govern vol “evitar la capacitat dels consistoris d’atorgar la llicència urbanística municipal”. L’Agència de Residus de Catalunya va assegurar que la interpretació dels ecologistes té l’origen en una mala lectura d’un article addicional (el sisè) que s’inclou en el projecte de llei. Aquest article diu: “L’execució de les instal·lacions previstes al pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya requereix la redacció i aprovació d’un pla urbanístic especial.
El projecte de la instal·lació s’ha d’aprovar prèvia celebració d’un tràmit d’audiència i la seua
construcció no se sotmet a llic ència urbanística.” ...

Una nova planta que continua intentant d'instal·lar-se

Menàrguens rectifica y acepta tramitar la planta de compostaje. El ayuntamiento, contrario a esta instalación, se negaba a dar la licencia,....

El último pleno del consistorio de Menàrguens aprobóla tramitación de la licencia urbanística del proyecto de laconstrucción de una planta de compostaje, paralizada desde hace un año tras el rechazo vecinal.

Diari Segre 01/03/2008

3ª Trobada de Plataformes de les Terres de Ponent

Dia 14 de març a les 19.-h. a la sala polivalent del Casal d'Agramunt.

Es comptarà amb la presència de dos membres de CEPA. L'objectiu és intentar que ells interioritzin els problemes amb els residus que patim a Ponent i tots els intents d'agressions al territori que rebem. Així intentar que tots conjuntament debatim unes possibles al·legacions al Programa de gestió de residus que en aquest moments s'està a punt d'aprovar pels pròxims 4 anys.

Preguem confirmeu la vostra assistència el més aviat possible i feu córrer aquest email a tothom que li pugui interessar.

Organitza: Plataforma antiresidus industrials de Puigverd d'Agramunt
antiresiduspuigverd@hotmail.com

Nova llicència per gestionar residus orgànics no especials

AJUNTAMENT DE LA SENTIU DE SIÓ

EDICTE 1888

Inferín, S.L., mitjançant una avaluació ambiental, ha sol·licitat

d’aquesta Alcaldia llicència ambiental, per l’activitat obtenció

d’adobs orgànics i orgànic-minerals a partir del compostatge de

residus orgànics no especials, que actualment desenvolupa en la

finca del polígon 6 parcel·la 191, del t.m. de La Sentiu de Sió.

D’acord amb l’article 5.3b) del Decret 50/2005, de 29-3-2005 del

Departament de la Presidència, s’obre informació pública per un

termini de 20 dies, perquè aquelles persones que d’alguna

manera es considerin afectades per causa de l’esmentada

activitat, puguin fer les observacions pertinents.

L’expedient es troba exposat i pot ésser consultat les hores

d’oficina a la Secretaria d’aquest Ajuntament.

La Sentiu de Sió, 8 de febrer de 2008

L’alcalde, Marcel·lí Guillaumet Camarasa

Mapa del conflictes dels residus a Catalunya

Des de la PCRR, ens envien l'enllaç al mapa del conflictes dels residus que estan elaborant

http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=115695546398908001221.000446a99c1130549a1dd&ll=41.72623,1.554565&spn=1.697277,3.735352&t=p&z=8

La idea és anar completant la informació de cada punt amb imatges, text
i enllaços.

CONVOCATORIA PER TOTES LES PLATAFORMES DE CATALUNYA AMB PROBLEMES MEDIAMBIENTALS.

PROPOSTES DE LA PCRR: COORDINAR I REFORÇAR LES PLATAFORMES PROPOSTES DE LA PCRR: COORDINAR I REFORÇAR LES PLATAFORMES

•  Proposta de coordinar i agrupar Proposta de coordinar i agrupar en el marc de la PCRR les diferents plataformes i coordinadores amb conflictes de residus del territori català

•  Aprovació i difusió Aprovació i difusió Manifest Ja l’estem farts! Molins 2008 i del mapa dels conflictes de residus al territori català
  

•  Trobada anual Trobada anual de la PCRR: proposta a Gimenells (data???)

• Recollida signatures electròniques Recollida signatures electròniques contra la política de residus del DMAH-ARC

• Adhesions i presentació al·legacions Adhesions i presentació al·legacions plans de residus i pla d’infraestructures: totes plataformes i entitats que ho vulguin (mitjans de març)

• Acció conjunta Acció conjunta mitjans de març:

 Lliurament esmenes plans i Pla d’infraestruc: al DMAH i Del. territorials
 Lliurament signatures manifest Ja n’estem farts!
 Comunicats de premsa general i locals

•  Demanar la dimissió Demanar la dimissió Conseller MA, Gerent ARC i D.Gral de QA

•  Possibilitat acció o manifestació Possibilitat acció o manifestació contra el DMAH-Govern

PROPOSTES DE LA PCRR: COORDINAR I REFORÇAR LES PLATAFORMES PROPOSTES DE LA PCRR: COORDINAR I REFORÇAR LES PLATAFORMES

 Recursos de difusió i comunicació de les plataformes per la Recursos de difusió i comunicació de les plataformes per la difusió conflictes i propostes: difusió conflictes i propostes:

•  Utilització de la web dEdC-PCRR: com a vehicle de comunicació i coordinació, convocatòries, informacions, etc
  

•  Elaboració de la presentació del mapa de conflictes i les propostes (power-point) (amb exemples com RM)
  

•  Elaboració del vídeo

Millorar la coordinació i força Millorar la coordinació i força:

•  Vinculació i contacte de les diferents plataformes en la PCRR

•  Trobades semestrals (actualització del manifest), etc.

Catalunya i els residus municipals. Conformisme o ambició?

Document conjunt sobre la situació de la gestió dels residus a Catalunya i les seves esmenes als projectes de llei de residus i del canon: Catalunya i els residus municipals: conformisme o ambició?

Val la pena, llegiu-lo!!!

Una sentència obliga a aturar l´extracció de terres de l´abocador de Vacamorta

Nou revés judicial al controvertit abocador de Vacamorta, a Cruïlles. Una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Girona ordena el cessament de les activitats extractives que hi realitzen les empreses argileres Recuperació de Pedreres SL, Argiles Colades SA i Argiles Colomer SL al paratge de Vacamorta i Camp Calís; que cada una d'aquestes empreses procedeixi a la restauració del lloc a l'estat en què es trobava abans de la realització d'aquesta activitat extractiva, i obliga l'Ajuntament de Cruïlles a obrir un expedient per resoldre la protecció de la legalitat urbanística vulnerada i si implica alguna sanció a les empreses.

ECOLOGISTES DE CATALUNYA (EdC) al PARLAMENT

NOTA DE PREMSA

LA FEDERACIÓ ECOLOGISTES DE CATALUNYA (EdC) COMPAREIX
A LA COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA A LA
SESSIÓ DEL 13.2.2008 PER PRESENTAR LES SEVES ESMENES ALS
PROJECTES DE LLEI DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 6/1993, REGULADORA
DE RESIDUS, I LA LLEI 16/2003 DE MESURES DE FINANÇAMENT DE LES
INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS I DELS CÀNONS SOBRE
DISPOSICIÓ DEL REBUIG DELS RESIDUS

Tota la informació en el següent enllaç

http://www.ecologistes.cat/residus/NP_compareixenca_edc_al_parlament.pdf



RESUM DE LES NOSTRES ESMENES I APORTACIONS

1. Les modificacions d’aquesta Llei son insuficients i limitades: per
aconseguir uns bons resultats de reducció i recuperació de residus, i d’obtenir
una bona qualitat de separació, i reduir el tractament finalista.

2. No contempla el cànon als residus industrials. Aspecte molt greu ja que a
l’any 1997 ja es va iniciar el tràmit d’aquest cànon i per impediments de
pressions polítiques i d’associacions de les patronals va quedar aparcada i
abandonada.

3. Els tipus de gravamen son insuficients i premien la incineració:

• El preu és insuficient i no és dissuasori. Proposem 20€/tn i 5 punts més

anuals.

• El cànon d’incineració de 5€/tn abarateix el cost de la incineració davant del

d’abocament, però té més costos ambientals. Proposem 30€/tn.

• S’ha de penalitzar encara més els municipis que no hagin iniciat la separació de

la FORM al entrar en vigor aquesta llei que proposa 20€. Proposem 40€

• Pels municipis que hi aporten més del 50% de residus recuperables

proposem aplicar un cànon de 30€ a l’abocador i 40% a la incineració

• El cost del cànon de residus construcció de 3€ és baix. Proposem 5 i 10€

• Tots els cànons han de ser progressius

4. L’administració del Fons de gestió és poc plural i no garanteix uns
criteris justos
Els criteris aplicats fins ara han compensat pel tractament de la fracció resta als
municipis amb més impropis a la FORM (AMB) i a l’EMSHTR, que cobra l’import de
5€/tn pel tractament resta als Ecoparcs (al 2006 es va gairebé triplicar l’augment
de retorn per aquests municpis).

La Llei ha de garantir criteris de distribució i retorn del Fons justos
ambientalment i econòmicament, compensant als municipis amb millors resultats
de separació de la FORM i els altres materials.

5. Les modificacions d’aquesta Llei son insuficients i limitades per incidir als
municipis a obtenir uns bons resultats de reducció de residus i obtenir una
bona qualitat en la separació, i reduir el tractament finalista.

Proposem:
Destinar el 75% pel concepte de recollida selectiva de FORM i esporga

• 60% per recollida de FORM i esporga, i compensar de + a -segons els impropis:

fins 5%, del 5 al 10%, del 10 al 15%. No compensar als municipis que tinguin
més del 15% d’impropis

• Caldria també aplicar un factor de distància a les plantes de recuperació de la

FORM

Es destini la resta del 25% al tractament de la FORM i tria de resta

Arsenal químic

Tots nosaltres portem dins el cos unes 300 substàncies químiques que no duien els nostres besavis. La culpa és sobretot dels productes de neteja que tenim a casa. Com podem evitar enverinar-nos?
Xavi Freixes

Els nostres besavis tenien les cases igual de netes i desinfectades que nosaltres i no disposaven dels productes químics que, avui en dia, ens semblen imprescindibles. Els detergents, el lleixiu, l'anticalç, el blanquejador, l'abrillantador, l'antigreix, els llevataques, els reparadors de mobles, els ambientadors i molts altres converteixen els armaris en autèntics arsenals químics. Només cal que us fixeu en les aspes negres sobre un fons taronja i en les calaveres que porten les etiquetes.
El lleixiu o, el que és el mateix, l'hipoclorit sòdic, és un compost químic que s'utilitza amb massa freqüència i abundància, ja que, efectivament, és molt eficaç com a desinfectant. A la pràctica, però, és un producte perillós restringit en molts països, amb altes propietats oxidants que el converteixen en un potent contaminant quan el deixem anar per les aigüeres i arriba al medi natural. El lleixiu és, a més, un producte molt agressiu per al nostre organisme, ja que allibera el clor en forma de gas que, en ser inhalat, provoca irritació del nas i la gola i perjudica els pulmons.
Les pastilles blaves que perfumen els vàters també són una bomba química. Estan fabricades amb les restes de la producció de detergents: es tracta d'una estratègia de la indústria per vendre'ns el seus propis residus disfressats de subproductes. És molt millor netejar la tassa del vàter amb bicarbonat sòdic i un bon raig de vinagre.
D'altra banda, els blanquejadors químics desprenen una tonalitat de llum blavosa que, per un efecte òptic, ens fa veure la roba més blanca. Però és només això, un efecte òptic. Els blanquejadors incorporen molts contaminants i poden causar al·lèrgies i irritacions cutànies. Les nostres àvies feien la roba més blanca posant-la en remull amb un mitjó net amb una llimona trossejada a dins.
Compreu productes naturals fets amb àcid cítric o làctic, detergents lliures de fosfats... Els olis essencials de pi o llimona són una bona alternativa natural als ambientadors químics. La camamilla, el romaní i la lavanda són plantes amb reconegudes propietats netejadores. Tindreu la llar ben lluent i deixareu d'enverinar-vos. Recordeu que moltes vegades el verí no és tant la substància com la dosi.
Us recomano llegir el llibre Ecologia per a tothom d'en José Luis Gallego per conèixer millor aquests consells i altres.

2a Jornada sobre residus, salut i qualitat ambiental

Organitza CEP dins de les

Jornades - Fira de la Candelera - 2 de febrer a Molins

+informació i documentació de les jornades

Jornades - Fira de la Candelera - 2 de febrer a Molins

Més informació,

CEPA-Ecologistes de CatalunyaCentre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Pl. Catalunya, 22, entresol 3a08750 Molins de Rei
telèfon: 93 680 27 51 fax: 93 668 61 07
e-mail: cepa@pangea.org http://cepa.cat/
Entitat membre de la federació Ecologistes de Catalunya // http://ecologistes.cat/

L´Estany modifica l´ordenança que regula l´aplicació de fems, purins i fertilitzants

Els ramaders de l'Estany poden abocar des d'ara fins a 50.000 litres per hectàrea de purins, 20.000 més que en l'ordenança anterior. Aquesta és una de les modificacions que l'Ajuntament ha introduït en la nova ordenança reguladora de l'aplicació de fems, purins i fertilitzants químics, que el consistori ha aprovat definitivament i a la qual no s'hi ha presentat cap al·legació. A més d'aquest increment d'abocaments de litres per hectàrea, la nova ordenança s'ha adequat a la normativa sobre aquest tema de la Generalitat i s'ha creat un registre que controla els abocaments. També s'ha ampliat el perímetre a l'entorn de l'antic Estany on no es poden fer abocaments, que ha passat a ser de 30 hectàrees.Segons ha explicat l'alcalde de l'Estany, Salvador Tresserra, l'ordenança millora la que ja funcionava des de feia cinc anys. Les modificacions, explica, tenen com a finalitat introduir mecanismes de control que permetin garantir que no es facin més abocaments dels que estan permesos i evitar així la contaminació de l'aigua. En aquests moments, aquest municipi bagenc s'abasteix d'aigua d'una font que hi ha a la zona de l'antic estany. Per això, en aquesta ordenança s'ha ampliat fins a 30 hectàrees el perímetre a l'entorn d'aquest indret on està prohibit fer-hi abocaments de purins.L'ordenança només permet abocar fems i purins que generin les explotacions del poble. A més, obliga a cobrir en un termini de 24 hores els purins que es dipositin prop del nucli habitat. Si s'utilitzen com a adob, només es pot fer a una distància mínima de mig quilòmetre del poble i només es poden aplicar de dilluns a dijous, si no són vigílies ni festius.La modificació de la norma inclou mecanismes de control, com la creació d'un registre d'abocament de purins perquè no se'n facin més dels que el sòl i els conreus poden suportar. Per això, els productors de purins han de demanar autorització prèvia als abocaments amb dos dies d'antelació. Per obtenir l'autorització han d'especificar en quins caps es faran els abocaments, els dies que es faran, quina quantitat es dipositarà i l'explotació de la qual provenen.L'ordenança estableix també que no es podran sobrepassar abocaments que comportin dipositar 210 quilos de nitrògen per hectàrea i any, tant de fems com de purins. Així mateix està previst que l'Ajuntament sol·liciti una analítica de purins anual per verificar la presència de nitrogen. Els productors hauran de presentar aquestes analítiques entre l'1 i el 31 de setembre.La normativa estableix també que l'ampliació de granges només s'autoritzarà si hi ha capacitat per absorbir purins i femes procedents de les expotacions. Per això preveu suspendre les noves llicències d'explotació fins que no s'hagi fet un estudi que permeti determinar la disponibilitat de terres per gestionar les dejeccions ramaderes.Les infraccions de la normativa contemplen sancions que seran d'un mínim de 150 euros per a les infraccions lleus. La quantia es determinarà en cada cas quan es tracti d'infraccions considerades greus i molt greus.

Mollerussa pide garantías a la nueva planta de compostaje de Torregrossa

La construcción de una planta de compostajeen Torregrossa, promovida por la agrupación de ganaderos delPla (Arpla) y autorizada por el anterior ayuntamiento de CiUen los últimos días de su mandato, ha sido acogida con reservas por el nuevo consistorio de este municipio, gobernado por elPSC, y el de Mollerussa.

Mejoras en la planta de compostaje de Torregrossa

La agrupación de ganaderos del Pla d'Urgell (Arpla) confirmó ayer que estudia incorporar mejoras en el proyecto dela planta de compostaje que construye en Torregrossa para evitarmalos olores en el entorno de estas instalaciones.

L’abocador, un veí molest

Els pobles propers a l’abocador del Segrià en pateixen les pudors, els residus i els ocells

L’abocador de Montoliu de Lleida, que dóna servei a tota la comarca del Segrià, s’ha convertit en un equipament realment molest pels veïns tant del mateix nucli on està instal.lat com dels que viuen als pobles del voltant. Així, les queixes s’han fet sentir des d’Alfés o Sunyer, entre
altres. Algunes de les molèsties que pateixen aquests nuclis propers a l’abocador van des de les típiques males olors fins a altres efectes menys previsibles, com per exemple el fet que els dies de vent volin plàstics de l’abocador que queden als camps de conreu i que provoquen avaries a la maquinària agrícola, tal i com va explicar la mateixa alcaldessa d’Alfés, Ann Gyles.

L’abocador comarcal del Segrià, al municipi de Montoliu de Lleida, és motiu de molèstia no només en aquest nucli, sinó també per a altres pobles propers. Així, veïns de localitats com Alfés o Sunyer pateixen
les mateixes conseqüències que Montoliu. Alguns exemples d’aquests “efectes col·laterals“ van més enllà de les típiques males olors. Així, els pagesos posen per exemple les avaries a la maquinària agrícola, un fet que
explica l’alcaldessa d’Alfés, Ann Gyles. Segons els afectats, els dies de vent fort, els plàstics i residus provinents de l’abocador arriben als camps de conreu del municipi d’Alfés, i provoquen avaries als tractors i la maquinària dels pagesos quan conreen les terres. A part, l’alcaldessa d’aquesta localitat veïna lamenta també les fortes olors que arriben de l’abocador i la presència massiva d’ocells que comporta aquesta
infraestructura. Precisament aquest darrer efecte ha estat un dels motius d’intervenció a un altre dels pobles afectats per les conseqüències de tenir tan a prop un abocador d’aquestes dimensions.

Cigonyes
En aquest sentit, l’Ajuntament de Montoliu de Lleida ha estat un altre dels organismes a haver de reaccionar davant la proximitat de l’abocador. En concret, en aquest cas els problemes eren els talls en el subministrament elèctric que ocasionava la presència massiva de cigonyes a l’abocador. Les aus es paraven als cables de subministrament de la localitat i, a causa de la gran acumulació d’exemplars, sovint
s’anaven desgastant els fils elèctrics fins que els ocells quedaven exposats al pas de corrent. Quan això es produïa, els animals morien a causa de les descàrregues elèctriques. Arran d’aquesta situació, l’Ajuntament,
que gestiona també el subministrament elèctric del poble perquè n’es el propietari de la línia, es va veure obligat a prendre mesures.

Protecció
La solució per la qual va optar el consistori va ser la d’instal·lar proteccions als cables elèctrics per evitar aquests talls en el subministrament. Així, tècnics en electricitat van col·locar proteccions plastificades
a tot el cablejat de la zona afectada, la que va de l’abocador al nucli de Montoliu de Lleida. D’aquesta manera, en estar coberts els cables d’un gruix superior de plàstic, el fet que hi hagi les cigonyes aturades
no posa en perill ni la seva integritat ni tampoc provoca, en conseqüència, interrupcions en el subministrament. Segons fonts municipals, la reforma ha tingut efecte i des que es va introduir, el darrer
trimestre de l’any passat, no s’han tornat a produir els talls en el subministrament ni s’ha observat més ocells que morissin per causa de les descàrregues elèctriques. La reforma ha estat finançada íntegrament
pel consistori, ja que és el responsable de la gestió i el manteniment de la línia afectada per la problemàtica.

Altres Problemes
Per altra banda, veïns de Montoliu van negar que en aquest terme municipal es produeixin altres problemes menys previsibles, com per exemple les avaries en la maquinària agrícola. Segons van manifestar
agricultors del poble, no saben de ningú que s’hagi vist obligat a reparar tractors o segadores
per culpa dels residus.

Vet condicionat per als abocadors a Gimenells

Diari Bon dia

La Comissió Territorial d’Urbanisme va aprovar ahir la proposta de l’Ajuntament de Gimenells d’una reforma en la normativa urbanística per evitar la construcció d’un abocador en aquesta localitat. Ho va fer, però, amb condicions. La comissió va establir que l’Ajuntament haurà de negociar amb l’Agència Catalana de Residus la distància mínima a la que es pot construir l’abocador.
Una altra de les condicions, tal com va explicar el director general d’Urbanisme, Pere Solà, és que "les plantes de residus que es puguin construir al municipi no seran d’ús exclusiu dels veïns", tal com demanava l’Ajuntament.
La reforma de la normativa urbanística de Gimenells, promoguda per l’Ajuntament, pretén evitar la construcció d’abocadors prop de zones habitades, i demanava que es prohibís construir l’abocador a menys de mil metres, la qual cosa suposava que l’actual projecte presentat per una empresa privada no era factible. La decisió de la comissió va ser ben rebuda pels membres de la Plataforma Segrià Net - Salvem la Vall de Camarasa.