24.7.07
Nova trobada
La propera trobada es realitzarà a finals del mes de setembre a Agramunt, amb la voluntat de denunciar la situació que s'està vivint en aquesta població amb els problemes que està causant la Planta de Compostatge situada a Puigverd d'Agramunt i de continuar avançant en la consolidació de la Federació de Plataformes.
Impulsan la creación de una coordinadora anti-vertederos en Lleida
Informació extreta de La Mañana
Sucs - Jordi Pascual 2007-07-23
En el local social de Sucs, se celebró la noche del pasado sábado una reunión de Plataformas anti-vertederos de les Terres de Ponent, con el fin de impulsar la creación de una Coordinadora anti-vertederos de Lleida. Asistieron a la reunión representantes de las plataformas de Alcarràs, Puigverd d’Agramunt, la Granja d’Escarp, Castellserà, Alguaire y naturalmente la de Gimenells.
En el transcurso de la reunión se puso de manifiesto la coincidencia casi total en la problemática y su forma de presentarse en todas las poblaciones donde se ha instalado o quería instalarse un vertedero. Por todo ello, se llegó a la conclusión de exponer a través de la firma de un manifiesto, los puntos claves para poder llegar a trabajar todos en un mismo sentido. Entre los muchos puntos de que consta el manifiesto, destacan como primordiales, la conservación y mejora del medio ambiente. La estimulación de un modelo agrícola y ganadero de calidad, económicamente viable y ambientalmente sostenible. Una planificación territorial que adecúe las necesidades y capacidades de cada territorio. Una gestión de los residuos basada realmente en la reducción, la reutilización y el reciclaje, junto a la corresponsabilización de quien los genera.Concreta y directamente se pide a la administración catalana la adopción de plenas garantías jurídicas con el fin de que los espacios naturales tengan la clasificación de suelo no urbanizable de especial protección. Dotar a los ayuntamientos de mecanismos adecuados que permitan decidir o no la ubicación de cualquier planta de tratamiento de residuos. Retirar el anteproyecto de Ley de modificación de la Ley 6/1993, de 15 de julio, reguladora de residuos, que impedirá que los ayuntamientos puedan vetar la instalación de vertederos de residuos o incineradoras.El manifiesto será suscrito igualmente por el resto de Plataformas anti-vertederos existentes en la provincia de Lleida, que no han podido participar en esta primera reunión de coordinación, pero que han manifestado su adhesión incondicional.Terminada la reunión se celebró en la pista polideportiva anexa al local social, una fiesta popular anti-vertedero, a la que acudió una gran cantidad de personas que mostraron su rechazo a la instalación del vertedero de Gimenells y que pudieron disfrutar en primer lugar de una “llangonissada” a la que siguió la actuación de diferentes grupos musicales en una fiesta que se prolongó hasta la madrugada.
Sucs - Jordi Pascual 2007-07-23
En el local social de Sucs, se celebró la noche del pasado sábado una reunión de Plataformas anti-vertederos de les Terres de Ponent, con el fin de impulsar la creación de una Coordinadora anti-vertederos de Lleida. Asistieron a la reunión representantes de las plataformas de Alcarràs, Puigverd d’Agramunt, la Granja d’Escarp, Castellserà, Alguaire y naturalmente la de Gimenells.
En el transcurso de la reunión se puso de manifiesto la coincidencia casi total en la problemática y su forma de presentarse en todas las poblaciones donde se ha instalado o quería instalarse un vertedero. Por todo ello, se llegó a la conclusión de exponer a través de la firma de un manifiesto, los puntos claves para poder llegar a trabajar todos en un mismo sentido. Entre los muchos puntos de que consta el manifiesto, destacan como primordiales, la conservación y mejora del medio ambiente. La estimulación de un modelo agrícola y ganadero de calidad, económicamente viable y ambientalmente sostenible. Una planificación territorial que adecúe las necesidades y capacidades de cada territorio. Una gestión de los residuos basada realmente en la reducción, la reutilización y el reciclaje, junto a la corresponsabilización de quien los genera.Concreta y directamente se pide a la administración catalana la adopción de plenas garantías jurídicas con el fin de que los espacios naturales tengan la clasificación de suelo no urbanizable de especial protección. Dotar a los ayuntamientos de mecanismos adecuados que permitan decidir o no la ubicación de cualquier planta de tratamiento de residuos. Retirar el anteproyecto de Ley de modificación de la Ley 6/1993, de 15 de julio, reguladora de residuos, que impedirá que los ayuntamientos puedan vetar la instalación de vertederos de residuos o incineradoras.El manifiesto será suscrito igualmente por el resto de Plataformas anti-vertederos existentes en la provincia de Lleida, que no han podido participar en esta primera reunión de coordinación, pero que han manifestado su adhesión incondicional.Terminada la reunión se celebró en la pista polideportiva anexa al local social, una fiesta popular anti-vertedero, a la que acudió una gran cantidad de personas que mostraron su rechazo a la instalación del vertedero de Gimenells y que pudieron disfrutar en primer lugar de una “llangonissada” a la que siguió la actuación de diferentes grupos musicales en una fiesta que se prolongó hasta la madrugada.
Manifest en Defensa de les Terres de Ponent
El model socioeconòmic de poblacions de les Terres de Ponent de tradició agrícola i ramadera està canviant molt ràpidament. La crísis agrícola i la devaluació del sól, la inexistent planificació territorial i la incapacitat de l’administració catalana de fer front al control i a la gestió dels residus d’una forma decidida i eficaç, deixant-ho tot en les mans interessades i especuladores del capital privat, ha provocat un fort creixement de projectes per la instal·lació de plantes de tractament de residus de tot tipus(abocadors, plantes de compostatge, incineradores, ...) que superen amb escreix les necessitats del nostre territori. Aquest fet ha ocasionat la creació de nombroses associacions i plataformes a les comarques de Lleida per demanar respostes clares i que les coses es facin bé.
Constatem amb arguments, basats en l’estudi i la realitat, que aquests projectes, per les seves característiques, gestió i ubicació tenen uns impactes paisatgístics i ambientals molt agresius, afecten seriosoment a la vida dels veïns i veïnes del territori i originen greus conflictes de convivència.
Constatem amb inquietud com responsables polítics en els àmbits afectats reaccionen amb discursos apresos: generalitzadors, previsibles, culpabilitzadors i sovint irresponsables. Sense arguments que responguin als problemes concrets i reals que se’ls plantegen. Ens preocupa la manca de sensibilitat que mostren cap a aquells que els pateixen i la gran complicitat entre empresa i administració. Però especialment ens preocupa, que no hi ha un mínim d’espai per replantejaments ni es preveu una voluntad política seriosa per canviar i millorar aquesta dinàmica.
La conferència de les nacions unides sobre Medi Ambient i el Desenvolupament de la Cimera de Rio de Janeiro de 1992 aposta pel desenvolupament sostenible, refermant la Declaració d’Estocolm que diu que cal preservar per a les generacions futures el Medi Ambient. Així en el seu Principi 3r, declara que:
“El dret al desenvolupament ha d’exercitar-se en forma tal que respongui equitativament a les necessitats de desenvolupament i ambientals de les generacions presents i futures”
D’acord amb aquesta declaració entenem que les coses han d’anar canviant, però això no és excusa perquè s’hagin de fer malament. Que la manca d’ordenació i persistir en un mal ús del territori, per satisfer uns grans beneficis privats a curt termini, comportarà llargs períodes de costos ambientals, econòmics i socials.
Vivim en un model de societat de consum acostumats a productes amb aparences espectaculars, exageració d’envasos i embalatges, innecessaris que van a parar al medi en forma de residus que danyen greument l’entorn. Que any darrera any van creixent d’una forma espectacular, superant els controls administratius i tècnics existents.
La percepció pública majoritària és que la solució rau en la recollida selectiva i el reciclatge. Gairebé totes les administracions han centrat el seu missatge en la necessitat de conscienciar a la gent per recullir els residus selectivament a les seves cases. I és cert, el reciclatge és molt important i la col·laboració dels ciutadans és bàsica.
Però això no és la solució fonamental, és un pas però no el primer. La solució essencial passa per dissenyar els productes i els serveis pensant en la minimització de quantitat de residus i toxicitat. És a dir, el pas substancial cap endavant és aconseguir la reducció. Per això hem d’exigir a l’administració Generalitat i Govern Central, que són els competents en aquest tema, que facin complir al sector industrial la primera de les prioritats en la normativa de gestió de residus, la de reduir, i que es dissenyin els productes per a poder ser reutilitzats.
Per aquests motius i conscients que cal que tots plegats prenguem consciència que tenir cura del paisatge i dels recursos naturals es tenir cura de la qualitat de vida, de la cultura i tradicions, d’una manera de fer i de ser, i és tenir respecte per aquells que ens han tramés aquests valors. Que el territori és un recurs finit i limitat, escàs i fràgil que alhora que sustenta l’activitat econòmica també n’és l’actiu més preuat. Un conjunt de d’associacions i plataformes de les Terres de Ponent ens hem unit per reclamar:
è Garantir el manteniment de l’activitat agrícola com a element fonamental per a la conservació del patrimoni natural, tot incorporant els paràmetres bàsics de sostenibilitat ambiental i respecte als valors naturals.
è Estimular un model agrícola i ramader de qualitat, econòmicament viable i ambientalment sostenible, que permeti als pagesos continuar la seva activitat. Posant al seu abast assessorament, informació i facilitant els tràmits i mitjans tècnics necessaris.
è Una planificació territorial que s’adeqüi a les necessitats i capacitats de càrrega del territori.
è Una gestió dels residus basada realment en la reducció, la reutilització i el reciclatge, i en la corresponsabilització de qui els genera.
è Cal una major prevenció, eficàcia i rigor en el control de les emissions contaminants.
è Que s’apliqui el principi de precaució en la política industrial, tot incentivant l’aplicació de millors tècniques disponibles.
è El compliment de la normativa en matèria de residus i un estricte reglament sancionador de la mateixa.
è La creació de jutjats especialitzats en matèria ambiental i potenciar les fiscalies del medi ambient, atesa la complexitat d’aquesta matèria.
è Conservar el paisatge com a element clau de la identitat d’un territori.
è Implantar un model de relació més respectuós amb l’entorn i els valors culturals i naturals dels municipis, tenint en compte el vincle d’identitat entre la població i el territori.
è Exigir mecanismes reals i efectius per a garantir la participació ciutadana en el planejament urbanístic i territorial, com a element clau d’un model realment democràtic.
è Crear un conjunt de propostes que atorguin seguretat dins del marc jurídic per la protecció dels valors naturals i paisatgístics i que incloguin actuacions en el planejament del medi natural, la restauració d’espais degradats, la gestió d’usos socials i la valorització del patrimoni cultural.
è Donar plenes garanties jurídiques a fi que els espais naturals tinguin la classificació de sòls no urbanitzables d’especial protecció.
è Que les Agendes 21 siguin vinculants i auditades.
è Donar mecanismes als ajuntaments per decidir permetre, o no, l’ubicació de qualsevol mena de planta de tractament de residus. Per aquest motiu rebutgem l’avantprojecte de llei de modificació de la llei6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus, que impedirà que els Ajuntaments puguin vetar l’obertura d’abocadors de residus o incineradores i agreujarà encara més el poc poder decisiu actual de la població local sobre els processos d’implantació de grans infraestructures, en aquest cas, infraestructures de tractament i emmagatzematge de residus.
Les associacions i plataformes sotasignants ens comprometem a treballar en accions encaminades a la preservació i millora del medi ambient, mitjançant actuacions informatives i de conscienciació social, per tal d’aconseguir un ús i gestió del territori sostenible i respectuós amb l’entorn.
Castellserà, 2 de juny de 2007 - Sucs 21 de juliol de 2007
Constatem amb arguments, basats en l’estudi i la realitat, que aquests projectes, per les seves característiques, gestió i ubicació tenen uns impactes paisatgístics i ambientals molt agresius, afecten seriosoment a la vida dels veïns i veïnes del territori i originen greus conflictes de convivència.
Constatem amb inquietud com responsables polítics en els àmbits afectats reaccionen amb discursos apresos: generalitzadors, previsibles, culpabilitzadors i sovint irresponsables. Sense arguments que responguin als problemes concrets i reals que se’ls plantegen. Ens preocupa la manca de sensibilitat que mostren cap a aquells que els pateixen i la gran complicitat entre empresa i administració. Però especialment ens preocupa, que no hi ha un mínim d’espai per replantejaments ni es preveu una voluntad política seriosa per canviar i millorar aquesta dinàmica.
La conferència de les nacions unides sobre Medi Ambient i el Desenvolupament de la Cimera de Rio de Janeiro de 1992 aposta pel desenvolupament sostenible, refermant la Declaració d’Estocolm que diu que cal preservar per a les generacions futures el Medi Ambient. Així en el seu Principi 3r, declara que:
“El dret al desenvolupament ha d’exercitar-se en forma tal que respongui equitativament a les necessitats de desenvolupament i ambientals de les generacions presents i futures”
D’acord amb aquesta declaració entenem que les coses han d’anar canviant, però això no és excusa perquè s’hagin de fer malament. Que la manca d’ordenació i persistir en un mal ús del territori, per satisfer uns grans beneficis privats a curt termini, comportarà llargs períodes de costos ambientals, econòmics i socials.
Vivim en un model de societat de consum acostumats a productes amb aparences espectaculars, exageració d’envasos i embalatges, innecessaris que van a parar al medi en forma de residus que danyen greument l’entorn. Que any darrera any van creixent d’una forma espectacular, superant els controls administratius i tècnics existents.
La percepció pública majoritària és que la solució rau en la recollida selectiva i el reciclatge. Gairebé totes les administracions han centrat el seu missatge en la necessitat de conscienciar a la gent per recullir els residus selectivament a les seves cases. I és cert, el reciclatge és molt important i la col·laboració dels ciutadans és bàsica.
Però això no és la solució fonamental, és un pas però no el primer. La solució essencial passa per dissenyar els productes i els serveis pensant en la minimització de quantitat de residus i toxicitat. És a dir, el pas substancial cap endavant és aconseguir la reducció. Per això hem d’exigir a l’administració Generalitat i Govern Central, que són els competents en aquest tema, que facin complir al sector industrial la primera de les prioritats en la normativa de gestió de residus, la de reduir, i que es dissenyin els productes per a poder ser reutilitzats.
Per aquests motius i conscients que cal que tots plegats prenguem consciència que tenir cura del paisatge i dels recursos naturals es tenir cura de la qualitat de vida, de la cultura i tradicions, d’una manera de fer i de ser, i és tenir respecte per aquells que ens han tramés aquests valors. Que el territori és un recurs finit i limitat, escàs i fràgil que alhora que sustenta l’activitat econòmica també n’és l’actiu més preuat. Un conjunt de d’associacions i plataformes de les Terres de Ponent ens hem unit per reclamar:
è Garantir el manteniment de l’activitat agrícola com a element fonamental per a la conservació del patrimoni natural, tot incorporant els paràmetres bàsics de sostenibilitat ambiental i respecte als valors naturals.
è Estimular un model agrícola i ramader de qualitat, econòmicament viable i ambientalment sostenible, que permeti als pagesos continuar la seva activitat. Posant al seu abast assessorament, informació i facilitant els tràmits i mitjans tècnics necessaris.
è Una planificació territorial que s’adeqüi a les necessitats i capacitats de càrrega del territori.
è Una gestió dels residus basada realment en la reducció, la reutilització i el reciclatge, i en la corresponsabilització de qui els genera.
è Cal una major prevenció, eficàcia i rigor en el control de les emissions contaminants.
è Que s’apliqui el principi de precaució en la política industrial, tot incentivant l’aplicació de millors tècniques disponibles.
è El compliment de la normativa en matèria de residus i un estricte reglament sancionador de la mateixa.
è La creació de jutjats especialitzats en matèria ambiental i potenciar les fiscalies del medi ambient, atesa la complexitat d’aquesta matèria.
è Conservar el paisatge com a element clau de la identitat d’un territori.
è Implantar un model de relació més respectuós amb l’entorn i els valors culturals i naturals dels municipis, tenint en compte el vincle d’identitat entre la població i el territori.
è Exigir mecanismes reals i efectius per a garantir la participació ciutadana en el planejament urbanístic i territorial, com a element clau d’un model realment democràtic.
è Crear un conjunt de propostes que atorguin seguretat dins del marc jurídic per la protecció dels valors naturals i paisatgístics i que incloguin actuacions en el planejament del medi natural, la restauració d’espais degradats, la gestió d’usos socials i la valorització del patrimoni cultural.
è Donar plenes garanties jurídiques a fi que els espais naturals tinguin la classificació de sòls no urbanitzables d’especial protecció.
è Que les Agendes 21 siguin vinculants i auditades.
è Donar mecanismes als ajuntaments per decidir permetre, o no, l’ubicació de qualsevol mena de planta de tractament de residus. Per aquest motiu rebutgem l’avantprojecte de llei de modificació de la llei6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus, que impedirà que els Ajuntaments puguin vetar l’obertura d’abocadors de residus o incineradores i agreujarà encara més el poc poder decisiu actual de la població local sobre els processos d’implantació de grans infraestructures, en aquest cas, infraestructures de tractament i emmagatzematge de residus.
Les associacions i plataformes sotasignants ens comprometem a treballar en accions encaminades a la preservació i millora del medi ambient, mitjançant actuacions informatives i de conscienciació social, per tal d’aconseguir un ús i gestió del territori sostenible i respectuós amb l’entorn.
Castellserà, 2 de juny de 2007 - Sucs 21 de juliol de 2007
16.7.07
Lleida es mobilitza per evitar un gran abocador a Gimenells
Periódica de Catalunya
El projecte, pressupostat en 58 milions d'euros, afecta 68 hectàrees
El projecte de construcció d'un abocador de residus urbans de 68 hectàrees, amb una planta de selecció i una altra de compostatge, a la vall de Camarasa, al municipi de Gimenells, ha posat en peu de guerra els municipis situats al nord-oest del Segrià, que limiten amb la comarca de la Llitera, a Osca. La proposta, pressupostada en 58 milions d'euros i presentada al mes de maig a l'ajuntament, està sent estudiada pel consistori, que ha requerit als promotors, l'empresa Xaviker SL, que aportin nova documentació sobre la propietat dels terrenys que pretenen ocupar.Els veïns, contraris a la iniciativa, esperen fer oficial la setmana que ve una plataforma opositora i ja han mobilitzat centenars de persones en diversos actes de protesta. Diumenge passat, uns 2.500 ciutadans es van manifestar pels carrers d'Almacelles i està previst organitzar, després de l'estiu, protestes a Lleida i a Barcelona."No pararem fins que algú ens garanteixi que l'abocador no es farà", explicava aquesta setmana Ignasi Giribet, un dels portaveus veïnals. L'últim acte reivindicatiu protagonitzat per la plataforma va tenir lloc divendres passat a la nit, amb una cassolada al nucli de Pla de la Font.SUPORT EMPRESARIAL Amés a més de les 4.000 firmes que s'han recollit fins ara, els opositors, que qualifiquen aquest projecte de "tècnicament inviable i socialment inacceptable", compten amb el suport de les principals empreses de la zona. Entre elles, els cellers de Raimat que, si s'arribés a construir l'abocador, es trobarien amb tones d'escombraries a escassos 300 metres de les seves vinyes. També col.labora amb aquesta plataforma la farratgera Venso, una companyia de pes en el sector agroalimentari de Lleida.Fins al moment, la Diputació de Lleida i tots els ajuntaments de la zona --Gimenells i el Pla de la Font, Almacelles i Lleida-- han mostrat el seu desacord amb la infraestructura. "La nostra preocupació és saber què en pensa la Generalitat, que es limita a dir que no coneix el projecte perquè encara no l'hi han presentat", va precisar Enrique Piqueras, portaveu dels afectats.Un dels arguments tècnics que esgrimeixen els opositors és l'existència a la vall de Camarasa d'un col.lector del canal d'Aragó i Catalunya, que desemboca al riu Cinca, incompatible amb els lixiviats i materials de rebuig de l'abocador. A més, a la mateixa zona es construeix un embassament per subministrar aigua de boca a Gimenells.
El projecte, pressupostat en 58 milions d'euros, afecta 68 hectàrees
El projecte de construcció d'un abocador de residus urbans de 68 hectàrees, amb una planta de selecció i una altra de compostatge, a la vall de Camarasa, al municipi de Gimenells, ha posat en peu de guerra els municipis situats al nord-oest del Segrià, que limiten amb la comarca de la Llitera, a Osca. La proposta, pressupostada en 58 milions d'euros i presentada al mes de maig a l'ajuntament, està sent estudiada pel consistori, que ha requerit als promotors, l'empresa Xaviker SL, que aportin nova documentació sobre la propietat dels terrenys que pretenen ocupar.Els veïns, contraris a la iniciativa, esperen fer oficial la setmana que ve una plataforma opositora i ja han mobilitzat centenars de persones en diversos actes de protesta. Diumenge passat, uns 2.500 ciutadans es van manifestar pels carrers d'Almacelles i està previst organitzar, després de l'estiu, protestes a Lleida i a Barcelona."No pararem fins que algú ens garanteixi que l'abocador no es farà", explicava aquesta setmana Ignasi Giribet, un dels portaveus veïnals. L'últim acte reivindicatiu protagonitzat per la plataforma va tenir lloc divendres passat a la nit, amb una cassolada al nucli de Pla de la Font.SUPORT EMPRESARIAL Amés a més de les 4.000 firmes que s'han recollit fins ara, els opositors, que qualifiquen aquest projecte de "tècnicament inviable i socialment inacceptable", compten amb el suport de les principals empreses de la zona. Entre elles, els cellers de Raimat que, si s'arribés a construir l'abocador, es trobarien amb tones d'escombraries a escassos 300 metres de les seves vinyes. També col.labora amb aquesta plataforma la farratgera Venso, una companyia de pes en el sector agroalimentari de Lleida.Fins al moment, la Diputació de Lleida i tots els ajuntaments de la zona --Gimenells i el Pla de la Font, Almacelles i Lleida-- han mostrat el seu desacord amb la infraestructura. "La nostra preocupació és saber què en pensa la Generalitat, que es limita a dir que no coneix el projecte perquè encara no l'hi han presentat", va precisar Enrique Piqueras, portaveu dels afectats.Un dels arguments tècnics que esgrimeixen els opositors és l'existència a la vall de Camarasa d'un col.lector del canal d'Aragó i Catalunya, que desemboca al riu Cinca, incompatible amb els lixiviats i materials de rebuig de l'abocador. A més, a la mateixa zona es construeix un embassament per subministrar aigua de boca a Gimenells.
"Metodologies i presa de decisions per a la ubicació d’instal·lacions ambientals a Catalunya”
Ja podeu trobar les presentacions del seminari "Metodologies i presa de decisions per a la ubicació d’instal·lacions ambientals a Catalunya” a la web de la Càtedra Enresa-Enviros de la UPC sota la secció “activitats destacades”:
http://www.upc.edu/web/CatedraMediAmbient/
http://www.upc.edu/web/CatedraMediAmbient/pages-CAT/activitats.php
http://www.upc.edu/web/CatedraMediAmbient/
http://www.upc.edu/web/CatedraMediAmbient/pages-CAT/activitats.php
AJUNTAMENT DE GIMENELLS I PLA DE LA FONT
Informació facilitada per IPCENA
Aprovat inicialment pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el dia 9 de maig de 2.007 el egüent acord:
Primer. La modificació puntual núm. 4 de les determinacions de les Normes Subsidiàries del Planejament urbanístic de Gimenells i el Pla de la Font i que té la finalitat de:
- Regular el dimensionat i característiques de les tanques que es construeixen ens solars. (art. 57)
- Regular i acotar les condicions a complir per a la instal·lació d’infrastructures de tractaments de residus i abocadors. (art. 80).
- Intercanviar zones d’equipament de propietat municipal en el nucli del Pla de la Font.
Segon. Suspendre cautelarment l’emissió de qualsevol certificat o llicència que habiliti la instal·lació d’infrastructures de tractament de residus i abocadors, mentre la reforma aprovada
pel Ple no sigui finalment ratificada per la Comissió d’Urbanisme de Lleida.
De conformitat amb els arts. 94 i 83 de la Llei 2/2002 d’urbanisme vigent a Catalunya, s’obre un termini d’informació pública durant un mes a partir de l’endemà de la publicació del present edicte, a l’objecte de que qualsevol persona interessada pugui examinar l’expedient i en el seu cas presentar les al·legacions, les observacions o les reclamacions que consideren oportunes. Transcorregut aquest termini sense haver-se presentat cap al·legació, l’aprovació inicial esdevindrà provisional.
Gimenells, 16 de maig de 2007
L’alcalde, José Manuel Pardos Hernando
Aprovat inicialment pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el dia 9 de maig de 2.007 el egüent acord:
Primer. La modificació puntual núm. 4 de les determinacions de les Normes Subsidiàries del Planejament urbanístic de Gimenells i el Pla de la Font i que té la finalitat de:
- Regular el dimensionat i característiques de les tanques que es construeixen ens solars. (art. 57)
- Regular i acotar les condicions a complir per a la instal·lació d’infrastructures de tractaments de residus i abocadors. (art. 80).
- Intercanviar zones d’equipament de propietat municipal en el nucli del Pla de la Font.
Segon. Suspendre cautelarment l’emissió de qualsevol certificat o llicència que habiliti la instal·lació d’infrastructures de tractament de residus i abocadors, mentre la reforma aprovada
pel Ple no sigui finalment ratificada per la Comissió d’Urbanisme de Lleida.
De conformitat amb els arts. 94 i 83 de la Llei 2/2002 d’urbanisme vigent a Catalunya, s’obre un termini d’informació pública durant un mes a partir de l’endemà de la publicació del present edicte, a l’objecte de que qualsevol persona interessada pugui examinar l’expedient i en el seu cas presentar les al·legacions, les observacions o les reclamacions que consideren oportunes. Transcorregut aquest termini sense haver-se presentat cap al·legació, l’aprovació inicial esdevindrà provisional.
Gimenells, 16 de maig de 2007
L’alcalde, José Manuel Pardos Hernando
Les eleccions alliberen Mequinensa de la incineradora
Informació facilitada per IPCENA
El projecte de CiU cau juntament amb el partit a La Granja d'Escarp.
La gran incineradora de residus càrnis que impulsava l'ajuntament de La Granja d'Escarp -governat per CiU- just damunt la ratlla divisòria amb el terme de Mequinensa i al bell mig de l'Aiguabarreig ja no es farà.
Els regionalistes de Convergència i Unió han caigut davant els opositors a la incineradora agrupats a l'empara d'ERC. Els primers han tret tres regidors i els independents de La Granja d'Escarp, sis.
El més important ha estat la participació, el 80,56% de l'electorat.
Als altres pobles veïns de Mequinensa ERC també ha estat la primera força, en concret a Seròs amb un 80,84 de participació Esquerra te la majoria absoluta amb 5 regidors, mentre CiU en te 3 i IS-PM (PSC) sol 1 i el PP no existeix.
El projecte de CiU cau juntament amb el partit a La Granja d'Escarp.
La gran incineradora de residus càrnis que impulsava l'ajuntament de La Granja d'Escarp -governat per CiU- just damunt la ratlla divisòria amb el terme de Mequinensa i al bell mig de l'Aiguabarreig ja no es farà.
Els regionalistes de Convergència i Unió han caigut davant els opositors a la incineradora agrupats a l'empara d'ERC. Els primers han tret tres regidors i els independents de La Granja d'Escarp, sis.
El més important ha estat la participació, el 80,56% de l'electorat.
Als altres pobles veïns de Mequinensa ERC també ha estat la primera força, en concret a Seròs amb un 80,84 de participació Esquerra te la majoria absoluta amb 5 regidors, mentre CiU en te 3 i IS-PM (PSC) sol 1 i el PP no existeix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
