Across the EU, cancer is responsible for one death in four. Geneticsusceptibility contributes to cancer, as do certain lifestyle-relatedfactors, but this is not all. It was previously suggested thatlifestyle-related factors, improvements in screening and long lifeexpectancy alone could not account for the recently observed growingincidences of cancer in high income countries. Indeed, certainenvironmental factors might play a more important role in carcinogenesisthan previously expected.A team of European and American researchers recently analysed thecarcinogenic effect of certain environmental factors rated as certainly orpotentially carcinogenic by the International Agency for Cancer Research(IACR). To this end, the authors have overviewed the existing scientificliterature in order to explain the current increase in cancer incidence andto justify the hypothesis according to which this could mainly be relatedto environmental factors. In particular, they analysed the examinedmicroorganisms (including viruses), radiation (including radioactivity,ultraviolet (UV) rays, and pulsed electromagnetic fields) andxenochemicals.The main results are as follows:In addition to ionizing irradiation (such as the exposure to radon or nuclear activities) non-ionizing irradiation including UV and pulsed electromagnetic fields (EMF) can cause cancer, in particular, skin cancer (UV), some acute leukaemia and brain tumours in children (EMF). Regarding outdoor air pollution, long-term exposure in adults to particles and to polycyclic aromatic hydrocarbons (PAH), for example in the air of polluted cities, can increase the risk of death due to lung cancer by 8% (without considering the effect of tobacco smoking). The risk is higher for the more polluted cities and smoking can add to this risk. A recent European study estimated that the proportion of lung cancer attributable to traffic-related air pollution and environmental tobacco smoke (ETS) in never- and ex-smokers was 5%-7% and 16%-24% respectively. In addition to PAH and fine particles, NO2 might also be involved. The relevance of pesticides in carcinogenesis is steadily increasing. In children, several epidemiological studies revealed an increased relative risk of cancer associated with parental exposure to occupational or non-occupational pesticides. Moreover, a positive association has been found by several studies testing the direct exposure of children to pesticides. On the other hand, epidemiological studies in adults have provided conflicting results. For dioxins, although their carcinogenic mechanisms are not clear, a strong association between chronic exposure and an increased incidence of all cancer types has been put forward. Chlorine is not itself carcinogenic but combined with organic matter in drinking water, it forms chlorination disinfection by-products (e.g. trihalomethanes and haloacetic acids) that have been demonstrated to be mutagenic both in vitro and in vivo. Certain metals and metalloids have been rated as certain or probable carcinogens by the IARC. For example, lung cancer has been reported to be associated with exposure to heavy metals, including lead, hexavalent chromium and nickel. Nevertheless, their mechanism of action is not yet well understood. Overall, this study provides evidence that supports the fact that, due totheir mutagenic and/or promoting properties, many environmental factors,including viruses, radiation and xenochemicals can contribute to causing avariety of cancers. The need remains to estimate the overall risk fractionattributable to these environmental factors.Source: Belpomme D. et al. (2007) « The multitude and diversity ofenvironmental carcinogens »,
Environmental Research, In Press.
Contact:artac.
cerc@wanadoo.fr
17.12.07
És d'un grau de cinisme impressionant, no creieu?
Bones!
Segurament ja la coneixiem, per si de cas us n'envio l'enllaç de la guia que va fer el Departament d'Interior i Participació sobre els moviments NIMBY i la cultura del no:
http://www10.gencat.net/drep/binaris/aquinoaixisi_tcm112-67035.pdf
Segurament ja la coneixiem, per si de cas us n'envio l'enllaç de la guia que va fer el Departament d'Interior i Participació sobre els moviments NIMBY i la cultura del no:
http://www10.gencat.net/drep/binaris/aquinoaixisi_tcm112-67035.pdf
Aquesta és la presentació que fan:
"De l’Aquí No a l’Així Sí. Orientacions per planificar polítiques amb impacte territorial.
La nostra societat cada vegada és més complexa. La ciutadania és més exigent i disposa de coneixements i capacitats per plantejar els seus punts de vista. No rep les polítiques públiques passivament, sinó que és capaç d’entendre’n els impactes i de valorar-los en funció dels seus interessos i les seves preferències. Disposar d’una ciutadania activa i compromesa és, evidentment, una bona notícia, una tendència que caldria celebrar i impulsar. És, també, un repte per als governants, ja que els exigeix fer les coses d’una altra manera. I aquesta és una segona bona notícia.
A Catalunya, aquest repte s’ha deixat sentir de manera especial en totes les polítiques que provoquen impactes territorials. És clar que cada vegada hi ha més intervencions públiques que desperten resistències, reaccions i situacions conflictives. Alguns han percebut aquests conflictes com el resultat de l’anomenada “cultura del no” i, conseqüentment, han lamentat la manca de maduresa de determinats sectors socials, incapaços d’acceptar que cal avançar i que no es pot aturar la màquina del progrés. No compartim ni aquestes opinions ni aquesta manera d’abordar el tema. Pensem que la ciutadania cada vegada és més activa i madura, no el contrari. Les posicions d’una ciutadania cada vegada més resistent no són només gratuïtes o simplement egoistes, sinó que expressen malestars que no troben espai on manifestar-se. De fet, estem convençuts que no ens estan llançant només el missatge simple i negatiu de l’“Aquí no”, sinó el més complex i sofisticat del “No d’aquesta manera”.
Se’ns fa evident que hem de superar l’asimetria que hi ha avui dia entre una societat nova i una política vella, entre l’aparició de nous problemes i la vella manera d’abordar-los. Hem d’aprendre a governar d’una altra manera. Per aquesta raó, la Direcció General de Participació Ciutadana volem proposar unes recomanacions que ens ajudin a construir aquesta nova política. No es tracta, com es veurà tot seguit, d’un protocol tancat i detallat, sinó d’algunes orientacions que tenen com a objectiu tant reconèixer el paper d’una ciutadania més activa com facilitar als responsables públics una guia per prendre decisions millors i per desplegar-les amb més eficiència."
text enviat per IPCENA
"De l’Aquí No a l’Així Sí. Orientacions per planificar polítiques amb impacte territorial.
La nostra societat cada vegada és més complexa. La ciutadania és més exigent i disposa de coneixements i capacitats per plantejar els seus punts de vista. No rep les polítiques públiques passivament, sinó que és capaç d’entendre’n els impactes i de valorar-los en funció dels seus interessos i les seves preferències. Disposar d’una ciutadania activa i compromesa és, evidentment, una bona notícia, una tendència que caldria celebrar i impulsar. És, també, un repte per als governants, ja que els exigeix fer les coses d’una altra manera. I aquesta és una segona bona notícia.
A Catalunya, aquest repte s’ha deixat sentir de manera especial en totes les polítiques que provoquen impactes territorials. És clar que cada vegada hi ha més intervencions públiques que desperten resistències, reaccions i situacions conflictives. Alguns han percebut aquests conflictes com el resultat de l’anomenada “cultura del no” i, conseqüentment, han lamentat la manca de maduresa de determinats sectors socials, incapaços d’acceptar que cal avançar i que no es pot aturar la màquina del progrés. No compartim ni aquestes opinions ni aquesta manera d’abordar el tema. Pensem que la ciutadania cada vegada és més activa i madura, no el contrari. Les posicions d’una ciutadania cada vegada més resistent no són només gratuïtes o simplement egoistes, sinó que expressen malestars que no troben espai on manifestar-se. De fet, estem convençuts que no ens estan llançant només el missatge simple i negatiu de l’“Aquí no”, sinó el més complex i sofisticat del “No d’aquesta manera”.
Se’ns fa evident que hem de superar l’asimetria que hi ha avui dia entre una societat nova i una política vella, entre l’aparició de nous problemes i la vella manera d’abordar-los. Hem d’aprendre a governar d’una altra manera. Per aquesta raó, la Direcció General de Participació Ciutadana volem proposar unes recomanacions que ens ajudin a construir aquesta nova política. No es tracta, com es veurà tot seguit, d’un protocol tancat i detallat, sinó d’algunes orientacions que tenen com a objectiu tant reconèixer el paper d’una ciutadania més activa com facilitar als responsables públics una guia per prendre decisions millors i per desplegar-les amb més eficiència."
text enviat per IPCENA
12.12.07
Alguaire recull 1.500 signatures contra les plantes de compostatge
La plataforma Aire Net d’Al-guaire ha recollit 1.500 signatures en contra de les dues plantes de compostatge del municipi. Els veïns tenen previst presentar-les a l’Ajuntament dissabte en un acte formal. L’objectiu de la recollida és demanar al consistori que intervingui i faci pressió davant de Medi Ambient perquè el Govern actuï davant una situació que consideren molt preocupant.
La plataforma denuncia que les dues plantes generen males olors i, el que consideren més preocupants, aboquen residus al terreny que resulten greument contaminants. De la mateixa manera, els veïns critiquen la passivitat del Departament de Medi Ambient davant aquesta situació, ja que "a ells els va bé perquè aquí hi porten residus de tot Catalunya".
Les signatures s’han recollit a Alguaire, Rosselló, Vilanova de Segrià, Almenar, la Mata de Pinyana i Benavent de Segrià, els nuclis on arriben les molèsties que generen les plantes. La més antiga funciona des de fa deu anys i l’altra des de l’any 2001.
La plataforma denuncia que les dues plantes generen males olors i, el que consideren més preocupants, aboquen residus al terreny que resulten greument contaminants. De la mateixa manera, els veïns critiquen la passivitat del Departament de Medi Ambient davant aquesta situació, ja que "a ells els va bé perquè aquí hi porten residus de tot Catalunya".
Les signatures s’han recollit a Alguaire, Rosselló, Vilanova de Segrià, Almenar, la Mata de Pinyana i Benavent de Segrià, els nuclis on arriben les molèsties que generen les plantes. La més antiga funciona des de fa deu anys i l’altra des de l’any 2001.
Bon Dia
M. Serret Nov 15, 2007, 12:46
11.12.07
La Granja d'Escarp arxiva el projecte de la incineradora que van vetar els veïns
El consistori no requalifica les finques a l'empresa, que insisteix en el pla
07-12-07 10:22 - L'ajuntament de la Granja d'Escarp ha suspès la tramitació del polèmic projecte de construcció d'una planta incineradora de residus animals a sis kilòmetres del nucli urbà. segons publica avui el diari SEGRE. Així ho va confirmar l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada, que va concretar que a finals d'octubre "l'expedient es va cancel.lar a partir d'un informe de no tramitació de la llicència urbanística", és a dir, que el consistori no ha requalificat els terrenys.
07-12-07 10:22 - L'ajuntament de la Granja d'Escarp ha suspès la tramitació del polèmic projecte de construcció d'una planta incineradora de residus animals a sis kilòmetres del nucli urbà. segons publica avui el diari SEGRE. Així ho va confirmar l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada, que va concretar que a finals d'octubre "l'expedient es va cancel.lar a partir d'un informe de no tramitació de la llicència urbanística", és a dir, que el consistori no ha requalificat els terrenys.
7.12.07
Això continua .... La Plana de Lleida en el punt de mira d'instal·lacions de residus
Menàrguens paraliza una planta de compostaje por el rechazo vecinal
'Sólo tramitaremos la licencia por imperativo legal', afirmael alcalde
El ayuntamiento de Menàrguens mantiene paralizadadesde el pasado mes de marzo la construcción de una planta decompostaje en el municipio. La instalación, promovida por elingeniero agrónomo de Alcoletge Martí Cabré-Verdiell, no contócon el voto favorable del consistorio para la pertinente aprobaciónde la licencia urbanística del proyecto dado que durante el períodode información
Alcarràs busca un acuerdo para una planta promovida por los ganaderos
Una comisión formada por los diferentes grupos políticos enel consistorio de Alcarràs, la agrupación ganadera de la localidady la comunidad de regantes de Vallmanya busca desde el pasadojulio un acuerdo sobre el proyecto para una planta de compostajepara tratar los excedentes de deyecciones de granjas de la zona.Los
La planta de purines de Miralcamp estará lista en 2009 y creará35 puestos de trabajoLa instalación es la última de Catalunya que generará electricidadpor cogeneración
La planta de purines de Miralcamp, que entraráen funcionamiento en febrero de 2009, será la última de Catalunyaque tratará las deyecciones animales por cogeneración, ya queen 2006 el Gobierno español limitó, a una sola instalación, lasprimas que concedía por producir electricidad a través de esteproceso.
Alguaire exige ya una solución contra los hedores
Más de 1.500 firmas para pedir la intervención del consistorio x alguaire x La plataforma Algu.Aire Net entregó ayer en el ayuntamientomás de 1.500 firmas como protesta por la mala gestión de losresiduos en las dos plantas de compostaje del municipio, lo quegenera "un hedor insoportable desde hace años", según la entidad.La
El Segrià inicia este año la ampliación del vertedero
Sección:REGIONAL COMARCAS
Las obras de ampliación del vertedero deMontoliu de Lleida empezarán el próximo mes de diciembre, segúnafirmó ayer el presidente del consell comarcal del Segrià, RicardPons.
La planta de Puigverd pide al Govern tratar más lodos de depuradoras
Ante la oposición de los ecologistas, que preparan nuevas movilizaciones
Sección:REGIONAL COMARCAS
La empresa Feresp SL, propietaria de la planta decompostaje de Puigverd d'Agramunt, ha solicitado al departamentode Medio Ambiente que le autorice a tratar un mayor volumen delodos procedentes de depuradoras en sus instalaciones.
Proyectan en Alcarràs una planta de compostaje
Una plataforma vecinal la rechaza
Vecinos de Alcarràs han constituido una plataformade oposición contra una planta de compostaje promovida en Vallmanyapor la asociación de ganaderos del municipio para tratar deyeccionesanimales y lodos de depuradora.
Ganaderos del Pla promueven una planta de compostaje en TorregrossaSustituirá a una de las plantas de purines que desestimaron
enMiralcamp
La asociación Arpla, que reúne a más de un centenarde ganaderos del Pla d'Urgell, promueve en Torregrossa una plantade compostaje de residuos, con capacidad para tratar cada año100.000
Proyectan una nueva planta de compostaje en Menàrguens
El ayuntamiento de Menàrguens ha iniciado la tramitaciónde una planta de compostaje en el municipio. La instalación,promovida por el ingeniero agrónomo Martí Cabré-Verdiell, seubicará a más de 4 kilómetros del núcleo urbano, ocupará unasuperficie de más de 5.000
Menàrguens paraliza una planta de compostaje por el rechazo vecinal
'Sólo tramitaremos la licencia por imperativo legal', afirmael alcalde
El ayuntamiento de Menàrguens mantiene paralizadadesde el pasado mes de marzo la construcción de una planta decompostaje en el municipio. La instalación, promovida por elingeniero agrónomo de Alcoletge Martí Cabré-Verdiell, no contócon el voto favorable del consistorio para la pertinente aprobaciónde la licencia urbanística del proyecto dado que durante el períodode información
Quejas en Camarasa por el mal olor de residuos utilizados comoabonos
Vecinos de Camarasa han denunciado la existencia de malos oloresen varias zonas del municipio durante estos meses de verano,debido a los residuos orgánicos que los agricultores esparcenpor las tierras, utilizándolos como abono y que proceden de unaplanta de compostaje en construcción ubicada en la zona de laSerra Blanca.
Planta de compostatge orgànic situada al polígon 5, parcel·la 104, al terme municipal de Foradada, promoguda per Ferticompost, SL.
'Sólo tramitaremos la licencia por imperativo legal', afirmael alcalde
El ayuntamiento de Menàrguens mantiene paralizadadesde el pasado mes de marzo la construcción de una planta decompostaje en el municipio. La instalación, promovida por elingeniero agrónomo de Alcoletge Martí Cabré-Verdiell, no contócon el voto favorable del consistorio para la pertinente aprobaciónde la licencia urbanística del proyecto dado que durante el períodode información
Alcarràs busca un acuerdo para una planta promovida por los ganaderos
Una comisión formada por los diferentes grupos políticos enel consistorio de Alcarràs, la agrupación ganadera de la localidady la comunidad de regantes de Vallmanya busca desde el pasadojulio un acuerdo sobre el proyecto para una planta de compostajepara tratar los excedentes de deyecciones de granjas de la zona.Los
La planta de purines de Miralcamp estará lista en 2009 y creará35 puestos de trabajoLa instalación es la última de Catalunya que generará electricidadpor cogeneración
La planta de purines de Miralcamp, que entraráen funcionamiento en febrero de 2009, será la última de Catalunyaque tratará las deyecciones animales por cogeneración, ya queen 2006 el Gobierno español limitó, a una sola instalación, lasprimas que concedía por producir electricidad a través de esteproceso.
Alguaire exige ya una solución contra los hedores
Más de 1.500 firmas para pedir la intervención del consistorio x alguaire x La plataforma Algu.Aire Net entregó ayer en el ayuntamientomás de 1.500 firmas como protesta por la mala gestión de losresiduos en las dos plantas de compostaje del municipio, lo quegenera "un hedor insoportable desde hace años", según la entidad.La
El Segrià inicia este año la ampliación del vertedero
Sección:REGIONAL COMARCAS
Las obras de ampliación del vertedero deMontoliu de Lleida empezarán el próximo mes de diciembre, segúnafirmó ayer el presidente del consell comarcal del Segrià, RicardPons.
La planta de Puigverd pide al Govern tratar más lodos de depuradoras
Ante la oposición de los ecologistas, que preparan nuevas movilizaciones
Sección:REGIONAL COMARCAS
La empresa Feresp SL, propietaria de la planta decompostaje de Puigverd d'Agramunt, ha solicitado al departamentode Medio Ambiente que le autorice a tratar un mayor volumen delodos procedentes de depuradoras en sus instalaciones.
Proyectan en Alcarràs una planta de compostaje
Una plataforma vecinal la rechaza
Vecinos de Alcarràs han constituido una plataformade oposición contra una planta de compostaje promovida en Vallmanyapor la asociación de ganaderos del municipio para tratar deyeccionesanimales y lodos de depuradora.
Ganaderos del Pla promueven una planta de compostaje en TorregrossaSustituirá a una de las plantas de purines que desestimaron
enMiralcamp
La asociación Arpla, que reúne a más de un centenarde ganaderos del Pla d'Urgell, promueve en Torregrossa una plantade compostaje de residuos, con capacidad para tratar cada año100.000
Proyectan una nueva planta de compostaje en Menàrguens
El ayuntamiento de Menàrguens ha iniciado la tramitaciónde una planta de compostaje en el municipio. La instalación,promovida por el ingeniero agrónomo Martí Cabré-Verdiell, seubicará a más de 4 kilómetros del núcleo urbano, ocupará unasuperficie de más de 5.000
Menàrguens paraliza una planta de compostaje por el rechazo vecinal
'Sólo tramitaremos la licencia por imperativo legal', afirmael alcalde
El ayuntamiento de Menàrguens mantiene paralizadadesde el pasado mes de marzo la construcción de una planta decompostaje en el municipio. La instalación, promovida por elingeniero agrónomo de Alcoletge Martí Cabré-Verdiell, no contócon el voto favorable del consistorio para la pertinente aprobaciónde la licencia urbanística del proyecto dado que durante el períodode información
Quejas en Camarasa por el mal olor de residuos utilizados comoabonos
Vecinos de Camarasa han denunciado la existencia de malos oloresen varias zonas del municipio durante estos meses de verano,debido a los residuos orgánicos que los agricultores esparcenpor las tierras, utilizándolos como abono y que proceden de unaplanta de compostaje en construcción ubicada en la zona de laSerra Blanca.
Planta de compostatge orgànic situada al polígon 5, parcel·la 104, al terme municipal de Foradada, promoguda per Ferticompost, SL.
30.11.07
Embolica que fa fort - CEPA
Bon dia de nou!
Com que l'experiència de l'àrea metropolitana és prou satisfactòria farem més ecoparcs i omplirem els clots de Catalunya de paquetets! Continuem pel Vallès Occidental ... acabarem com un tetris!
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2631072
Bé, poca conya que al projecte de llei de revisió de la Llei d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental 3/98 (la LIIAA pels amics) ja es diu que es revocarà "la Llei 12/1981 de protecció d'espais d'interès natural afectats per activitats extractives pel que fa a les administracions competents en la tramitació i aprovació dels plans de restauració " ja que aquests ja formen part de la pròpia avaluació ambiental ... ui, ui, ui, què malament sona això!
http://mediambient.gencat.net/Images/43_133172.pdf
Ja cal que ens calcem!
Com que l'experiència de l'àrea metropolitana és prou satisfactòria farem més ecoparcs i omplirem els clots de Catalunya de paquetets! Continuem pel Vallès Occidental ... acabarem com un tetris!
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2631072
Bé, poca conya que al projecte de llei de revisió de la Llei d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental 3/98 (la LIIAA pels amics) ja es diu que es revocarà "la Llei 12/1981 de protecció d'espais d'interès natural afectats per activitats extractives pel que fa a les administracions competents en la tramitació i aprovació dels plans de restauració " ja que aquests ja formen part de la pròpia avaluació ambiental ... ui, ui, ui, què malament sona això!
http://mediambient.gencat.net/Images/43_133172.pdf
Ja cal que ens calcem!
COMUNICAT DE PREMSA: JA N'ESTEM FARTS!!
DENUNCIEM LA POLÍTICA DE GESTIÓ DE RESIDUS DEL DMAH-ARCPER CONTINUISTA, REACCIONÀRIA I INSOSTENIBLEQUE INCREMENTA LES AGRESSIONS I CONFLICTES SOCIALS I AMBIENTALS
La Plataforma Cívica per la Reducció de Residus, grup de treball de la Federació Ecologistes de Catalunya, denunciem la hipocresia de la política de residus de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMSHTR).
Aquesta política ha demostrat un fracàs contundent per obsoleta i basada en polítiques d’imposició antidemocràtiques i en el malbaratament de recursos públics, encara que ho vulguin maquillar amb un llenguatge pervers per definir les mateixes polítiques de les administracions anteriors però “vestides de verd”.
Aquestes polítiques són passives, amb total carència de pràctiques de precaució i prevenció; són polítiques sotmeses als interessos dels grans grups de pressió (per exemple dels envasos com Ecoembes) i les indústries estratègiques (cimenteres, químiques, de gestió de residus, elèctriques, etc.) que fan negoci a costa dels impactes al medi i a la nostra salut.
En comptes de solucionar:
- l’augment dels residus (50% residus municipals en 12 anys) i els envasos i objectes d’un sol ús (envasos augment del 65% en 7 anys)
- la destinació de la majoria dels residus a tractament finalista (2006 el 76% han anat a abocadors i incineradores)
- l’incompliment dels objectius de la Llei Reguladora 6/93 i 12/2003, permetent que molts poderosos ajuntaments metropolitans i caps de comarques vulnerin la Llei en no lliurar separadament la brossa orgànica (o fer-ho parcialment i deficitàriament)
- el deficient funcionament de moltes plantes de compostatge comportant molèsties i elaborant un mal compost
- el fracàs dels Ecoparcs o grans plantes trasvassadores de residus en bales cap a abocadors o preparant combustibles derivats de residus (CDRs) cap a incineradores i aviat a cimenteres, - la greu dispersió de contaminats davant la creixent tendència cap a la crema de residus en cimenteres o tèrmiques (nova forma d’incinerar)
- els conflictes socials i ecològics arreu del territori català en aplicar polítiques d’imposició d’injustícia social,es desenvolupa una política que comporta cada cop més conflictes i agressions:
- Aquests propers dies s’inicia l’ompliment de l’explotació d’argiles Helena de l’empresa Sugranyes (Cerdanyola del Vallès) amb residus embalats procedents de l’Ecoparc 2 (Montcada-Ripollet) amb l’argument de la restauració paisatgística d’activitats extractives, denominació eufemísica d’un nou abocador en mig de la Via Verda (afectant el connector biològic de Collserola, però sense resoldre la situació dels antics abocadors de Can Planes).
- També s’han presentat a diverses cimenteres catalanes projectes per cremar residus (Ciments Molins a Sant Vicenç dels Horts, CEMEX a Sant Feliu de Llobregat, Vallcarca,..). Aquesta setmana s’han presentat al•legacions al DMAH al projecte d’autorització de crema de residus (farines càrnies, pneumàtics, fangs de depuradores, bales de residus, etc) a la cimentera Lafarge-Asland de Montcada i Reixac, en una zona precisament declarada com d’especial protecció de l’ambient atmosfèric!
- Reiterades denúncies a l’Ecoparc 2: s’ha denunciat reiteradament el frau d’aquestes instal•lacions antieconòmiques, ineficients, agressives a l’entorn, exportadores de residus a d’altres comarques com l’Anoia (Hostalets de Pierola), o a d’altres territoris com Múrcia o Alacant, i amb la intencionalitat de dur residus a les comarques de Ponent com és el cas Gimenells, etc. tot incomplint el principi de proximitat i suficiència.
I aquí no acaba la cosa! doncs per aprofundir més la crisi la setmana passada l’Agència de Residus de Catalunya aprova inicialment al seu Consell de Direcció els programes de gestió pel període 2007-2012 de residus municipals (PROGREMIC), industrials (PROGRIC) i de la construcció (PROGROC) i el Pla sectorial territorial d’infraestructures de residus 2005-2012, que lluny de solucionar els problemes encara aprofundeix una política insostenible i antieconòmica.
Més informació i dades al comunicat sencer http://www.ecologistes.cat/residus/comunicat_residus_ja_nestem_farts_nov_07.pdf
Octaveta-Dia Global Anti-incineració
AMB ELS RESIDUS NO JUGUEM AMB FOC!
PER UNA MORATÒRIA A LA INCINERACIÓ DE RESIDUS
Les entitats, col·lectius i plataformes que formem part de la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus, grup de treball de residus de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), manifestem el nostre rebuig a la política de promoció encoberta d’incineració de residus del
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, tant en instal·lacions de tractament de residus com en plantes industrials (cimenteres, tèrmiques, de fabricació de calç,..):
- Perquè contràriament al que va concloure el Parlament Europeu el 13.2.2007 quan va votar en contra de considerar la valorització energètica (incineració) com a valorització de residus i sí com a tractament finalista, el DMAH considera i potencia la crema de residus com a valorització energètica en els Programes de Gestió de Residus Municipals i Industrials aprovats inicialment el 29.11.07 per l’Agència de Residus de Catalunya.
- Perquè obvia el principi de precaució de la normativa europea, que ha de regir qualsevol política de la gestió del risc.
- Perquè ignora que l’estat espanyol va subscriure el Conveni d’Estocolm que compromet a la limitació i control de les emissions de compostos orgànics persistents (COP’s), ja que promou pràctiques que suposen nous focus de generació i risc d’emissió d’aquestes substàncies extremadament cancerígenes i tòxiques.
- Perquè aplica mesures fiscals com un cànon a la incineració de residus de quantia inferior a d’altres tractaments finalistes com l’abocament (5 €/tn. residus que s’incineren versus 10€/tn/residus que van a abocador).
- Perquè una força política (IC-V) que va defensar la proposició de Llei per prohibir la incineració de residus a Catalunya a l’any 2000 no pot enganyar a la ciutadania amb eufemismes com l’”ús de combustibles alternatius” quan simplement s’està parlant de cremar residus, tot
argumentant l‘acompliment dels compromisos del Protocol de Kyoto per lluitar contra el canvi climàtic però deixant de banda la gestió sostenible dels recursos, el concepte de precaució i la protecció de la salut de les persones.
Per tots els arguments exposats, instem al Departament de Medi
Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya a:
- Aplicar una moratòria al desenvolupament de qualsevol pràctica d’incineració de residus.
- Desenvolupar una iniciativa legislativa per l’aprovació d’una Llei catalana de prevenció dels residus.
PER UNA MORATÒRIA A LA INCINERACIÓ DE RESIDUS
Les entitats, col·lectius i plataformes que formem part de la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus, grup de treball de residus de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), manifestem el nostre rebuig a la política de promoció encoberta d’incineració de residus del
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, tant en instal·lacions de tractament de residus com en plantes industrials (cimenteres, tèrmiques, de fabricació de calç,..):
- Perquè contràriament al que va concloure el Parlament Europeu el 13.2.2007 quan va votar en contra de considerar la valorització energètica (incineració) com a valorització de residus i sí com a tractament finalista, el DMAH considera i potencia la crema de residus com a valorització energètica en els Programes de Gestió de Residus Municipals i Industrials aprovats inicialment el 29.11.07 per l’Agència de Residus de Catalunya.
- Perquè obvia el principi de precaució de la normativa europea, que ha de regir qualsevol política de la gestió del risc.
- Perquè ignora que l’estat espanyol va subscriure el Conveni d’Estocolm que compromet a la limitació i control de les emissions de compostos orgànics persistents (COP’s), ja que promou pràctiques que suposen nous focus de generació i risc d’emissió d’aquestes substàncies extremadament cancerígenes i tòxiques.
- Perquè aplica mesures fiscals com un cànon a la incineració de residus de quantia inferior a d’altres tractaments finalistes com l’abocament (5 €/tn. residus que s’incineren versus 10€/tn/residus que van a abocador).
- Perquè una força política (IC-V) que va defensar la proposició de Llei per prohibir la incineració de residus a Catalunya a l’any 2000 no pot enganyar a la ciutadania amb eufemismes com l’”ús de combustibles alternatius” quan simplement s’està parlant de cremar residus, tot
argumentant l‘acompliment dels compromisos del Protocol de Kyoto per lluitar contra el canvi climàtic però deixant de banda la gestió sostenible dels recursos, el concepte de precaució i la protecció de la salut de les persones.
Per tots els arguments exposats, instem al Departament de Medi
Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya a:
- Aplicar una moratòria al desenvolupament de qualsevol pràctica d’incineració de residus.
- Desenvolupar una iniciativa legislativa per l’aprovació d’una Llei catalana de prevenció dels residus.
Denúncies davant la conselleria
Els ECOLOGISTES denuncien que les polítiques de residus de la Generalitat afavoreixen la incineració i els abocadors Barcelona.- Una trentena d ECOLOGISTES de la Plataforma cívica per a la reducció de residus d ECOLOGISTES en Acció s han manifestat aquest dimecres al vespre davant la conselleria de Medi Ambient i Habitatges per denunciar que ICV continua fent polítiques que afavoreixen la incineració de residus i els abocadors. Coincidint amb el Dia d acció global contra els residus i la incineració, que se celebra des de fa sis anys en diferents ciutats del món, com Buenos Aires, Berkeley o Brussel·les, els ECOLOGISTES catalans han desplegat pancartes contra la crema de residus i han demanat a la Generalitat que impulsi una llei de prevenció de residus i apliqui una moratòria al desenvolupament de qualsevol pràctica d incineració.
25.10.07
Barcelona necessita un altre abocadorEntre el 2009 i el 2010
EL PUNT 24.10.07
S'esgotarà la capacitat dels abocadors dels Hostalets i Cerdanyola per portar el rebuig dels ecoparcsEMMA ANSOLA. L'àrea metropolitana de Barcelona haurà d'afrontar, a partir del 2008, la localització de més terrenys on dipositar el rebuig que generaran els quatre ecoparcs –ara n'hi ha tres en funcionament– de què disposarà a partir del termini 2009-2010. Un horitzó que ve determinat per l'esgotament de la capacitat de deposició dels abocadors actuals, el dels Hostalets de Pierola, que té fixat el termini cap al 2009, segons tècnics d'aquest Ajuntament, i l'Helena, situat a Cerdanyola, que és a punt de rebre les primeres bales de l'ecoparc de Montcada i Reixac i que haurà d'estar tapat el 2010 per fer-hi el sincrotró. «No es tracta d'obrir un altre forat sinó de reomplir els que ja hi ha ara», va dir Carles Conill, gerent de l'Entitat del Medi Ambient.
El rebuig que generen els ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona té un destí finalista, és a dir, cal portar-los a un abocador, anomenat també dipòsit controlat, o a la incineradora del Besòs. Fins ara el destí principal d'aquest rebuig era el dipòsit del Garraf, tancat a principi del 2007, i la pedrera de la Vallensana, a Badalona, on la prova pilot per reomplir el forat amb bales del rebuig d'ecoparc va acabar el 28 de setembre passat.
BADALONA La finalització de la prova pilot a la Vallensana està pendent ara de rebre els resultats del comportament de les bales de residus dipositats a la pedrera, el seguiment del qual porta a terme l'Agència de Residus de Catalunya. Les primeres valoracions, però, ja avançaven que els resultats seran positius i que compliran la normativa europea que obliga a una reducció de la matèria biodegradable fins a un 15% en els residus que van a parar a abocador. Una segona fase de la prova pilot consistirà en la revegetació de la zona i la substitució de la coberta vegetal. ELS HOSTALETS DE PIEROLA Paral·lelament i amb l'objectiu de permetre el tancament del Garraf, el gener del 2006 es va signar una moratòria per ampliar la quantitat de residus que sense tractament previ s'aboquen al dipòsit de Can Mates, als Hostalets de Pierola. La disposició d'un abocador era un dels requisits per concedir la construcció del quart ecoparc de l'àrea metropolitana, que estarà enllestit, segons les primeres previsions cap al 2008. Tècnics de l'Ajuntament dels Hostalets expliquen que ja es comença a omplir la cinquena de les set cel·les de què consta l'abocador, la qual cosa comportaria, tenint en compte la situació actual, que el 2009 l'abocador ja fos ple. CERDANYOLA El clot de Ceràmiques Sugranyes, a Cerdanyola, conegut com l'argilera Helena, agafa el relleu a la Vallensana. És previst que les primeres bales de residus de l'ecoparc de Montcada i Reixac comencin a arribar al novembre, un cop acabin els treballs que porta a terme l'entitat metropolitana per impermeabilitzar la pedrera i permetre la deposició de bales de rebuig. Fins llavors, part del rebuig que genera l'ecoparc de Montcada i Reixac es destina a dipòsits controlats de Catalunya, segons explicava l'entitat metropolitana, sense arribar a concretar quins.
La planta de Montcada i Reixac rep les escombraries de Badalona, Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Ripollet, Barberà del Vallès, Cerdanyola, Montgat i Santa Coloma de Gramenet. Ara la central ha deixat de fer bales i el rebuig es trasllada a l'engròs, sense tractar, als abocadors
El gerent de l'entitat metropolitana, Carles Conill, admet la necessitat d'aquest nou abocador però aclareix que l'entitat treballa des de fa temps perquè la solució passi per restaurar forats i no pas per obrir-ne de nous. «I això gràcies al bon resultat de les proves que s'han fet a les bales de residus que s'han dipositat a la Vallensana», diu Carles Conill. El gerent assegura que l'actual sistema d'infraestructures «digereix» bé els residus que es generen i que es mantenen les previsions establertes en el pla. «La nostra prioritat ara és consolidar el tractament dels residus i el seu embalatge perquè els resultats són bons», diu el gerent de l'entitat.
D'acord amb les proves que s'han fet fins ara el nou abocador a l'àrea metropolitana hauria de ser una antiga pedrera o argilera que s'impermeabilitzaria per rebre les bales.
Menys confiat es va mostrar el vicepresident de l'entitat metropolitana i regidor a l'Ajuntament de Barcelona (CiU), Joan Puigdollers. La instal·lació d'un altre abocador a l'àrea metropolitana «requereix un gran acord social», va dir. I hi va afegir: «Si bé els llocs per omplir hi són, també cal tenir el suport dels ajuntaments implicats i dels ciutadans.» Puigdollers no va dubtar a qualificar l'emplaçament del nou abocador de «gran repte d'aquest mandat per als responsables de l'entitat metropolitana».
El pla d'infraestructures previst per l'Agència de Residus ja preveu la construcció d'aquest abocador i situa la seva futura capacitat en 600.000 tones. Aquest organisme, que no va voler fer declaracions, té enllestit l'avantprojecte de llei de modificació de la llei reguladora de residus que preveu que la construcció d'abocadors no estigui subjecta a l'atorgament de la llicència municipal. Serà el pla territorial d'infraestructures el que finalment determinarà els indrets.
S'esgotarà la capacitat dels abocadors dels Hostalets i Cerdanyola per portar el rebuig dels ecoparcsEMMA ANSOLA. L'àrea metropolitana de Barcelona haurà d'afrontar, a partir del 2008, la localització de més terrenys on dipositar el rebuig que generaran els quatre ecoparcs –ara n'hi ha tres en funcionament– de què disposarà a partir del termini 2009-2010. Un horitzó que ve determinat per l'esgotament de la capacitat de deposició dels abocadors actuals, el dels Hostalets de Pierola, que té fixat el termini cap al 2009, segons tècnics d'aquest Ajuntament, i l'Helena, situat a Cerdanyola, que és a punt de rebre les primeres bales de l'ecoparc de Montcada i Reixac i que haurà d'estar tapat el 2010 per fer-hi el sincrotró. «No es tracta d'obrir un altre forat sinó de reomplir els que ja hi ha ara», va dir Carles Conill, gerent de l'Entitat del Medi Ambient.
El rebuig que generen els ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona té un destí finalista, és a dir, cal portar-los a un abocador, anomenat també dipòsit controlat, o a la incineradora del Besòs. Fins ara el destí principal d'aquest rebuig era el dipòsit del Garraf, tancat a principi del 2007, i la pedrera de la Vallensana, a Badalona, on la prova pilot per reomplir el forat amb bales del rebuig d'ecoparc va acabar el 28 de setembre passat.
BADALONA La finalització de la prova pilot a la Vallensana està pendent ara de rebre els resultats del comportament de les bales de residus dipositats a la pedrera, el seguiment del qual porta a terme l'Agència de Residus de Catalunya. Les primeres valoracions, però, ja avançaven que els resultats seran positius i que compliran la normativa europea que obliga a una reducció de la matèria biodegradable fins a un 15% en els residus que van a parar a abocador. Una segona fase de la prova pilot consistirà en la revegetació de la zona i la substitució de la coberta vegetal. ELS HOSTALETS DE PIEROLA Paral·lelament i amb l'objectiu de permetre el tancament del Garraf, el gener del 2006 es va signar una moratòria per ampliar la quantitat de residus que sense tractament previ s'aboquen al dipòsit de Can Mates, als Hostalets de Pierola. La disposició d'un abocador era un dels requisits per concedir la construcció del quart ecoparc de l'àrea metropolitana, que estarà enllestit, segons les primeres previsions cap al 2008. Tècnics de l'Ajuntament dels Hostalets expliquen que ja es comença a omplir la cinquena de les set cel·les de què consta l'abocador, la qual cosa comportaria, tenint en compte la situació actual, que el 2009 l'abocador ja fos ple. CERDANYOLA El clot de Ceràmiques Sugranyes, a Cerdanyola, conegut com l'argilera Helena, agafa el relleu a la Vallensana. És previst que les primeres bales de residus de l'ecoparc de Montcada i Reixac comencin a arribar al novembre, un cop acabin els treballs que porta a terme l'entitat metropolitana per impermeabilitzar la pedrera i permetre la deposició de bales de rebuig. Fins llavors, part del rebuig que genera l'ecoparc de Montcada i Reixac es destina a dipòsits controlats de Catalunya, segons explicava l'entitat metropolitana, sense arribar a concretar quins.
La planta de Montcada i Reixac rep les escombraries de Badalona, Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Ripollet, Barberà del Vallès, Cerdanyola, Montgat i Santa Coloma de Gramenet. Ara la central ha deixat de fer bales i el rebuig es trasllada a l'engròs, sense tractar, als abocadors
El gerent de l'entitat metropolitana, Carles Conill, admet la necessitat d'aquest nou abocador però aclareix que l'entitat treballa des de fa temps perquè la solució passi per restaurar forats i no pas per obrir-ne de nous. «I això gràcies al bon resultat de les proves que s'han fet a les bales de residus que s'han dipositat a la Vallensana», diu Carles Conill. El gerent assegura que l'actual sistema d'infraestructures «digereix» bé els residus que es generen i que es mantenen les previsions establertes en el pla. «La nostra prioritat ara és consolidar el tractament dels residus i el seu embalatge perquè els resultats són bons», diu el gerent de l'entitat.
D'acord amb les proves que s'han fet fins ara el nou abocador a l'àrea metropolitana hauria de ser una antiga pedrera o argilera que s'impermeabilitzaria per rebre les bales.
Menys confiat es va mostrar el vicepresident de l'entitat metropolitana i regidor a l'Ajuntament de Barcelona (CiU), Joan Puigdollers. La instal·lació d'un altre abocador a l'àrea metropolitana «requereix un gran acord social», va dir. I hi va afegir: «Si bé els llocs per omplir hi són, també cal tenir el suport dels ajuntaments implicats i dels ciutadans.» Puigdollers no va dubtar a qualificar l'emplaçament del nou abocador de «gran repte d'aquest mandat per als responsables de l'entitat metropolitana».
El pla d'infraestructures previst per l'Agència de Residus ja preveu la construcció d'aquest abocador i situa la seva futura capacitat en 600.000 tones. Aquest organisme, que no va voler fer declaracions, té enllestit l'avantprojecte de llei de modificació de la llei reguladora de residus que preveu que la construcció d'abocadors no estigui subjecta a l'atorgament de la llicència municipal. Serà el pla territorial d'infraestructures el que finalment determinarà els indrets.
23.10.07
Sant Martí mostra el seu rebuig total a l’abocador davant l’Ajuntament de Pujalt
Més de cent veïns de Sant Martí de Sesgueioles es van manifestar ahir al matí davant de l'A juntament de Pujalt, convocats per la Plataforma Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia, per mostrar el seu desacord amb la decisió del consistori d’aquest municipi de construir un abocador dins el seu terme, però que quedarà a pocs quilòmetres de Sant Martí.
Els membres de la Plataforma defineixen la construcció de l’abocador com un
«atemptat hidroecològic i humà que abocarà 1.600.000 metres cúbics de restes
industrials i orgàniques durant vint anys a set quilòmetres del seu municipi»,
i asseguren que es tracta
«d’una operació econòmica de gran calatge entre l’Ajuntament de Pujalt i l’empresa constructora».
Els membres de la Plataforma afirmen que el que pretenen amb la concentració és que
«es canviï la inclinació de l’abocador, que només compta amb l'aprovació de
l’Ajuntament de Pujalt»
I amb el rebuig oficial de molts altres ajuntaments de la zona així com del Consell Comarcal de l’Anoia.
Maria Borràs, secretaria de la plataforma, assegura que
«pretenen convertir els vessants d’una conca hidrogràfica com la de Sant
Martí en un abocador»,
I afegeix que
«no volem renunciar a les il·lusions i a les esperances de present i de futur».
De la mateixa manera, Joan Borràs, membre de la mateixa plataforma declara que «els nostres
béns no estan en venda, ja que tenim dret a viure en un entorn de seguretat i lliure d’activitats
nocives i perilloses». Finalment, des de la Plataforma Salvem es demana que aquesta
«anomenada restauració paisatgística no passi per un abocador com el que es vol instal·lar»
«Hi ha més maneres de fer-lo, tot i que de ben segur no seran tan lucratives
però sí molt més dignes amb la nostra gent i la nostra terra»,
Conclouen els manifestants. Des de que el projecte va sortir a la llum pública Sant Martí s’ha oposat a l’abocador -prova d’això és que va motivar l’aparició d’una Plataforma-,
VERINOSA LLENGUA
Ahir es va presentar a Masquefa un nou grup ecologista, mentre que avui la plataforma Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia organitza una manifestació contra l’abocador de la Guàrdia Pilosa davant l’ajuntament Pujalt. Queda clar que els temes mediambientals són dels que preocupen
més als anoiencs, o si més no són els que estan més de moda en l’actualitat.
15.10.07
P R O G R A M A 1a TROBADA ECOLÒGICA “SALVEM LA VALL DE CAMARASA”
9:00h Esmorzar organitzat per l’associació de caçadors de Gimenells. Recinte de les piscines
de Gimenells.
10:30-14:00h Al recinte de les piscines de Gimenells:Tallers amb materials reciclats: envasos
de plàstic, paper i vidre. Mural reivindicatiu. Figura col·lectiva.
Paral·lelament se celebraran les següents activitats al local social Sant Isidre de Gimenells:
10:30-11:00h Lectura i signatura del,
amb laparticipació de les plataformes de les Terres de Lleida.
11:00-12:30h Projecció del documental Una verdad incómoda d’Al Gore (Premi Nobel de la Pau
2007).
Projecció del fotomuntatge Salvem la Vall de Camarasa
12:30-14:00h Taula rodona i col·loqui: Residus i Medi Ambient.
Convidats:
Ramon Morell. Economista. Universitat de Lleida.
Lluís Moné. Universitat Politècnica de Catalunya.
Joan Farré. Delegat del Departament de Medi Ambient a Lleida.
Joan Vàzquez. President d’Ipcena.
Jaume Pedrós. Plataforma Defensa de la Serra de Bellmunt.
14:00-16:00h Dinar popular gratuït, organitzat per l’associació de mestresses de casa de
Gimenells.
Durant el dinar farem sonar les nostres cassoles com a mostra de rebuigal projecte d’abocador de Gimenells.
Al final es sortejarà un pernil entre elsassistents. Recinte de les piscines de Gimenells.
16:00-18:30h Tirada de bitlles i petanca, organitzat per les associacions de bitlles i petanca
dels diferents pobles. Recinte de les penyes de Gimenells.
18:30h Xocolatada popular, organitzada per les mestresses de casa de Sucs i Pla de la Font.
Recinte de les piscines de Gimenells.
20:00-24:00h Ball amenitzat per l’orquestra TRÍO GOLDEN.
Al descans actuarà el grup de percussió ULLS DE BOIG.
Local social de Gimenells.
Durant tot el dia hi haurà un trenet que anirà des del recinte de les piscines fins a la Vall de Camarasa per tal de gaudir del patrimoni paisatgístic que volem preservar.
La Plataforma es reserva el dret de modificar, alterar o suspendre qualsevol dels actes programats.
Plataforma ciutadana “Segrià Net. Salvem la Vall de Camarasa” (Raimat, Sucs, Almacelles, Gimenells i Pla de la Font)
de Gimenells.
10:30-14:00h Al recinte de les piscines de Gimenells:Tallers amb materials reciclats: envasos
de plàstic, paper i vidre. Mural reivindicatiu. Figura col·lectiva.
Paral·lelament se celebraran les següents activitats al local social Sant Isidre de Gimenells:
10:30-11:00h Lectura i signatura del,
MANIFEST EN DEFENSA DE LES TERRES DE PONENT
amb laparticipació de les plataformes de les Terres de Lleida.
11:00-12:30h Projecció del documental Una verdad incómoda d’Al Gore (Premi Nobel de la Pau
2007).
Projecció del fotomuntatge Salvem la Vall de Camarasa
12:30-14:00h Taula rodona i col·loqui: Residus i Medi Ambient.
Convidats:
Ramon Morell. Economista. Universitat de Lleida.
Lluís Moné. Universitat Politècnica de Catalunya.
Joan Farré. Delegat del Departament de Medi Ambient a Lleida.
Joan Vàzquez. President d’Ipcena.
Jaume Pedrós. Plataforma Defensa de la Serra de Bellmunt.
14:00-16:00h Dinar popular gratuït, organitzat per l’associació de mestresses de casa de
Gimenells.
Durant el dinar farem sonar les nostres cassoles com a mostra de rebuigal projecte d’abocador de Gimenells.
Al final es sortejarà un pernil entre elsassistents. Recinte de les piscines de Gimenells.
16:00-18:30h Tirada de bitlles i petanca, organitzat per les associacions de bitlles i petanca
dels diferents pobles. Recinte de les penyes de Gimenells.
18:30h Xocolatada popular, organitzada per les mestresses de casa de Sucs i Pla de la Font.
Recinte de les piscines de Gimenells.
20:00-24:00h Ball amenitzat per l’orquestra TRÍO GOLDEN.
Al descans actuarà el grup de percussió ULLS DE BOIG.
Local social de Gimenells.
Durant tot el dia hi haurà un trenet que anirà des del recinte de les piscines fins a la Vall de Camarasa per tal de gaudir del patrimoni paisatgístic que volem preservar.
La Plataforma es reserva el dret de modificar, alterar o suspendre qualsevol dels actes programats.
Plataforma ciutadana “Segrià Net. Salvem la Vall de Camarasa” (Raimat, Sucs, Almacelles, Gimenells i Pla de la Font)
1a TROBADA ECOLÒGICA “SALVEM LA VALL DE CAMARASA”
Dissabte, 20 d’octubre de 2007 - GIMENELLS
La Plataforma “Segrià Net. Salvem la Vall de Camarasa” convida a tothom a gaudird’aquesta jornada reivindicativa.Només hem guanyat una batalla.
La Vall de Camarasa i els nostres pobles continuen en perill.
ARA NO ENS PODEM ATURAR, HEM DE CONTINUAR LLUITANT!
La Plataforma “Segrià Net. Salvem la Vall de Camarasa” convida a tothom a gaudird’aquesta jornada reivindicativa.Només hem guanyat una batalla.
La Vall de Camarasa i els nostres pobles continuen en perill.
ARA NO ENS PODEM ATURAR, HEM DE CONTINUAR LLUITANT!
18.9.07
L'Agència de Residus de Catalunya no considera idònia la planta per a residus urbans i abocador de Gimenells 18/09/2007
- El projecte no s'adequa al procediment de gestió de residus municipals que estableix el Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Catalunya.
- Les infraestructures de gestió de residus són un factor clau per a desenvolupar i arrelar a les terres de Ponent una indústria agroalimentària de qualitat, amb criteris de sostenibilitat.
L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) —del Departament de Medi Ambient i Habitatge— no considerarà idònia la planta per a residus urbans i abocador quan el rebi formalment, perquè no s'adequa al tractament de residus municipals que estableix el Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Catalunya. També ha informat negativament l'actual projecte de modificació de normes subsidiàries urbanístiques que ha promogut el consistori de Gimenells.
Així mateix, l'ARC considera que el projecte de planta de tractament de residus municipals previst a la localitat lleidatana està sobredimensionat respecte al territori al que hauria de prestar servei. L'empresa promotora del dipòsit controlat de Gimenells, Xaviker, S.L. va fer arribar la documentació sobre aquesta instal·lació al Departament de Medi Ambient i Habitatge el 29 d'agost, si bé hi manca l'informe municipal i el certificat d'adeqüació urbanística. És a partir d'aquest moment que el Departament en té coneixement i pot prendre posició respecte a l'adeqüació del projecte.
D'altra banda, des de l'Agència de Residus de Catalunya es remarca la necessitat d'infraestructures de gestió de residus que són un servei per a la indústria de les terres de Ponent. Aquest és un factor clau per a desenvolupar-hi i arrelar-hi una indústria agroalimentària de qualitat, amb criteris de sostenibilitat. Agència de Residus de
CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatge
Tel. 93 567 33 00
30.8.07
La OMS reclama una "respuesta global" ante la amenaza de pandemias mundiales
Ginebra. (EFE).- La directora general de la Organización Mundial de la Salud ( OMS ), Margaret Chan... pandemia. En el informe, la OMS hace hincapié en que la amenaza de una pandemia existe y va a aumentar... a otro. Reaparecen viejos monstruos y nacen nuevas amenazas Asimismo, la OMS se lamenta de que el... vaca loca. La OMS subraya la aparición de tres nuevas amenazas para la salud surgidas en el siglo XXI... residuos químicos tóxicos. De hecho, la OMS confiesa que sería pecar de gran ingenuidad y exceso de...
+ informacio
+ informacio
21.8.07
L'alcalde Gimenells "rechaza el proyecto de vertedero porque no ofrece ‘ninguna garantía’"
El alcalde de Gimenells, José Manuel Pardos, afirmó ayer que el objetivo principal de esta legislatura es evitar que el vertedero proyectado por la empresa Xaviker, S.L. se instale en el municipio y en sus alrededores. Por ello, el consorcio municipal ha cerrado de forma definitiva el expediente del proyecto alegando defectos de forma y de fondo y lo ha devuelto a la empresa promotora. Según Pardos, en la zona existe una calidad de vida elevada que se vería en peligro ante la llegada del vertedero, puesto que “alteraría totalmente los parámetros de convivencia”.
Pardós explicó que considera que los conflictos con este tipo de proyectos se dan más en municipios pequeños “donde es más fácil colar un gol”, puesto que los consistorios más grandes disponen de buenos gabinetes de juristas o de especialistas en medio ambiente. No obstante, Pardos reiteró que “no es lógico” que la normativa actual dé pie a que empresas privadas puedan gestionar los proyectos de tratamiento de residuos, puesto que “no se da ninguna garantía a los ciudadanos de que con el tiempo, con la desaparición de las empresas promotoras, no surjan problemas de contaminación a causa del vertedero. “Entonces, ¿a quién reclamas?”, se pregunta. El proyecto del vertedero, que incluiría una planta de compostaje, afectaría los municipios de Gimenells, Pla de la Font, Almacelles, Sucs y Raïmat. La deixalleria ocuparía cerca de 70 hectáreas y supondría la entrada diaria de 1.500 toneladas de residuos procedentes básicamente de la área metropolitana de Barcelona.El nuevo POUMPardos realizó estas declaraciones en una entrevista en la que expuso los principales retos ante los que se encuentra el actual equipo de gobierno en esta nueva legislatura.Además del vertedero, uno de los principales objetivos del consorcio que dirige es iniciar la elaboración de un nuevo Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), puesto que actualmente “están vigentes unas normas subsidiarias aprobadas el año 1994 que deben adecuar a la nueva Llei del Sòl y a las necesidades del pueblo”. Uno de los rasgos del nuevo POUM será un mayor espacio edificable para la construcción de viviendas, iniciativa que se hará “sin perder la estructura de pueblo-pueblo”. Así, la idea es proyectar casas de planta baja y un piso, voluntad a la que el alcalde por Ciutadans no piensa aceptar modificaciones. En breve se iniciará el proceso concursal para la elaboración del Pla y, una vez adjudicado, se creará una comisión de participación ciudadana para que todos los vecinos opinen al respeto. Según Pardos, el proceso para completar el POUM será largo, de hasta unos tres años.Por otro lado, el alcalde de Gimenells situó otra de las prioridades en la situación “precaria” de los accesos al municipio, puesto que ni al pueblo, ni al Pla de la Font llega ninguna carretera de la Generalitat o de la Diputació de Lleida. Más bien al contrario, “todos los accesos a Gimenells tienen calificación de caminos y la mayoría son de propiedad municipal”. Por ello, Pardos desea que el Ministerio de Medio Ambiente, la Diputació de Lleida o la Generalitat asuman la titularidad de estas vías y “se realicen las inversiones necesarias para adecuarlas a la categoría de carretera”.Asimismo, Pardos informó de que ante el aumento de la natalidad en Gimenells, el Ayuntamiento está preparando unos terrenos que cederá al Departament d’Educació para erigir un nuevo centro escolar que concentraría en un mismo recinto la guardería, el preescolar y la educación primaria.El consistorio se encuentra a la espera de que la Comissió d’Urbanisme ratifique la recalificación de los terrenos, dado que hoy por hoy figuran como industriales. Pasado el trámite, se espera que en otoño se inicien los trabajos
Pardós explicó que considera que los conflictos con este tipo de proyectos se dan más en municipios pequeños “donde es más fácil colar un gol”, puesto que los consistorios más grandes disponen de buenos gabinetes de juristas o de especialistas en medio ambiente. No obstante, Pardos reiteró que “no es lógico” que la normativa actual dé pie a que empresas privadas puedan gestionar los proyectos de tratamiento de residuos, puesto que “no se da ninguna garantía a los ciudadanos de que con el tiempo, con la desaparición de las empresas promotoras, no surjan problemas de contaminación a causa del vertedero. “Entonces, ¿a quién reclamas?”, se pregunta. El proyecto del vertedero, que incluiría una planta de compostaje, afectaría los municipios de Gimenells, Pla de la Font, Almacelles, Sucs y Raïmat. La deixalleria ocuparía cerca de 70 hectáreas y supondría la entrada diaria de 1.500 toneladas de residuos procedentes básicamente de la área metropolitana de Barcelona.El nuevo POUMPardos realizó estas declaraciones en una entrevista en la que expuso los principales retos ante los que se encuentra el actual equipo de gobierno en esta nueva legislatura.Además del vertedero, uno de los principales objetivos del consorcio que dirige es iniciar la elaboración de un nuevo Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), puesto que actualmente “están vigentes unas normas subsidiarias aprobadas el año 1994 que deben adecuar a la nueva Llei del Sòl y a las necesidades del pueblo”. Uno de los rasgos del nuevo POUM será un mayor espacio edificable para la construcción de viviendas, iniciativa que se hará “sin perder la estructura de pueblo-pueblo”. Así, la idea es proyectar casas de planta baja y un piso, voluntad a la que el alcalde por Ciutadans no piensa aceptar modificaciones. En breve se iniciará el proceso concursal para la elaboración del Pla y, una vez adjudicado, se creará una comisión de participación ciudadana para que todos los vecinos opinen al respeto. Según Pardos, el proceso para completar el POUM será largo, de hasta unos tres años.Por otro lado, el alcalde de Gimenells situó otra de las prioridades en la situación “precaria” de los accesos al municipio, puesto que ni al pueblo, ni al Pla de la Font llega ninguna carretera de la Generalitat o de la Diputació de Lleida. Más bien al contrario, “todos los accesos a Gimenells tienen calificación de caminos y la mayoría son de propiedad municipal”. Por ello, Pardos desea que el Ministerio de Medio Ambiente, la Diputació de Lleida o la Generalitat asuman la titularidad de estas vías y “se realicen las inversiones necesarias para adecuarlas a la categoría de carretera”.Asimismo, Pardos informó de que ante el aumento de la natalidad en Gimenells, el Ayuntamiento está preparando unos terrenos que cederá al Departament d’Educació para erigir un nuevo centro escolar que concentraría en un mismo recinto la guardería, el preescolar y la educación primaria.El consistorio se encuentra a la espera de que la Comissió d’Urbanisme ratifique la recalificación de los terrenos, dado que hoy por hoy figuran como industriales. Pasado el trámite, se espera que en otoño se inicien los trabajos
24.7.07
Nova trobada
La propera trobada es realitzarà a finals del mes de setembre a Agramunt, amb la voluntat de denunciar la situació que s'està vivint en aquesta població amb els problemes que està causant la Planta de Compostatge situada a Puigverd d'Agramunt i de continuar avançant en la consolidació de la Federació de Plataformes.
Impulsan la creación de una coordinadora anti-vertederos en Lleida
Informació extreta de La Mañana
Sucs - Jordi Pascual 2007-07-23
En el local social de Sucs, se celebró la noche del pasado sábado una reunión de Plataformas anti-vertederos de les Terres de Ponent, con el fin de impulsar la creación de una Coordinadora anti-vertederos de Lleida. Asistieron a la reunión representantes de las plataformas de Alcarràs, Puigverd d’Agramunt, la Granja d’Escarp, Castellserà, Alguaire y naturalmente la de Gimenells.
En el transcurso de la reunión se puso de manifiesto la coincidencia casi total en la problemática y su forma de presentarse en todas las poblaciones donde se ha instalado o quería instalarse un vertedero. Por todo ello, se llegó a la conclusión de exponer a través de la firma de un manifiesto, los puntos claves para poder llegar a trabajar todos en un mismo sentido. Entre los muchos puntos de que consta el manifiesto, destacan como primordiales, la conservación y mejora del medio ambiente. La estimulación de un modelo agrícola y ganadero de calidad, económicamente viable y ambientalmente sostenible. Una planificación territorial que adecúe las necesidades y capacidades de cada territorio. Una gestión de los residuos basada realmente en la reducción, la reutilización y el reciclaje, junto a la corresponsabilización de quien los genera.Concreta y directamente se pide a la administración catalana la adopción de plenas garantías jurídicas con el fin de que los espacios naturales tengan la clasificación de suelo no urbanizable de especial protección. Dotar a los ayuntamientos de mecanismos adecuados que permitan decidir o no la ubicación de cualquier planta de tratamiento de residuos. Retirar el anteproyecto de Ley de modificación de la Ley 6/1993, de 15 de julio, reguladora de residuos, que impedirá que los ayuntamientos puedan vetar la instalación de vertederos de residuos o incineradoras.El manifiesto será suscrito igualmente por el resto de Plataformas anti-vertederos existentes en la provincia de Lleida, que no han podido participar en esta primera reunión de coordinación, pero que han manifestado su adhesión incondicional.Terminada la reunión se celebró en la pista polideportiva anexa al local social, una fiesta popular anti-vertedero, a la que acudió una gran cantidad de personas que mostraron su rechazo a la instalación del vertedero de Gimenells y que pudieron disfrutar en primer lugar de una “llangonissada” a la que siguió la actuación de diferentes grupos musicales en una fiesta que se prolongó hasta la madrugada.
Sucs - Jordi Pascual 2007-07-23
En el local social de Sucs, se celebró la noche del pasado sábado una reunión de Plataformas anti-vertederos de les Terres de Ponent, con el fin de impulsar la creación de una Coordinadora anti-vertederos de Lleida. Asistieron a la reunión representantes de las plataformas de Alcarràs, Puigverd d’Agramunt, la Granja d’Escarp, Castellserà, Alguaire y naturalmente la de Gimenells.
En el transcurso de la reunión se puso de manifiesto la coincidencia casi total en la problemática y su forma de presentarse en todas las poblaciones donde se ha instalado o quería instalarse un vertedero. Por todo ello, se llegó a la conclusión de exponer a través de la firma de un manifiesto, los puntos claves para poder llegar a trabajar todos en un mismo sentido. Entre los muchos puntos de que consta el manifiesto, destacan como primordiales, la conservación y mejora del medio ambiente. La estimulación de un modelo agrícola y ganadero de calidad, económicamente viable y ambientalmente sostenible. Una planificación territorial que adecúe las necesidades y capacidades de cada territorio. Una gestión de los residuos basada realmente en la reducción, la reutilización y el reciclaje, junto a la corresponsabilización de quien los genera.Concreta y directamente se pide a la administración catalana la adopción de plenas garantías jurídicas con el fin de que los espacios naturales tengan la clasificación de suelo no urbanizable de especial protección. Dotar a los ayuntamientos de mecanismos adecuados que permitan decidir o no la ubicación de cualquier planta de tratamiento de residuos. Retirar el anteproyecto de Ley de modificación de la Ley 6/1993, de 15 de julio, reguladora de residuos, que impedirá que los ayuntamientos puedan vetar la instalación de vertederos de residuos o incineradoras.El manifiesto será suscrito igualmente por el resto de Plataformas anti-vertederos existentes en la provincia de Lleida, que no han podido participar en esta primera reunión de coordinación, pero que han manifestado su adhesión incondicional.Terminada la reunión se celebró en la pista polideportiva anexa al local social, una fiesta popular anti-vertedero, a la que acudió una gran cantidad de personas que mostraron su rechazo a la instalación del vertedero de Gimenells y que pudieron disfrutar en primer lugar de una “llangonissada” a la que siguió la actuación de diferentes grupos musicales en una fiesta que se prolongó hasta la madrugada.
Manifest en Defensa de les Terres de Ponent
El model socioeconòmic de poblacions de les Terres de Ponent de tradició agrícola i ramadera està canviant molt ràpidament. La crísis agrícola i la devaluació del sól, la inexistent planificació territorial i la incapacitat de l’administració catalana de fer front al control i a la gestió dels residus d’una forma decidida i eficaç, deixant-ho tot en les mans interessades i especuladores del capital privat, ha provocat un fort creixement de projectes per la instal·lació de plantes de tractament de residus de tot tipus(abocadors, plantes de compostatge, incineradores, ...) que superen amb escreix les necessitats del nostre territori. Aquest fet ha ocasionat la creació de nombroses associacions i plataformes a les comarques de Lleida per demanar respostes clares i que les coses es facin bé.
Constatem amb arguments, basats en l’estudi i la realitat, que aquests projectes, per les seves característiques, gestió i ubicació tenen uns impactes paisatgístics i ambientals molt agresius, afecten seriosoment a la vida dels veïns i veïnes del territori i originen greus conflictes de convivència.
Constatem amb inquietud com responsables polítics en els àmbits afectats reaccionen amb discursos apresos: generalitzadors, previsibles, culpabilitzadors i sovint irresponsables. Sense arguments que responguin als problemes concrets i reals que se’ls plantegen. Ens preocupa la manca de sensibilitat que mostren cap a aquells que els pateixen i la gran complicitat entre empresa i administració. Però especialment ens preocupa, que no hi ha un mínim d’espai per replantejaments ni es preveu una voluntad política seriosa per canviar i millorar aquesta dinàmica.
La conferència de les nacions unides sobre Medi Ambient i el Desenvolupament de la Cimera de Rio de Janeiro de 1992 aposta pel desenvolupament sostenible, refermant la Declaració d’Estocolm que diu que cal preservar per a les generacions futures el Medi Ambient. Així en el seu Principi 3r, declara que:
“El dret al desenvolupament ha d’exercitar-se en forma tal que respongui equitativament a les necessitats de desenvolupament i ambientals de les generacions presents i futures”
D’acord amb aquesta declaració entenem que les coses han d’anar canviant, però això no és excusa perquè s’hagin de fer malament. Que la manca d’ordenació i persistir en un mal ús del territori, per satisfer uns grans beneficis privats a curt termini, comportarà llargs períodes de costos ambientals, econòmics i socials.
Vivim en un model de societat de consum acostumats a productes amb aparences espectaculars, exageració d’envasos i embalatges, innecessaris que van a parar al medi en forma de residus que danyen greument l’entorn. Que any darrera any van creixent d’una forma espectacular, superant els controls administratius i tècnics existents.
La percepció pública majoritària és que la solució rau en la recollida selectiva i el reciclatge. Gairebé totes les administracions han centrat el seu missatge en la necessitat de conscienciar a la gent per recullir els residus selectivament a les seves cases. I és cert, el reciclatge és molt important i la col·laboració dels ciutadans és bàsica.
Però això no és la solució fonamental, és un pas però no el primer. La solució essencial passa per dissenyar els productes i els serveis pensant en la minimització de quantitat de residus i toxicitat. És a dir, el pas substancial cap endavant és aconseguir la reducció. Per això hem d’exigir a l’administració Generalitat i Govern Central, que són els competents en aquest tema, que facin complir al sector industrial la primera de les prioritats en la normativa de gestió de residus, la de reduir, i que es dissenyin els productes per a poder ser reutilitzats.
Per aquests motius i conscients que cal que tots plegats prenguem consciència que tenir cura del paisatge i dels recursos naturals es tenir cura de la qualitat de vida, de la cultura i tradicions, d’una manera de fer i de ser, i és tenir respecte per aquells que ens han tramés aquests valors. Que el territori és un recurs finit i limitat, escàs i fràgil que alhora que sustenta l’activitat econòmica també n’és l’actiu més preuat. Un conjunt de d’associacions i plataformes de les Terres de Ponent ens hem unit per reclamar:
è Garantir el manteniment de l’activitat agrícola com a element fonamental per a la conservació del patrimoni natural, tot incorporant els paràmetres bàsics de sostenibilitat ambiental i respecte als valors naturals.
è Estimular un model agrícola i ramader de qualitat, econòmicament viable i ambientalment sostenible, que permeti als pagesos continuar la seva activitat. Posant al seu abast assessorament, informació i facilitant els tràmits i mitjans tècnics necessaris.
è Una planificació territorial que s’adeqüi a les necessitats i capacitats de càrrega del territori.
è Una gestió dels residus basada realment en la reducció, la reutilització i el reciclatge, i en la corresponsabilització de qui els genera.
è Cal una major prevenció, eficàcia i rigor en el control de les emissions contaminants.
è Que s’apliqui el principi de precaució en la política industrial, tot incentivant l’aplicació de millors tècniques disponibles.
è El compliment de la normativa en matèria de residus i un estricte reglament sancionador de la mateixa.
è La creació de jutjats especialitzats en matèria ambiental i potenciar les fiscalies del medi ambient, atesa la complexitat d’aquesta matèria.
è Conservar el paisatge com a element clau de la identitat d’un territori.
è Implantar un model de relació més respectuós amb l’entorn i els valors culturals i naturals dels municipis, tenint en compte el vincle d’identitat entre la població i el territori.
è Exigir mecanismes reals i efectius per a garantir la participació ciutadana en el planejament urbanístic i territorial, com a element clau d’un model realment democràtic.
è Crear un conjunt de propostes que atorguin seguretat dins del marc jurídic per la protecció dels valors naturals i paisatgístics i que incloguin actuacions en el planejament del medi natural, la restauració d’espais degradats, la gestió d’usos socials i la valorització del patrimoni cultural.
è Donar plenes garanties jurídiques a fi que els espais naturals tinguin la classificació de sòls no urbanitzables d’especial protecció.
è Que les Agendes 21 siguin vinculants i auditades.
è Donar mecanismes als ajuntaments per decidir permetre, o no, l’ubicació de qualsevol mena de planta de tractament de residus. Per aquest motiu rebutgem l’avantprojecte de llei de modificació de la llei6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus, que impedirà que els Ajuntaments puguin vetar l’obertura d’abocadors de residus o incineradores i agreujarà encara més el poc poder decisiu actual de la població local sobre els processos d’implantació de grans infraestructures, en aquest cas, infraestructures de tractament i emmagatzematge de residus.
Les associacions i plataformes sotasignants ens comprometem a treballar en accions encaminades a la preservació i millora del medi ambient, mitjançant actuacions informatives i de conscienciació social, per tal d’aconseguir un ús i gestió del territori sostenible i respectuós amb l’entorn.
Castellserà, 2 de juny de 2007 - Sucs 21 de juliol de 2007
Constatem amb arguments, basats en l’estudi i la realitat, que aquests projectes, per les seves característiques, gestió i ubicació tenen uns impactes paisatgístics i ambientals molt agresius, afecten seriosoment a la vida dels veïns i veïnes del territori i originen greus conflictes de convivència.
Constatem amb inquietud com responsables polítics en els àmbits afectats reaccionen amb discursos apresos: generalitzadors, previsibles, culpabilitzadors i sovint irresponsables. Sense arguments que responguin als problemes concrets i reals que se’ls plantegen. Ens preocupa la manca de sensibilitat que mostren cap a aquells que els pateixen i la gran complicitat entre empresa i administració. Però especialment ens preocupa, que no hi ha un mínim d’espai per replantejaments ni es preveu una voluntad política seriosa per canviar i millorar aquesta dinàmica.
La conferència de les nacions unides sobre Medi Ambient i el Desenvolupament de la Cimera de Rio de Janeiro de 1992 aposta pel desenvolupament sostenible, refermant la Declaració d’Estocolm que diu que cal preservar per a les generacions futures el Medi Ambient. Així en el seu Principi 3r, declara que:
“El dret al desenvolupament ha d’exercitar-se en forma tal que respongui equitativament a les necessitats de desenvolupament i ambientals de les generacions presents i futures”
D’acord amb aquesta declaració entenem que les coses han d’anar canviant, però això no és excusa perquè s’hagin de fer malament. Que la manca d’ordenació i persistir en un mal ús del territori, per satisfer uns grans beneficis privats a curt termini, comportarà llargs períodes de costos ambientals, econòmics i socials.
Vivim en un model de societat de consum acostumats a productes amb aparences espectaculars, exageració d’envasos i embalatges, innecessaris que van a parar al medi en forma de residus que danyen greument l’entorn. Que any darrera any van creixent d’una forma espectacular, superant els controls administratius i tècnics existents.
La percepció pública majoritària és que la solució rau en la recollida selectiva i el reciclatge. Gairebé totes les administracions han centrat el seu missatge en la necessitat de conscienciar a la gent per recullir els residus selectivament a les seves cases. I és cert, el reciclatge és molt important i la col·laboració dels ciutadans és bàsica.
Però això no és la solució fonamental, és un pas però no el primer. La solució essencial passa per dissenyar els productes i els serveis pensant en la minimització de quantitat de residus i toxicitat. És a dir, el pas substancial cap endavant és aconseguir la reducció. Per això hem d’exigir a l’administració Generalitat i Govern Central, que són els competents en aquest tema, que facin complir al sector industrial la primera de les prioritats en la normativa de gestió de residus, la de reduir, i que es dissenyin els productes per a poder ser reutilitzats.
Per aquests motius i conscients que cal que tots plegats prenguem consciència que tenir cura del paisatge i dels recursos naturals es tenir cura de la qualitat de vida, de la cultura i tradicions, d’una manera de fer i de ser, i és tenir respecte per aquells que ens han tramés aquests valors. Que el territori és un recurs finit i limitat, escàs i fràgil que alhora que sustenta l’activitat econòmica també n’és l’actiu més preuat. Un conjunt de d’associacions i plataformes de les Terres de Ponent ens hem unit per reclamar:
è Garantir el manteniment de l’activitat agrícola com a element fonamental per a la conservació del patrimoni natural, tot incorporant els paràmetres bàsics de sostenibilitat ambiental i respecte als valors naturals.
è Estimular un model agrícola i ramader de qualitat, econòmicament viable i ambientalment sostenible, que permeti als pagesos continuar la seva activitat. Posant al seu abast assessorament, informació i facilitant els tràmits i mitjans tècnics necessaris.
è Una planificació territorial que s’adeqüi a les necessitats i capacitats de càrrega del territori.
è Una gestió dels residus basada realment en la reducció, la reutilització i el reciclatge, i en la corresponsabilització de qui els genera.
è Cal una major prevenció, eficàcia i rigor en el control de les emissions contaminants.
è Que s’apliqui el principi de precaució en la política industrial, tot incentivant l’aplicació de millors tècniques disponibles.
è El compliment de la normativa en matèria de residus i un estricte reglament sancionador de la mateixa.
è La creació de jutjats especialitzats en matèria ambiental i potenciar les fiscalies del medi ambient, atesa la complexitat d’aquesta matèria.
è Conservar el paisatge com a element clau de la identitat d’un territori.
è Implantar un model de relació més respectuós amb l’entorn i els valors culturals i naturals dels municipis, tenint en compte el vincle d’identitat entre la població i el territori.
è Exigir mecanismes reals i efectius per a garantir la participació ciutadana en el planejament urbanístic i territorial, com a element clau d’un model realment democràtic.
è Crear un conjunt de propostes que atorguin seguretat dins del marc jurídic per la protecció dels valors naturals i paisatgístics i que incloguin actuacions en el planejament del medi natural, la restauració d’espais degradats, la gestió d’usos socials i la valorització del patrimoni cultural.
è Donar plenes garanties jurídiques a fi que els espais naturals tinguin la classificació de sòls no urbanitzables d’especial protecció.
è Que les Agendes 21 siguin vinculants i auditades.
è Donar mecanismes als ajuntaments per decidir permetre, o no, l’ubicació de qualsevol mena de planta de tractament de residus. Per aquest motiu rebutgem l’avantprojecte de llei de modificació de la llei6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus, que impedirà que els Ajuntaments puguin vetar l’obertura d’abocadors de residus o incineradores i agreujarà encara més el poc poder decisiu actual de la població local sobre els processos d’implantació de grans infraestructures, en aquest cas, infraestructures de tractament i emmagatzematge de residus.
Les associacions i plataformes sotasignants ens comprometem a treballar en accions encaminades a la preservació i millora del medi ambient, mitjançant actuacions informatives i de conscienciació social, per tal d’aconseguir un ús i gestió del territori sostenible i respectuós amb l’entorn.
Castellserà, 2 de juny de 2007 - Sucs 21 de juliol de 2007
16.7.07
Lleida es mobilitza per evitar un gran abocador a Gimenells
Periódica de Catalunya
El projecte, pressupostat en 58 milions d'euros, afecta 68 hectàrees
El projecte de construcció d'un abocador de residus urbans de 68 hectàrees, amb una planta de selecció i una altra de compostatge, a la vall de Camarasa, al municipi de Gimenells, ha posat en peu de guerra els municipis situats al nord-oest del Segrià, que limiten amb la comarca de la Llitera, a Osca. La proposta, pressupostada en 58 milions d'euros i presentada al mes de maig a l'ajuntament, està sent estudiada pel consistori, que ha requerit als promotors, l'empresa Xaviker SL, que aportin nova documentació sobre la propietat dels terrenys que pretenen ocupar.Els veïns, contraris a la iniciativa, esperen fer oficial la setmana que ve una plataforma opositora i ja han mobilitzat centenars de persones en diversos actes de protesta. Diumenge passat, uns 2.500 ciutadans es van manifestar pels carrers d'Almacelles i està previst organitzar, després de l'estiu, protestes a Lleida i a Barcelona."No pararem fins que algú ens garanteixi que l'abocador no es farà", explicava aquesta setmana Ignasi Giribet, un dels portaveus veïnals. L'últim acte reivindicatiu protagonitzat per la plataforma va tenir lloc divendres passat a la nit, amb una cassolada al nucli de Pla de la Font.SUPORT EMPRESARIAL Amés a més de les 4.000 firmes que s'han recollit fins ara, els opositors, que qualifiquen aquest projecte de "tècnicament inviable i socialment inacceptable", compten amb el suport de les principals empreses de la zona. Entre elles, els cellers de Raimat que, si s'arribés a construir l'abocador, es trobarien amb tones d'escombraries a escassos 300 metres de les seves vinyes. També col.labora amb aquesta plataforma la farratgera Venso, una companyia de pes en el sector agroalimentari de Lleida.Fins al moment, la Diputació de Lleida i tots els ajuntaments de la zona --Gimenells i el Pla de la Font, Almacelles i Lleida-- han mostrat el seu desacord amb la infraestructura. "La nostra preocupació és saber què en pensa la Generalitat, que es limita a dir que no coneix el projecte perquè encara no l'hi han presentat", va precisar Enrique Piqueras, portaveu dels afectats.Un dels arguments tècnics que esgrimeixen els opositors és l'existència a la vall de Camarasa d'un col.lector del canal d'Aragó i Catalunya, que desemboca al riu Cinca, incompatible amb els lixiviats i materials de rebuig de l'abocador. A més, a la mateixa zona es construeix un embassament per subministrar aigua de boca a Gimenells.
El projecte, pressupostat en 58 milions d'euros, afecta 68 hectàrees
El projecte de construcció d'un abocador de residus urbans de 68 hectàrees, amb una planta de selecció i una altra de compostatge, a la vall de Camarasa, al municipi de Gimenells, ha posat en peu de guerra els municipis situats al nord-oest del Segrià, que limiten amb la comarca de la Llitera, a Osca. La proposta, pressupostada en 58 milions d'euros i presentada al mes de maig a l'ajuntament, està sent estudiada pel consistori, que ha requerit als promotors, l'empresa Xaviker SL, que aportin nova documentació sobre la propietat dels terrenys que pretenen ocupar.Els veïns, contraris a la iniciativa, esperen fer oficial la setmana que ve una plataforma opositora i ja han mobilitzat centenars de persones en diversos actes de protesta. Diumenge passat, uns 2.500 ciutadans es van manifestar pels carrers d'Almacelles i està previst organitzar, després de l'estiu, protestes a Lleida i a Barcelona."No pararem fins que algú ens garanteixi que l'abocador no es farà", explicava aquesta setmana Ignasi Giribet, un dels portaveus veïnals. L'últim acte reivindicatiu protagonitzat per la plataforma va tenir lloc divendres passat a la nit, amb una cassolada al nucli de Pla de la Font.SUPORT EMPRESARIAL Amés a més de les 4.000 firmes que s'han recollit fins ara, els opositors, que qualifiquen aquest projecte de "tècnicament inviable i socialment inacceptable", compten amb el suport de les principals empreses de la zona. Entre elles, els cellers de Raimat que, si s'arribés a construir l'abocador, es trobarien amb tones d'escombraries a escassos 300 metres de les seves vinyes. També col.labora amb aquesta plataforma la farratgera Venso, una companyia de pes en el sector agroalimentari de Lleida.Fins al moment, la Diputació de Lleida i tots els ajuntaments de la zona --Gimenells i el Pla de la Font, Almacelles i Lleida-- han mostrat el seu desacord amb la infraestructura. "La nostra preocupació és saber què en pensa la Generalitat, que es limita a dir que no coneix el projecte perquè encara no l'hi han presentat", va precisar Enrique Piqueras, portaveu dels afectats.Un dels arguments tècnics que esgrimeixen els opositors és l'existència a la vall de Camarasa d'un col.lector del canal d'Aragó i Catalunya, que desemboca al riu Cinca, incompatible amb els lixiviats i materials de rebuig de l'abocador. A més, a la mateixa zona es construeix un embassament per subministrar aigua de boca a Gimenells.
"Metodologies i presa de decisions per a la ubicació d’instal·lacions ambientals a Catalunya”
Ja podeu trobar les presentacions del seminari "Metodologies i presa de decisions per a la ubicació d’instal·lacions ambientals a Catalunya” a la web de la Càtedra Enresa-Enviros de la UPC sota la secció “activitats destacades”:
http://www.upc.edu/web/CatedraMediAmbient/
http://www.upc.edu/web/CatedraMediAmbient/pages-CAT/activitats.php
http://www.upc.edu/web/CatedraMediAmbient/
http://www.upc.edu/web/CatedraMediAmbient/pages-CAT/activitats.php
AJUNTAMENT DE GIMENELLS I PLA DE LA FONT
Informació facilitada per IPCENA
Aprovat inicialment pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el dia 9 de maig de 2.007 el egüent acord:
Primer. La modificació puntual núm. 4 de les determinacions de les Normes Subsidiàries del Planejament urbanístic de Gimenells i el Pla de la Font i que té la finalitat de:
- Regular el dimensionat i característiques de les tanques que es construeixen ens solars. (art. 57)
- Regular i acotar les condicions a complir per a la instal·lació d’infrastructures de tractaments de residus i abocadors. (art. 80).
- Intercanviar zones d’equipament de propietat municipal en el nucli del Pla de la Font.
Segon. Suspendre cautelarment l’emissió de qualsevol certificat o llicència que habiliti la instal·lació d’infrastructures de tractament de residus i abocadors, mentre la reforma aprovada
pel Ple no sigui finalment ratificada per la Comissió d’Urbanisme de Lleida.
De conformitat amb els arts. 94 i 83 de la Llei 2/2002 d’urbanisme vigent a Catalunya, s’obre un termini d’informació pública durant un mes a partir de l’endemà de la publicació del present edicte, a l’objecte de que qualsevol persona interessada pugui examinar l’expedient i en el seu cas presentar les al·legacions, les observacions o les reclamacions que consideren oportunes. Transcorregut aquest termini sense haver-se presentat cap al·legació, l’aprovació inicial esdevindrà provisional.
Gimenells, 16 de maig de 2007
L’alcalde, José Manuel Pardos Hernando
Aprovat inicialment pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el dia 9 de maig de 2.007 el egüent acord:
Primer. La modificació puntual núm. 4 de les determinacions de les Normes Subsidiàries del Planejament urbanístic de Gimenells i el Pla de la Font i que té la finalitat de:
- Regular el dimensionat i característiques de les tanques que es construeixen ens solars. (art. 57)
- Regular i acotar les condicions a complir per a la instal·lació d’infrastructures de tractaments de residus i abocadors. (art. 80).
- Intercanviar zones d’equipament de propietat municipal en el nucli del Pla de la Font.
Segon. Suspendre cautelarment l’emissió de qualsevol certificat o llicència que habiliti la instal·lació d’infrastructures de tractament de residus i abocadors, mentre la reforma aprovada
pel Ple no sigui finalment ratificada per la Comissió d’Urbanisme de Lleida.
De conformitat amb els arts. 94 i 83 de la Llei 2/2002 d’urbanisme vigent a Catalunya, s’obre un termini d’informació pública durant un mes a partir de l’endemà de la publicació del present edicte, a l’objecte de que qualsevol persona interessada pugui examinar l’expedient i en el seu cas presentar les al·legacions, les observacions o les reclamacions que consideren oportunes. Transcorregut aquest termini sense haver-se presentat cap al·legació, l’aprovació inicial esdevindrà provisional.
Gimenells, 16 de maig de 2007
L’alcalde, José Manuel Pardos Hernando
Les eleccions alliberen Mequinensa de la incineradora
Informació facilitada per IPCENA
El projecte de CiU cau juntament amb el partit a La Granja d'Escarp.
La gran incineradora de residus càrnis que impulsava l'ajuntament de La Granja d'Escarp -governat per CiU- just damunt la ratlla divisòria amb el terme de Mequinensa i al bell mig de l'Aiguabarreig ja no es farà.
Els regionalistes de Convergència i Unió han caigut davant els opositors a la incineradora agrupats a l'empara d'ERC. Els primers han tret tres regidors i els independents de La Granja d'Escarp, sis.
El més important ha estat la participació, el 80,56% de l'electorat.
Als altres pobles veïns de Mequinensa ERC també ha estat la primera força, en concret a Seròs amb un 80,84 de participació Esquerra te la majoria absoluta amb 5 regidors, mentre CiU en te 3 i IS-PM (PSC) sol 1 i el PP no existeix.
El projecte de CiU cau juntament amb el partit a La Granja d'Escarp.
La gran incineradora de residus càrnis que impulsava l'ajuntament de La Granja d'Escarp -governat per CiU- just damunt la ratlla divisòria amb el terme de Mequinensa i al bell mig de l'Aiguabarreig ja no es farà.
Els regionalistes de Convergència i Unió han caigut davant els opositors a la incineradora agrupats a l'empara d'ERC. Els primers han tret tres regidors i els independents de La Granja d'Escarp, sis.
El més important ha estat la participació, el 80,56% de l'electorat.
Als altres pobles veïns de Mequinensa ERC també ha estat la primera força, en concret a Seròs amb un 80,84 de participació Esquerra te la majoria absoluta amb 5 regidors, mentre CiU en te 3 i IS-PM (PSC) sol 1 i el PP no existeix.
6.6.07
Manifestació i Roda de Premsa 5 de juny de 2007
Algunes dades de l’acte celebrat avui, dia 5 de juny, aprofitant el dia mundial del medi ambient:
- més de 60 persones de diverses entitats i plataformes afectades per la mala gestió dels residus industrials ens hem manifestat davant de la delegació de Medi Ambient a Lleida.
- S’ha tallat Rambla Aragó
- S’ha mantingut una entrevista col·lectiva amb el Delegat de Medi Ambient, Joan Farré, i se li ha entregat un document amb els criteris que defensem davant el problema dels residus industrials a les nostres comarques.
Aquí hi teniu algunes fotos significatives,
5.6.07
Suport de la Plataforma per la Defensa de la Serra de Belmunt
Des de la Plataforma per la Defensa de la Serra de Bellmunt volem donar el nostre suport a aquesta nova associació que s'ha creat i a cada un dels grups que la formen.
Ttot hi haver-se retirat el projecte de la instal·lació d'un abocador de residus industrials de tipus II, la sensació que ens va deixar tot plegat fou de desencís i de gran desconfiança per tot el es mou darrera el món dels residus(grans interessos econòmics, en mans privades, sense control i decisió per part de l'administració, ...) i la desprotecció a la que està sotmés el territori(agricultura i medi natural).
Només dir que pensem que tothom té el dret a donar una opinió, a reclamar que les coses es facin bé, i que quan no t'escolten i les respostes no arriben, llavors no més hi ha el cami de movilització social. Nosaltres creiem que és el camí més efectiu, sense deixar de banda el camí paral·lel administratiu i el de la justícia, però es quan la societat cívil es revolta que els polítics es fiquen al teu darrera i els que manen comencen a obrir els ulls. Aquest és el camí que nosaltres vàrem seguir, sempre dirigint les nostres preocupacions a aquell que tenia en aquell moment el poder de decidir.
Tenim una web on es pot trobar informació i algunes de les coses que anem fent.
www.grupnac.org
ÉS LA NOSTRA TERRA, ENS L'ESTIMEM I NOMÉS EN TENIM UNA.
DEFENSAR-LA ÉS EL NOSTRE DRET I LA NOSTRA OBLIGACIÓ.
DEIXEU-NOS-HO FER,
GRÀCIES
Castellserà, 2 de juny de 2007 primera trobada de Plataformes
En aquesta trobada s’acorda la creació d’una Federació de Plataformes de les comarques de Lleida i es proposa un primer nom "Plataforma per la Defensa de les Terres de Ponent".
- Cada plataforma assistent exposà la seva problemàtica, en cada una d'elles es repetiren els mateixos factors infractors (permisivitat i passivitat de l'administració, falta de controls, plantes sobre dimensionades, greus impactes sobre l'entorn, fortes pudors, sobre-explotació i mala gestió de les plantes, conflicte i fractura social a les poblacions afectades,...). També es comptà amb l'assistència d'IPCENA, com a entitat amb un bagatge i una experiència important, que ha donat reiteradament suport a aquests tipus de mobilitzacions en contra d'agressions al territori i que en aquest moment ho torna a demostrar.
El fet més important de la trobada és la trobada en si, la mostra d'unió i manifestació de solidaritat davant d'uns problemes comuns provocats per la voracitat d'uns pocs de voler obtenir grans beneficis a curt termini i de la forma que sigui.
En la trobada:
- Membres de les plataformes assumeixen diferents responsabilitats per coordinar i constituir la federació.
- Es proposa crear un logo, un blog i la realització d'actes informatius dirigits a tots els veïns i veïnes del territori, però especialment als pagesos. Xerrades que comptaran amb l'assistència de persones entesos en l'àmbit dels residus i defensors d'un model agrícol sostenible.
- Es decideix una data per una nova trobada, es proposen tres poblacions diferents a escollir en els propers dies, Alcarràs, Gimenells i Granja d'Escarp.
- I la creació d'un manifest que durant la setmana del 4 de juny hauríem d’acabar de confeccionar per enviar-lo a l’administració ( Ajuntaments, Dep. Medi Ambient, .. ) i Associacions d’Agricultors.
AIXÍ ARA CAL REDACTAR EL MANIFEST , ESCOLLIR UN NOM I UNA DATA PER LA PROPERA REUNIÓ, S'ACCEPTEN PROPOSTES
- Cada plataforma assistent exposà la seva problemàtica, en cada una d'elles es repetiren els mateixos factors infractors (permisivitat i passivitat de l'administració, falta de controls, plantes sobre dimensionades, greus impactes sobre l'entorn, fortes pudors, sobre-explotació i mala gestió de les plantes, conflicte i fractura social a les poblacions afectades,...). També es comptà amb l'assistència d'IPCENA, com a entitat amb un bagatge i una experiència important, que ha donat reiteradament suport a aquests tipus de mobilitzacions en contra d'agressions al territori i que en aquest moment ho torna a demostrar.
El fet més important de la trobada és la trobada en si, la mostra d'unió i manifestació de solidaritat davant d'uns problemes comuns provocats per la voracitat d'uns pocs de voler obtenir grans beneficis a curt termini i de la forma que sigui.
En la trobada:
- Membres de les plataformes assumeixen diferents responsabilitats per coordinar i constituir la federació.
- Es proposa crear un logo, un blog i la realització d'actes informatius dirigits a tots els veïns i veïnes del territori, però especialment als pagesos. Xerrades que comptaran amb l'assistència de persones entesos en l'àmbit dels residus i defensors d'un model agrícol sostenible.
- Es decideix una data per una nova trobada, es proposen tres poblacions diferents a escollir en els propers dies, Alcarràs, Gimenells i Granja d'Escarp.
- I la creació d'un manifest que durant la setmana del 4 de juny hauríem d’acabar de confeccionar per enviar-lo a l’administració ( Ajuntaments, Dep. Medi Ambient, .. ) i Associacions d’Agricultors.
AIXÍ ARA CAL REDACTAR EL MANIFEST , ESCOLLIR UN NOM I UNA DATA PER LA PROPERA REUNIÓ, S'ACCEPTEN PROPOSTES
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
