Arsenal químic

Tots nosaltres portem dins el cos unes 300 substàncies químiques que no duien els nostres besavis. La culpa és sobretot dels productes de neteja que tenim a casa. Com podem evitar enverinar-nos?
Xavi Freixes

Els nostres besavis tenien les cases igual de netes i desinfectades que nosaltres i no disposaven dels productes químics que, avui en dia, ens semblen imprescindibles. Els detergents, el lleixiu, l'anticalç, el blanquejador, l'abrillantador, l'antigreix, els llevataques, els reparadors de mobles, els ambientadors i molts altres converteixen els armaris en autèntics arsenals químics. Només cal que us fixeu en les aspes negres sobre un fons taronja i en les calaveres que porten les etiquetes.
El lleixiu o, el que és el mateix, l'hipoclorit sòdic, és un compost químic que s'utilitza amb massa freqüència i abundància, ja que, efectivament, és molt eficaç com a desinfectant. A la pràctica, però, és un producte perillós restringit en molts països, amb altes propietats oxidants que el converteixen en un potent contaminant quan el deixem anar per les aigüeres i arriba al medi natural. El lleixiu és, a més, un producte molt agressiu per al nostre organisme, ja que allibera el clor en forma de gas que, en ser inhalat, provoca irritació del nas i la gola i perjudica els pulmons.
Les pastilles blaves que perfumen els vàters també són una bomba química. Estan fabricades amb les restes de la producció de detergents: es tracta d'una estratègia de la indústria per vendre'ns el seus propis residus disfressats de subproductes. És molt millor netejar la tassa del vàter amb bicarbonat sòdic i un bon raig de vinagre.
D'altra banda, els blanquejadors químics desprenen una tonalitat de llum blavosa que, per un efecte òptic, ens fa veure la roba més blanca. Però és només això, un efecte òptic. Els blanquejadors incorporen molts contaminants i poden causar al·lèrgies i irritacions cutànies. Les nostres àvies feien la roba més blanca posant-la en remull amb un mitjó net amb una llimona trossejada a dins.
Compreu productes naturals fets amb àcid cítric o làctic, detergents lliures de fosfats... Els olis essencials de pi o llimona són una bona alternativa natural als ambientadors químics. La camamilla, el romaní i la lavanda són plantes amb reconegudes propietats netejadores. Tindreu la llar ben lluent i deixareu d'enverinar-vos. Recordeu que moltes vegades el verí no és tant la substància com la dosi.
Us recomano llegir el llibre Ecologia per a tothom d'en José Luis Gallego per conèixer millor aquests consells i altres.