El model socioeconòmic de poblacions de les Terres de Ponent de tradició agrícola i ramadera està canviant molt ràpidament. La crísis agrícola i la devaluació del sól, la inexistent planificació territorial i la incapacitat de l’administració catalana de fer front al control i a la gestió dels residus d’una forma decidida i eficaç, deixant-ho tot en les mans interessades i especuladores del capital privat, ha provocat un fort creixement de projectes per la instal·lació de plantes de tractament de residus de tot tipus(abocadors, plantes de compostatge, incineradores, ...) que superen amb escreix les necessitats del nostre territori. Aquest fet ha ocasionat la creació de nombroses associacions i plataformes a les comarques de Lleida per demanar respostes clares i que les coses es facin bé.
Constatem amb arguments, basats en l’estudi i la realitat, que aquests projectes, per les seves característiques, gestió i ubicació tenen uns impactes paisatgístics i ambientals molt agresius, afecten seriosoment a la vida dels veïns i veïnes del territori i originen greus conflictes de convivència.
Constatem amb inquietud com responsables polítics en els àmbits afectats reaccionen amb discursos apresos: generalitzadors, previsibles, culpabilitzadors i sovint irresponsables. Sense arguments que responguin als problemes concrets i reals que se’ls plantegen. Ens preocupa la manca de sensibilitat que mostren cap a aquells que els pateixen i la gran complicitat entre empresa i administració. Però especialment ens preocupa, que no hi ha un mínim d’espai per replantejaments ni es preveu una voluntad política seriosa per canviar i millorar aquesta dinàmica.
La conferència de les nacions unides sobre Medi Ambient i el Desenvolupament de la Cimera de Rio de Janeiro de 1992 aposta pel desenvolupament sostenible, refermant la Declaració d’Estocolm que diu que cal preservar per a les generacions futures el Medi Ambient. Així en el seu Principi 3r, declara que:
“El dret al desenvolupament ha d’exercitar-se en forma tal que respongui equitativament a les necessitats de desenvolupament i ambientals de les generacions presents i futures”
D’acord amb aquesta declaració entenem que les coses han d’anar canviant, però això no és excusa perquè s’hagin de fer malament. Que la manca d’ordenació i persistir en un mal ús del territori, per satisfer uns grans beneficis privats a curt termini, comportarà llargs períodes de costos ambientals, econòmics i socials.
Vivim en un model de societat de consum acostumats a productes amb aparences espectaculars, exageració d’envasos i embalatges, innecessaris que van a parar al medi en forma de residus que danyen greument l’entorn. Que any darrera any van creixent d’una forma espectacular, superant els controls administratius i tècnics existents.
La percepció pública majoritària és que la solució rau en la recollida selectiva i el reciclatge. Gairebé totes les administracions han centrat el seu missatge en la necessitat de conscienciar a la gent per recullir els residus selectivament a les seves cases. I és cert, el reciclatge és molt important i la col·laboració dels ciutadans és bàsica.
Però això no és la solució fonamental, és un pas però no el primer. La solució essencial passa per dissenyar els productes i els serveis pensant en la minimització de quantitat de residus i toxicitat. És a dir, el pas substancial cap endavant és aconseguir la reducció. Per això hem d’exigir a l’administració Generalitat i Govern Central, que són els competents en aquest tema, que facin complir al sector industrial la primera de les prioritats en la normativa de gestió de residus, la de reduir, i que es dissenyin els productes per a poder ser reutilitzats.
Per aquests motius i conscients que cal que tots plegats prenguem consciència que tenir cura del paisatge i dels recursos naturals es tenir cura de la qualitat de vida, de la cultura i tradicions, d’una manera de fer i de ser, i és tenir respecte per aquells que ens han tramés aquests valors. Que el territori és un recurs finit i limitat, escàs i fràgil que alhora que sustenta l’activitat econòmica també n’és l’actiu més preuat. Un conjunt de d’associacions i plataformes de les Terres de Ponent ens hem unit per reclamar:
è Garantir el manteniment de l’activitat agrícola com a element fonamental per a la conservació del patrimoni natural, tot incorporant els paràmetres bàsics de sostenibilitat ambiental i respecte als valors naturals.
è Estimular un model agrícola i ramader de qualitat, econòmicament viable i ambientalment sostenible, que permeti als pagesos continuar la seva activitat. Posant al seu abast assessorament, informació i facilitant els tràmits i mitjans tècnics necessaris.
è Una planificació territorial que s’adeqüi a les necessitats i capacitats de càrrega del territori.
è Una gestió dels residus basada realment en la reducció, la reutilització i el reciclatge, i en la corresponsabilització de qui els genera.
è Cal una major prevenció, eficàcia i rigor en el control de les emissions contaminants.
è Que s’apliqui el principi de precaució en la política industrial, tot incentivant l’aplicació de millors tècniques disponibles.
è El compliment de la normativa en matèria de residus i un estricte reglament sancionador de la mateixa.
è La creació de jutjats especialitzats en matèria ambiental i potenciar les fiscalies del medi ambient, atesa la complexitat d’aquesta matèria.
è Conservar el paisatge com a element clau de la identitat d’un territori.
è Implantar un model de relació més respectuós amb l’entorn i els valors culturals i naturals dels municipis, tenint en compte el vincle d’identitat entre la població i el territori.
è Exigir mecanismes reals i efectius per a garantir la participació ciutadana en el planejament urbanístic i territorial, com a element clau d’un model realment democràtic.
è Crear un conjunt de propostes que atorguin seguretat dins del marc jurídic per la protecció dels valors naturals i paisatgístics i que incloguin actuacions en el planejament del medi natural, la restauració d’espais degradats, la gestió d’usos socials i la valorització del patrimoni cultural.
è Donar plenes garanties jurídiques a fi que els espais naturals tinguin la classificació de sòls no urbanitzables d’especial protecció.
è Que les Agendes 21 siguin vinculants i auditades.
è Donar mecanismes als ajuntaments per decidir permetre, o no, l’ubicació de qualsevol mena de planta de tractament de residus. Per aquest motiu rebutgem l’avantprojecte de llei de modificació de la llei6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus, que impedirà que els Ajuntaments puguin vetar l’obertura d’abocadors de residus o incineradores i agreujarà encara més el poc poder decisiu actual de la població local sobre els processos d’implantació de grans infraestructures, en aquest cas, infraestructures de tractament i emmagatzematge de residus.
Les associacions i plataformes sotasignants ens comprometem a treballar en accions encaminades a la preservació i millora del medi ambient, mitjançant actuacions informatives i de conscienciació social, per tal d’aconseguir un ús i gestió del territori sostenible i respectuós amb l’entorn.
Castellserà, 2 de juny de 2007 - Sucs 21 de juliol de 2007
