Per la defensa de les Terres de Ponent

Això no para. Es vol instal·lar un nou abocador

2009-02-26T16:48:00.001Z

ANUNCI d'informació pública sobre la sol·licitud d'autorització ambiental del Projecte d'una activitat de monodipòsit de classe II per a residus d'embolcalls de polietilè de baixa densitat al terme municipal de la Pobla de Claramunt.

En compliment del que disposa l'article 31 del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i s'adapten els seus annexos, se sotmet a informació pública la sol·licitud d'autorització ambiental del Projecte per a l'exercici d'una activitat de monodipòsit de classe II per a residus d'embolcalls de polietilè de baixa densitat, promoguda per l'empresa Unión Industrial Papelera, S.A., al terme municipal de la Pobla de Claramunt.

El projecte és a disposició del públic, en hores d'oficina, a les dependències de l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, Travessera de Gràcia, 56, 6a planta, durant el termini de trenta dies. Durant aquest període s'admetran totes les al·legacions que es presentin per escrit.

Un abocador encén el Solsonès

2009-02-11T12:29:00.000Z

Informació facilitada per IPCENA

Vilaweb-El Punt, diumenge, 8 de febrer de 2009

L’alcalde de Pinós ha ofert el poble com a seu d’un dipòsit de residus industrials metropolità. A canvi, l’Ajuntament rebria cada any una suma equivalent a sis vegades el seu pressupost actual. El projecte ha destapat la capsa dels trons al poble i ha indignat els alcaldes veïns

DAVID MARÍN. Pinós

Josep Isanta és alcalde de Pinós des de fa només un any i mig. Però, per bé o per mal, està disposat a fer història en aquest petit municipi del sud del Solsonès, format per una població d’unes 300 persones repartides en petits nuclis, masies, i granges disseminades en un paisatge de turons solitaris i sobris, marcat encara pels incendis del 1998. Isanta, acostumat a fer números en la seva activitat professional –és director general d’una empresa de begudes d’Igualada–, s’ha llançat de cap a la consecució d’un projecte que, segons ell, podria fer passar el municipi de la misèria a l’abundància: un dipòsit de residus industrials. Aquesta activitat podria generar cada any uns ingressos de 1.200.000 euros. Sis vegades més el pressupost de l’Ajuntament, que l’any 2006 era de 262.356 euros.

Però al poble pocs creuen que la riquesa vingui embolicada dins de bales de residus industrials. Més aviat al contrari. La idea de l’alcalde ha desfermat una gran polèmica al poble i ha posat en peu de guerra els municipis pròxims. El moment culminant es va viure divendres, en una tensa assemblea veïnal que, en alguns moments, es va convertir en un autèntic guirigall de xiulets i insults contra l’alcalde. Durant la reunió, vigilada discretament per una patrulla dels Mossos d’Esquadra que s’esperaven a l’exterior del recinte, Isanta no va aconseguir que cap veí es manifestés a favor del projecte. Si n’hi havia algun, va preferir mantenir la boca tancada. Isanta ni tan sols va tenir el suport dels alcaldes veïns, del seu mateix color polític (CiU), que li van reclamar que retirés el projecte i van oferir el seu suport als veïns de Pinós contraris al dipòsit. Tot i això, Isanta no es va donar per vençut. «Fixa-t’hi: de la vintena de persones que han intervingut, només tres eren de Pinós», va comentar a El Punt després de la reunió, fent cas omís de les peticions de dimissió que havia rebut per part de propis i estranys.

El projecte ha despertat el sentiment de greuge dels ciutadans d’aquest racó de la Catalunya central. «Si tan bo és, que ho posin a Collserola»,o bé «només pensen en nosaltres quan no saben què fer amb els seus residus?», van deixar anar alguns veïns. I també ha despertat velles disputes dintre de Pinós. Diversos veïns van assenyalar durant l’assemblea que els terrenys escollits per l’alcalde per al dipòsit es troben, precisament, en una finca anomenada La Guilella, que és propietat de l’exalcalde, Josep Santauràlia, també de CiU. La finca ja es van oferir per a un centre de residus d’altres característiques l’any 2000. «Entre tres cacics ho voleu manegar tot», va etzibar-li un dels veïns durant la reunió.

ELS POBLES VEÏNS, EN CONTRA

Els alcaldes de Torà (Segarra) i la Molsosa (Solsonès), tots dos de CiU, van intervenir per exigir a Isanta que retiri un projecte sobre el qual no els havia informat i que afectaria, al seu entendre, greument els seus municipis: els accessos travessarien la Molsosa i el dipòsit estaria a mig quilòmetre d’Enfesta, un dels nuclis de la Molsosa. Tots dos alcaldes van explicar després que es coordinaran amb els altres ajuntaments per oposar-se al projecte si Pinós el manté. Pensen tenir el suport també del municipi més gran de la zona, Calaf (Anoia), que s’abasteix d’aigua de mines pròximes al territori afectat.
Isanta té, almenys, el suport de la Junta de Residus de la Generalitat. Tècnics d’aquest organisme el van acompanyar a l’assemblea, van explicar les característiques tècniques que tindria una instal·lació d’aquest tipus i van intentar convèncer els veïns que seria totalment segura.
——————————————————————————————
Regió 7
Pinós rebutja el projecte d´abocador en una reunió informativa molt tensa
Cap veí no va alçar la veu per defensar el projecte d´abocador de l´alcalde, Josep Isanta

Els alcaldes de la Molsosa i Torà, del mateix partit polític que Isanta, li van demanar que retirés el projecte

RICARD MONSÓ | PINÓS Una part molt significativa dels veïns de Pinós rebutja la construcció de l´abocador que planteja l´alcalde del municipi, Josep Isanta (CiU); i així es va posar de manifest en el transcurs d´una tensa reunió informativa celebrada divendres passat al vespre al local annex de l´ajuntament. En les intervencions posteriors a la presentació del projecte, que va ser a càrrec de tècnics de l´Agència de Residus de Catalunya, no hi va haver ni una sola veu a favor de la proposta d´Isanta.
El projecte d´abocador de l´empresa Tradebe es preveu construir a la finca la Guilella, a la capçalera d´una vall, i tindrà una superfície de 10 hectàrees dins uns terrenys de 180 hectàrees. Es tracta d´un dipòsit controlat de classe II de residus municipals i industrials no perillosos, i segons Isanta «representarà uns ingressos municipals de 200 milions de pessetes cada any», que han de servir «per fer carreteres, construir una residència d´avis, impulsar el turisme de qualitat al municipi, etc.». Però els veïns no pensen el mateix, i van recordar que fa 9 anys ja es va celebrar un referèndum popular en què la gent de Pinós va deixar molt clar que no volia cap abocador al seu territori. En aquest mateix sentit, van ser destacables les intervencions dels alcaldes de dos municipis limítrofs amb Pinós com són la Molsosa i Torà (la Segarra), Marià Torra i Domènech Oliva, respectivament, que van demanar a Isanta que retiri el projecte.

Nota de premsa d’IPCENA-EdC contra el nou abocador de Pinós

2009-02-04T18:15:00.000Z

NOTA DE PREMSA

Emplacem a l’ARC ( Agencia de Residus de Catalunya) del Departament de Medi Ambient i Habitatge a no autoritzar la instal•lació d’un abocador de residus municipals i industrials a Pinós (Solsonès)

Aquest divendres dia 6, al santuari de Pinós, l’ajuntament ha convocat als veïns a les 7 de la tarda per fer una sessió informativa del projecte.

Des de Ipcena-EdC i la Federació Ecologistes de Catalunya, ens hem informat de la proposta de l’ajuntament de Pinós de promoure la construcció d’un abocador de residus municipals i industrials al municipi, amb la signatura d’un conveni entre l’ajuntament i l’empresa explotadora, i amb un informe realitzat suposadament per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) -Departament de Medi Ambient i Habitatge que avala la idoneïtat de la finca escollida.

Segons les informacions obtingudes, es volen abocar residus municipals en forma de bales que provindran d’instal•lacions de premsat i embalat de residus tipus ecoparc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, compostes per residus urbans i altres residus industrials.

El volum de residus que s’hi preveu abocar és de 200.000 tones cada any, xifra que representaria el 50% dels residus en destinació a abocador que produeix cada any la ciutat de Barcelona.

Recordem que en aquesta població les empreses Inusa i Cespasa van rebre l’any 2000 l’encàrrec de la Generalitat de projectar dos abocadors de residus industrials especials a Catalunya, un dels quals es pretenia ubicar a Pinós. Finalment fou rebutjat arran de la gran oposició veïnal que va generar.

Per tot plegat fem les següents consideracions:

1. És inadmissible que es plantegi un projecte d’abocador de bales de rebuig dels ecoparcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a una comarca com el Solsonès, de les que menys residus generen i de les menys poblades de Catalunya. I a uns 100 km del seu origen:

L’Ecoparc 1 de Barcelona tracta la matèria orgànica i la fracció RESTA (residus no recollits selectivament que poden contenir matèria orgànica) procedents de la recollida selectiva de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat i Viladecans.

L’Ecoparc 2, de Montcada i Reixac tracta la matèria orgànica i la fracció RESTA procedents de municipis metropolitans, a excepció de Barcelona, i puntualment de municipis del Vallès i del Maresme.

L’Ecoparc 3 del Besòs, ubicat al terme municipal de Sant Adrià de Besòs, tracta la fracció RESTA dels residus municipals procedents de Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona.

Les oportunitats de negoci de les empreses que gestionen les instal•lacions de tractament de final de canonada dels residus (abocadors, incineradores,..) no han de condicionar les destinacions dels residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona!

2. Incongruència: l’Agència de Residus de Catalunya està a punt d’aprovar el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC) 2007 - 2012 i el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals (PTSIGRM) 2005 -2012, que proposa una distribució territorial per a la gestió dels residus municipals (instal•lacions de tractament a cada comarca) i distribueix el territori en 7 grans àrees, on es comprometen a aplicar els criteris de la normativa europea de proximitat i suficiència per a les plantes de recuperació i tractament dels residus. Segons aquest Pla, la comarca del Solsonés preveu l’ampliació de l’abocador, una planta de tractament del rebuig i de tractament de voluminosos als terrenys de l’abocador de Clariana del Cardener, a cap lloc més.

Per evitar precisament situacions tant insostenibles i aberrants com la que es podria produir si es tirés endavant aquest projecte, L’ARC no pot autoritzar aquest nou abocador si vol que la nova proposta de nou model de gestió de residus (PROGREMIC) tingui credibilitat.

3. La dimensió de l’abocador és una barbaritat: Sembla que la finca on volen construir de l’abocador és de 180Ha. l’Abocador que posa, per exemple, l’ajuntament a Cerdanyola del Vallès on s’estan abocant les bales dels ecoparcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ocupa solament una superfície de 5Ha.

4. Per quins interessos es vol construir aquest abocador?: com en d’altres convenis entre empreses de gestió de residus i ajuntaments (El Pinell de Brai, Riba-Roja (Terra Alta), també volen signar Convenis molt lucratius a costa de la protecció del medi ambient i la salut de les persones. No s’entén l’interès o la necessitat, si no és l’especulativa de les empreses que gestionen els residus a Barcelona i no disposen d’abocadors i els cerquen a les comarques amb menys població i on pensen que comprant a l’ajuntament i la població, podran fer el negoci “rodó”.

5. Un abocador sempre serà un reactor químic: un abocador, per moltes capes d’impermeabilització que es faci i per molt que embalin els residus, a curt i mig termini sempre té un risc de produir gasos contaminants i gasos que afecten el canvi climàtic, lixiviats que contaminen el sol i els aqüífers, olors, molèsties de gran trànsit de vehicles i contaminació ambiental, etc. Sempre serà un terreny hipotecat per al seu futur. No és cert que quedi totalment restaurat, ja que els abocadors - de bales o no- tenen activitat química durant centenars d’anys. Un abocador sempre tindrà un impacte al medi i a la salut de les persones de la zona!

6. L’ajuntament es ven a la pressió econòmica de l’empresa: cal que expliquin quina necessitat té el territori del Solsonès en acollir aquest abocador: Quins interessos té l’empresa promotora, l’ajuntament (l’aportació sona a xantatge - 4€/tm/residus, es a dir, sobre 1 milió d’euros cada any) i l’ARC? Quants residus hi abocaran?

7. Per les raons exposades de justícia ambiental i d’incompatibilitat amb la normativa vigent: no es pot acceptar socialment aquest abocador que malmetrà el medi ambient de la comarca. Cal demanar a l’ARC-DMAH i a l’ajuntament que apliquin politiques conseqüents i preventives dels residus, i amb l’aplicació del criteri de proximitat i suficiència en el tractament dels residus. Demanem un canvi del model d’ordenació territorial ja que l’actual ens demostra que és absolutament insostenible.

IPCENA - Federació Ecologistes de Catalunya

Lleida 4 , febrer 2009

Contacte:

IPCENA - EdC
Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural
Pl. Gramàtics, 2 baixos
25002 Lleida
973 26 37 93
www.ipcena.org

CONVOCATÒRIA D'ENTITATS I PLATAFORMES QUE DEFENSEM EL TERRITORI A LES COMARQUES DE LLEIDA:

2009-02-04T18:08:00.001Z

A TOTES LES ENTITATS I PLATAFORMES QUE DEFENSEM EL TERRITORI A LES COMARQUES DE LLEIDA:

Trobada dissabte 14 de febrer a les 6 de la tarda a l’antic local d’IPCENA (C/ Jaume I el conqueridor nº 32, baixos, Lleida)

contacte: telèfon 610722461 Joan.

Informació i preparació de plataformes i entitats de les comarques de Lleida a la participació el 22 de març a Barcelona a la manifestació contra la política ambiental de la Generalitat.

La manifestació està organitzada per Ecologistes de Catalunya (EdC). L’any 2001 EdC ja va organitzar una primera manifestació sota el mateix lema, durant el govern de CiU a la Generalitat, un període en el que les problemàtiques ambientals saturaven el territori. Ara, durant el govern tripartit i d’entesa, no només no s’ha frenat la destrucció del territori, sinò tot el contrari, les problemàtiques ambientals han augmentat sense fre. A les nostres comarques en tenim exemples com l’abocador de Gimenells o Pinós i les nombroses plantes de tractament de residus arreu, la presa de Mont-rebei, l’autopista elèctrica Ribagorça-Pallars, la destrucció de l’horta de Lleida, el transvasament Segre-Llobregat, la concentració sense criteris ambientals de parcs eòlics i moltíssims problemes més.

Per tant, és molt important que hi assistim tots i totes per organitzar el millor possible la nostra presència i participació a la manifestació del dia 22 a Barcelona, que aplegarà col·lectius de tots els territoris.

Si us plau, confirmeu la vostra assistència a traves del correu ipcena@ipcena.org o a través del telèfon 973 26 37 93

Salutacions,

IPCENA-EdC

MANIFESTACIÓ CONTRA LA POLITICA AMBIENTAL DE LA GENERALITAT

dia internacional de l’aigua, 22 de Març, a BCN

Prou d’agressions al territori !!! Ni transvasaments, ni abocadors, ni especulació.

Per una planificació ambientalment responsable.

IPCENA organitza 2 autobusos per anar-hi. Inscriviu-vos! Socis/es, amics, companyes... tots cap a Barcelona el 22M !

Més informació a http://www.ipcena.org/?p=502

Es confirmen els pitjors presagis: un macroabocador de residus d’ecoparc al Pinell de Brai

2008-11-28T17:14:00.002Z

Enviat per GEPEC

El dimecres, 26 de Novembre de 2008, va tenir lloc al Ple extraordinari de l’Ajuntament del Pinell de Brai la presentació i aprovació d’un conveni per omplir el forat de l’argilera amb els residus empaquetats dels ecoparcs de l’àrea metropolitana (abocador Tipus II). Els partícips: l’equip de govern, les empreses extractives de l’argilera i l’empresa Puigfel.
Fem una mica de memòria. Els residus dels ecoparcs de Barcelona ja fa temps que tenen un destí incert, degut al tancament dels abocadors del Garraf i al fracàs de les polítiques de prevenció de residus engegades pel Govern. En previsió que els actuals abocadors de l’àrea metropolitana es saturin en un termini relativament curt (uns cinc o deu anys), l’entitat metropolitana (EMSHTR) i altres gestors dels residus metropolitans, amb la complicitat de l’Agència de Residus, han fet alguns intents fracassats per "colocar" les bales residuals dels ecoparcs en diferents punts del territori català.

El primer intent va ser fa uns anys a Vilanova d’Escornalbou, que no va prosperar degut a un escàndol polític relacionat amb la tramitació dels permisos i els "acords previs" que s’havien pactat a esquenes de la població. El segon intent, més recent, el tenim l’any passat a Gimenells, una petita població del Segrià que va veure com d’un dia per l’altre li "encolomaven" un enorme abocador de 300 hectàrees per a colgar la Vall de Camarassa amb bales d’ecoparc. Per sort, l’Ajuntament va reaccionar a temps i es va oposar des d’un principi a aquell projecte, donant com a resultat que l’Agència de Residus el tirés enrera. Entre mig hi han hagut altres intents "menors" com la suposada "prova pilot" que es va fer a la pedrera Vallensana de Badalona, que va acabar amb un contenciós administratiu retirat a canvi de no seguir omplint la pedrera amb bales d’ecoparc.

I ara, al Pinell de Brai: projecte d’abocador TIPUS II de 55 hectàrees, ni més ni menys (molt més del que havíem imaginat), dins la Serra de Pàndols i a la vora del riu Canaletes (àrea colindant amb Xarxa Natura 2000 i amb poblacions en recuperació de llúdriga).

El problema: l’equip de govern de CiU, que ha aprovat a cuita corrents el conveni tot i els vots en contra de l’oposició (5 a 4). Atenció perquè el conveni entra a registre de l’Ajuntament el 21 de Novembre i el 26 de Novembre es porta al Ple i s’aprova (sense gairebé ni temps de llegir-lo ni molt menys d’informar als veïns)

Curiosament, va ser CiU qui va interposar el contenciós administratiu per aturar l’entrada de bales d’ecoparc a la pedrera Vallensana de Badalona. A veure qui diu que allò de la cultura del NO aquest cop...

Els responsables: Les empreses "Arcillas y Arenas Refractarias Pàndols", "Suministros de Arcilla" i "Puigfel". No és casualitat que Puigfel sigui la mateixa empresa encarregada de la gestió de les bales d’ecoparc a l’argilera Elena de Cerdanyola.

Els còmplices: L’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que a través de la seva gerent, Genoveva Català, negava un dia abans de la signatura del Conveni del Pinell tenir cap constància de que s’hi volgués fer un abocador TIPUS II, i acusava a un representant de GEPEC-EdC d’estar "molt mal informat".

On està el criteri de zonificació territorial del "nou model" de gestió de residus promogut per l'ARC amb els nous PROGREMIC i PTSIGRC segons el qual els residus s'han de gestionar dins dels àmbits territorials descrits en aplicació dels criteris de proximitat i suficiència? Aquestes bales faran 200 kms des del seu origen (l'Ecoparc 2 a Ripollet - Barberà) fins a Pinell de Brai. Quina contradicció!

Els grans perjudicats: Els veïns del Pinell, que no han estat degudament informats sobre el projecte i que malauradament encara no són conscients del que vol dir tenir un macroabocador de bales d’ecoparc al seu municipi. En segon terme, també resten perjudicats els visitants i veïns de la Terra Alta, que tindran un nou perjudici ambiental, com si no fos suficient amb els parcs eòlics.

Les solucions: Per una banda, la tramitació ambiental per a aquest abocador gegant encara no ha començat, que ja les llicències per a abocament de terres i runes no serveixen en un abocador que rebi bales d’ecoparc. Això vol dir que hi ha una via legal per a presentar batalla administrativa, i convèncer a l’Agència de Residus que l’emplaçament no és l’adequat, com tampoc ho era a Gimenells. En el pitjor dels casos, optaríem per un abocador de terres i runes de petites dimensions, i les bales d’ecoparc ben lluny.

Per una altra banda, estem segurs que la majoria de veïns del Pinell no volen aquest macroabocador, i els que encara no han estan informats dels greuges ambientals de les bales d’ecoparc, aviat s’adonaran que una instal·lació com aquesta pot portar més perjudicis que beneficis al municipi. Per part nostra, recolzem plenament l’oposició veïnal al projecte i emprendrem les accions legals que considerem oportunes per a ATURAR L’ABOCADOR DEL PINELL.

Residus

2008-08-08T23:14:00.001Z

No estic al cas de l’eficàcia real de la normativa sobre residus en general ni, particularment, dels efectes dels metalls pesants sobre la salut a llarg termini. L’únic que sé del cert és que quan es va originar l’incendi a la planta de Puigverd, l’aire em picava a la gola i notava un mal de cap que es va perllongar mentre allò fumejava escampant males olors. Aquell incendi va provocar les inquietuds de molta gent, de manera que es va organitzar la Plataforma, que ha estat decisiva davant les irregularitats, inicialment ignorades per la població, de la planta de Feresp. Després d’aconseguir l’aprovació de les condicions actuals de funcionament, que han suposat una millora sensible pel que fa a les males olors, i malgrat la nostra oposició a l’entrada de residus industrials, hem de reconèixer que són a la legalitat. Aquest fet, però, no vol dir, d’entrada, res més que això, ja que la legalitat és cosa convencional.

Les lleis sobre aquest tema poden canviar, no faltaria més, però no tindrem una seguretat sobre la toxicitat dels residus fins que passin uns anys. El que un dia es considera bo o acceptable, amb el temps, es pot convertir en indesitjable. És el cas, per exemple, del DDT, remei legal i universal en una època i prohibit actualment. Aquí hem de recordar que la contaminació és la pèrdua de qualitat d’un medi per barreja amb materials aliens. Això es molt senzill i es pot aplicar a qualsevol medi. Que aquest fet sigui, o no, més o menys perjudicial per la vida, dependrà de factors, però en principi s’ha de desconfiar dels residus industrials. No fan cap falta a la terra, no els ha necessitat mai. Però no se sap què fer-ne i s’ha mirat de colar-los a través de les plantes de compostatge. I que la terra se’ls empassi.

En aquest sentit, hem de suposar que els governs fan les coses el millor que saben. Aquí, però arribem al problema clau del tema. En un principi, les plantes de compostatge eren per a tractar la fracció orgànica dels Residus Sòlids Urbans. Els ecologistes van poder felicitar-se, ja que aquest compost, excel·lent per a la terra, s’inscrivia dins del cicle natural orgànic que inclou els éssers vius. A més, es reduïen els residus que, amb els abocadors incontrolats a l’aire lliure, podien contaminar l’atmosfera o els terrenys propers. En total, se solucionaven dos problemes d’un cop, alhora que es tornava a l’adob natural de tota la vida. No és que la idea funcionés de meravella, ja que a la pràctica, entre aquests residus s’hi trobava vidre i altres materials indesitjables, però cal tenir en compte que el procés de compostatge inclou el control i la tria final del material, cosa que no es devia fer massa bé, o de cap manera.

Amb tot, l’alegria va durar poc temps, ja que l’augment dels residus industrials, fora de les previsions establertes, va forçar als responsables polítics a replantejar el problema i es va obrir la possibilitat de que les plantes de compostatge es convertissin en una alternativa als abocadors. A la fracció orgànica dels RSU, s’hi va afegir, com a material d’entrada, la corresponent als Residus Industrials, obrint la porta a que aquests segons arribessin a ser el 100 % del material d’entrada. Amb això, la normativa estricta que regia el funcionament dels abocadors, va quedar aigualida, ja que les plantes de compostatge podien operar també a cel obert. I aquest nou compost, sí que podem dir que és aliè a la terra i que, per tant, la contamina. Així ho entén el Consell Català de la Producció Agrícola Ecològica, amb normes internacionals que no admeten pesticides, ni adobs de síntesi, ni llots o fangs de depuradora en els conreus que presenten el distintiu de producte ecològic.

La causa, doncs, de les moltes plantes de tractament de residus que s’intenten instal·lar a les terres de ponent, és l’augment imparable dels residus industrials. Cada dia n’hi ha més i no saben on posar-los. I aquí hi ha més espai i poca població per oposar-s’hi. Ara bé, devaluar aquesta terra, que altrament podria impulsar un model econòmic basat en l’agricultura ecològica amb possibilitats d’exportar sota una denominació reconeguda, és fer les coses malament perquè no hi ha més remei. Aquestes terres es podrien defensar perfectament en base a l’agricultura ecològica, el turisme rural i tradicional, i l’artesania relacionada.

Hi ha ajuntaments que encara compten amb números del segle passat, que un augment d’indústria –de les vingudes de fora, que van d’aquí cap allà, i que sempre acaben originant problemes- portaria més població i, per tant, més calerons... Tot plegat per entrar en la competència salvatge que fa que tot s’acabi més o menys com el conte de la lletera, a l’espera que el govern es faci càrrec de la fallida. L’única solució que tenim a les mans per evitar la pèrdua irreversible del territori, va pel camí del decreixement. No hem d’augmentar la indústria, sinó que l’hem de disminuir. També hem d’entendre que si aconseguim que no es posin els abocadors al nostre municipi, els hauran de posar en un altre lloc. I el problema global continuarà sense solucionar, tot aplaçant la circumstància que, més endavant, algun conciutadà o consistori s’avinguin a instal·lar-ne un on anys enrere es va impedir de fer-lo. El que hem de procurar, doncs, amb una visió més global del problema, és posar-nos en el camí que ajudi a solucionar-lo. Aquest camí passa pels procediments ecològics en agricultura i ramaderia, i per anar-nos convencent de la necessitat del decreixement, que costarà. Però si volem salvar la terra, començant per la nostra, hi haurem de passar. No ens creem més necessitats!

Vicent Loscos

Cultius Ecològics

2008-08-08T23:10:00.002Z

Al Telenotícies comarcal del dia 27 de juliol es va donar una notícia, que va recollir la premsa del dia següent, i que trobem interessant referir pel que ens afecta. És tracta d’un conveni signat pel Consell Comarcal de l’Urgell amb l’Agrupació de Defensa Vegetal Ecològica, amb la finalitat de promoure a la comarca els articles ecològics, oferint, de pas, assessorament específic, tant pels que actualment ja produeixen cultius ecològics, com per als interessats en produir-los. Dues persones establertes al Consell Comarcal podran assessorar als pagesos durant els propers sis mesos en aquesta iniciativa que s’ha tirat endavant amb el convenciment de que suposarà un benefici tant per a la qualitat dels productes com per a la salut de les persones a l’Urgell. Aquesta acció es complementarà amb la introducció d’aliments produïts de forma ecològica als menjadors escolars i, en general, amb la promoció popular del consum i venda de productes ecològics.

La iniciativa, per la qual felicitem tant a l’Agrupació de Defensa Vegetal Ecològica com a la presidenta del Consell Comarcal, Rosa Mora, ens ha sorprès gratament, ja que està en la línia del que hem pregonat públicament des del principi de la nostra activitat com a plataforma. I no cal dir com ens agrada que es faci un primer pas per a renovar l’agricultura d’aquest país nostre, que ha passat en cinquanta anys de ser una referència exemplar, a representar cada cop més un model caduc i poc competitiu, on s’ha de batallar dia a dia amb la perspectiva d’un futur confús. Actualment podem considerar dues classes d’agricultura: la de productes de consum directe i la de primeres matèries per a la indústria alimentària. Sembla ser que ja hi podem afegir la de matèries primeres per a energia, principalment d’automoció. Cadascuna tindrà el seu mercat en forta competència amb les produccions d’altres països, on sembla que la regla primera del joc consisteix en produir més i més barat dins d’una qualitat normalitzada segons el destí final, que pot ser l’alimentació humana, la d’animals, o l’obtenció de bioenergia.

Dins de tot aquest ventall, l’aposta per l’agricultura ecològica, al nostre entendre, és la més convenient per diversos motius. Ja d’entrada descarta els transgènics, on la llavor és una patent que converteix l’agricultor en una espècie de subproletari treballant en cadena. Aquests transgènics cada dia tenen més mala reputació, i ja estan prohibits en molts països. El motiu principal, però, és que l’agricultura ecològica treu al mercat productes de qualitat, homologats per la UE, a través del Consell Català de Producció Agrària Ecològica. En un món on la salut de les persones, i l’alimentació en particular, ha pres un relleu insospitat –degut precisament a la possibilitat de triar com mai s’havia pogut fer-, on ja ens esforcem prou a adquirir el millor del mercat en tot allò que necessitem, no triarem l’oferta alimentària amb les millors garanties, ni que ens costés una mica més? No ho fem amb la roba, amb els cotxes, i amb el mateix menjar? L’altre motiu és la terra, aquesta terra ferma valorada des de sempre i on tenim la sort de viure. No és mereix mantenir el seu prestigi amb produccions de qualitat, en lloc de dedicar-la a cultius convencionals aleatoris, al servei de granges i motors, amb la competència internacional apuntant contínuament a la jugular del difícil equilibri qualitat-preu? Què podem esbrinar del món que ens espera? En qualsevol cas, i aquest és l’últim motiu que esgrimim, val la pena, realment, que produïm productes ecològics per a nosaltres mateixos, abans d’haver-los de comprar de fora.

Les condicions perquè un producte pugui portar el distintiu o l’etiqueta de la UE de producte ecològic, així com l’assessorament particular, es poden consultar al Consell Comarcal de l’Urgell. Amb tot, però, podem avançar que la producció ecològica no accepta adobs químics, ni llots de depuradora, ni pesticides. Aquí és on hem de remarcar el fet que des de la Plataforma Antiresidus Industrials de Puigverd d’Agramunt ens hem posicionat, d’entrada, en contra dels residus industrials. Bo i que l’administració garanteix convencionalment la no perillositat per a la salut del compost que s’autoritza per a ser utilitzat en agricultura, nosaltres creiem que es pot ser més exigent, de cara precisament als cultius ecològics. És així com reclamem, per altra banda, que s’utilitzin de forma prioritària les dejeccions de ramaderia i deixalles agrícoles de la zona, mentre que apuntem que els residus industrials s’han de tractar, no necessàriament in situ, però si en llocs propers a on es produeixen. Solament d’aquesta manera s’evitarà el transport a llargues distàncies amb la contaminació i molèsties corresponents que, tractant-se d’activitats establertes per al futur, es presenten com a greument acumulatives. Entenem que l’administració no sap què fer dels residus, i que aquest és un problema de difícil solució. Ara, de la mateixa manera que una moneda davant dels ulls impedeix veure una muntanya d’or una mica més enllà, també les urgències davant d’un problema poden portar a una mala solució. Cal que entenguem que la millor manera de fer les coses ben fetes –que per això mateix seran rendibles- és tenir la voluntat impecable de fer-les bé, per damunt de tots els condicionants. Una altra cosa és una emergència o un accident, però aquí parlem de planificar el futur, un futur per al nostre país i per als nostres fills. Animem als agricultors –així com a l’empresa FERESP- a treballar per aquesta realitat. Volem cultius ecològics

Plataforma Antiresidus Industrtials de Puigverd d’Agramunt

Una plataforma contra l'abocador de Gimenells protesta davant Baltasar

2008-07-01T12:34:00.000Z

El conseller Francesc Baltasar afirma que la protesta està fora de lloc perquè el seu departament ha realitzat diversos informes negatius contra el projecte de l'abocador

Ult. Act. 27.06.2008 - 23:54 hs

Una vintena de membres de la plataforma cívica Segrià net. Salvem la vall de Camarasa han aprofitat la presència avui a Lleida del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per protagonitzar una protesta contra l'abocador que l'empresa Xaviker S.L. projecta a Gimenells i Pla de la Font.

Baltasar ha assistit avui a Lleida a l'acte de presentació d'una guia sobre estalvi d'energia en explotacions agràries, editada pel sindicat agrari Unió de Pagesos, que ha tingut lloc a la Facultat d'Agrònoms, a l'entrada de la qual l'esperaven els membres de la plataforma.

Un portaveu dels manifestants ha explicat que la plataforma està preocupada perquè la modificació del plantejament urbanístic de Gimenells està paralitzat a la comissió territorial d'Urbanisme de la Generalitat pels informes negatius de l'Agència Catalana de Residus. Segons el conseller, la protesta està fora de lloc perquè el seu departament ha realitzat diversos informes negatius contra el projecte de l'abocador.

La plataforma ha realitzat altres accions de protesta i manifestacions per mostrar la seva oposició a la construcció d'un abocador d'unes 70 hectàrees de superfície que s'havia projectat en una zona ubicada a la vall de Camarasa, entre les poblacions de Gimenells, Raïmat i Sucs.

Diari Avui Digital

Els antiabocador de Gimenells expressen el seu malestar a Baltasar

2008-07-01T12:28:00.001Z

Lleida - Gerard del Castillo 2008-06-28 La Mañana

Una trentena de membres de la plataforma Segrià Net, Salvem la Vall de Camarasa, una associació contrària a la instal·lació d'una planta de residus al municipi de Gimenells i el Pla de la Font, es va concentrar ahir enfront de la sala de graus de l'escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida, per mostrar el seu malestar al conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, qui va acudir a la presentació de la Guia de l’energia al sector agrari.

Els concentrats, abillats amb samarretes taronja, van realitzar una cassolada abans i en el moment de l'entrada del conseller al recinte, per reclamar, segons va explicar el seu portaveu, Josep Maria Rosset, una normativa clara que marqui quines han de ser les distàncies que separin instal·lacions que puguin suposar un perill per a la salut pública de zones habitades, monuments, espais naturals i reserves d'aigua dels municipis que les puguin acollir.

Per evitar la instal·lació d'un abocador, una planta de compostatge i una altra de triatge en 70 hectàrees dels municipis de Gimenells, Sucs i Raimat, el consistori de Gimenells i el Pla de la Font va canviar la normativa urbanística del municipi i va marcar unes distàncies mínimes per acollir aquest tipus d'equipaments. En la Comissió d’Urbanisme de Lleida del gener passat, el Govern va donar llum verda a aquest canvi, però ho va paralitzar a l'espera que l'Agència de Residus de Catalunya emetés un informe que dictés aquestes distàncies.

A dia d'avui, l'Agència de Residus de Catalunya encara no ho ha redactat i d'aquí el malestar dels membres de la plataforma antiabocador, els quals van reclamar a Francesc Baltasar que acceleri el tràmit. El conseller, que es va reunir durant uns minuts amb representants dels concentrats que li van reclamar una entrevista en profunditat per mostrar les seves inquietuds, els va remetre a la directora de l'Agència de Residus de Catalunya.

Josep Maria Roset va insistir que la seva lluita és contra aquest projecte concret i no contra la instal·lació d'abocadors als municipis. “El que no pot ser és que aquest tipus d'indústries s'instal·lin prop de zones habitades, i el que ha de fer l'administració és vetllar perquè això no ocorri”. Roset va explicar que si s'aplica la nova normativa de Gimenells, encara quedarien 800 hectàrees al municipi per ubicar aquest tipus d'equipaments.

Baltasar, per la seva part, va recordar que el seu departament ha realitzat dos informes contraris a aquest abocador i que, per tant, la Conselleria de Medi Ambient “no té cap interès” en que es dugui a terme el projecte de l'abocador que promou l'empresa Xaviquer.

TROBADA ANUAL DE LA PCRR A LES TERRES DE PONENT

2008-05-20T08:49:00.001Z

PROPOSTA D’ORDRE DEL DIA DE LA TROBADA ANUAL DE LA PCRR A LES TERRES DE PONENT

10'30-11'30h: 1. Visita a les bodegues de Raimat

11'45h.Gimenells- Presentació de les plataformes i assistents (15')

12h:. Exposició dels conflictes de residus als territoris de les terres de Ponent (30')

12'30: Exposició del mapa de conflictes de les plataformes de la PCRR (30')

13h: Estat de les al·legacions als programes de gestió de residus i presentació del Pla Alternatiu de gestió sostenible de residus (30')

13'30h: Propostes de coordinació entre la PCC i les plataformes de Ponent i propostes de movilitzacions (30')

14'00h: Declaració de residus de les terres de Ponent (30')

14'30h: Dinar

16'30h: Sessió oberta: exposició i debat de la Declaració de residus de les terres de Ponent i les propostes de mobilitzacions (60')

17'30h.Visita al lloc de la ubicació de la proposta d'abocador de Gimenells

Nota: Les persones que no tinguin interés per fer la visita a les bodegues de Raimat , poden incorporar-se a la jornada a ¾ de 12 a Gimenells.

Aquesta guia fou publicada per l’Agència de Residus el febrer de 2008.

2008-05-12T08:46:00.000Z

Missatge enviat des d'IPCENA

Aquesta guia fou publicada per l’Agència de Residus el febrer de 2008.

Pot ser útil a l’hora d’argumentar i contrastar la idoneïtat d’alguns projectes que ens volen ubicar a les nostres comarques:

http://tgasl.org/guiacompostatge/

Val la pena que ens ho estudiem totes plegades,

Salut,

"Corbera i les Terres de l'Ebre, quin futur ens espera"

2008-05-12T08:40:00.000Z

Hola,

Ahir dia 9 de maig de 2008 es va celebrar a Corbera d'Ebre una xerrada informativa amb el títol : "Corbera i les Terres de l'Ebre, quin futur ens espera", organitzat per l'Associació de Veïns i Veïnes de Corbera d'Ebre, amb l'assistència d'unes 50 persones,amb un temps climatològicament llargament esperat: PLOVIA. AIGUA PEL SECÀ. Desprès de tant temps de sequera informativa i climatològica, l'acte de Corbera indica un canvi de cicle.

A l'acte hi van intervenir un representant de l'Associació en Defensa de la Terra i el Vent de Tots, d'Alternativa per Horta,de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta , de l'Associació de Veïns i Veïnes de Corbera d'Ebre i de la Coordinadora Anti cementiri Nuclear.

De la intervenció dels companys destacaríem.

- Tenim un model de desenvolupament a defensar : econòmic i energètic.

- El model que ens volen imposar és ineficient i significa un espoli dels nostres recursos naturals, és irracional i insostenible.

- A les Terres de l'Ebre es consolida el model , iniciat al franquisme, de ser el graner energètic de Catalunya: nuclear, tèrmica, hidroelèctrica, eòlica i potser solar.

- Fa falta reforçar la unitat i l'organització de la societat de la Terra Alta, totalment desunida en front de les molt ben organitzades empreses eòliques ajudades per la Generalitat de Catalunya i alguns Ajuntaments.

- El procés d'implantació de l'energia eòlica no està essent transparent i està carregat de contradiccions, com per exemple que l'Ajuntament de Corbera donés el permís d'obra del parc eòlic Corbera al febrer de l'any 2007 , que pel que sabem legalment no ho podia fer i més quan encara avui no han acabat els tràmits per poder donar definitivament la llicència d'obres o bé que els Ajuntaments de Corbera, La Fatarella i Vilalba van signar uns Convenis a l'any 2003 i 2004 amb diners pel mig amb Copcisa, quan hi havia un informe previ de la Diputació de Tarragona que aconsellava als Ajuntaments no signar el Conveni o fer-ne un de nou i malgrat tot, van signar els Convenis.

- Hem de lluitar contra el pessimisme i la resignació. Del no hi ha res a fer, del ho faran igual, o t'expropiaran,,,,I continuar lluitant per defensar un model de creixement a la Terra Alta diferent al que ens volem imposar.

- Anar cap el model d'autosuficiència energètica.

- Davant d' exemples europeus , la clau de l'aixeta de l'energia l'hem de tenir nosaltres . no les empreses de fora. No volem que ens passi com a la Ribera d'Ebre, on la clau de l'aixeta la tenen empreses de fora i quasi tots els beneficis marxen de la seva comarca.

- Davant del fet que , amb petites excepcions, la societat oficial , la dels despatxos, la burocràtica : Ajuntaments, Consells Comarcals, partits polítics, sindicats agraris,Generalitat de Catalunya han dimitit de la defensa de la nostra terra i de la nostra gent,i s'han entregat a les empreses eòliques, la societat civil hem de prendre la paraula i organitzar-nos per canviar, a fi de bé ,el present i el futur de la nostra comarca i aconseguir que els Ajuntaments canvion de posició.

Salutacions cordials als companys i companyes de Corbera per l'esforç en defensar al seu poble i a tots els pobles de la comarca.

ENS RETROBAREM EN ASSEMBLEA A GANDESA EL DIA 17 DE MAIG AL PALAU DEL CASTELLÀ . TREBALLEM PERQUÈ LA SOCIETAT CIVIL DE LA TERRA ALTA PARTICIPO A L'ASSEMBLEA.

Nota.- Adjuntem convocatòria de l'acte de Gandesa. Que tothom en faci la màxima difusió per tots els mitjans: repartir-ho casa per casa a tots els pobles, fer-ho arribar a les associacions i entitats econòmiques, socials i culturals, SMS, correu electrònic, senyals de fum, .....

NO!!!! a la planta de compostatge d'Alcarràs

2008-05-09T08:59:00.001Z

davant l’informe integrat desfavorable que ha fet l’OGAU, l’Ajuntament d’Alcarràs ha decidit no donar llicència ambiental a la planta de compostatge que es volia fer al municipi. Felicitem als companys de la Plataforma Alcarràs Sense Residus Industrials, i esperem que el treball que totes les plataformes esteu fent conjuntament continui donant bones notícies com aquesta!!!!

Ja hi tornem a ser

2008-04-30T08:15:00.002Z

Urbanismo tramita una planta de compostaje en La Floresta

PEP GRAELL / R. R.

Compostaje en La Floresta

Por otra parte, la empresa de Juneda Codornices Urgell (vinculada a Urgasa) ultima la tramitación ante Urbanismo de

una planta de compostaje en elmunicipio de La Floresta. El proyecto, presentado en 2006, ha sufrido diversas modificaciones

para incorporar innovaciones tecnológicas que impedirán las emisiones a la atmósfera y los malos olores, según indicaron

los promotores.

La planta tendrá capacidad para tratar 25.000 toneladas de excrementos de aves y, según la compañía, recibirá únicamente

desechos de las explotaciones de la propia empresa y de sus integradores, unas 60 o 70 granjas.

.Las deyecciones se tratarán en silos herméticos para obtener un fertilizante de alta calidad sin liberar emisiones a la atmósfera

., indicaron responsables de este proyecto, a la espera de aprobación por parte de la comisión de Urbanismo de Lleida.

INNOVACIONES

La planta de compostaje de La Floresta incorporará un sistema hermético para evitar emisiones a la atmósfera y malos olores.

Missatge facilitat per

IPCENA - EdC

Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural

Pl. Gramàtics, 2 baixos

25002 Lleida

973 26 37 93

www.ipcena.org

El Govern preveu expropiacionsforçoses per fer abocadors

2008-04-08T09:07:00.001Z

Els ecologistes diuen que Lleida éslabocador de Catalunya

L.M.G (diari Segre3, d'abril,2008)
Lentitat ecologista Ipcena ha presentat al·legacions contra el projecte de llei que revisa
la legislació del 1993 sobre residus a Catalunya al considerar el nou text, ara en tramitació parlamentària, antidemocràtic. El portaveu dIpcena, Joan Vàzquez, va assegurar que la nova llei redueix lautonomia municipal per vetar abocadors i declara dinterès social les instal·lacions de tractaments de residus . La modificació de larticle 14 de la norma 6/1993 diu que es declara dutilitat pública o dinterès social, a efectes de la legislació dexpropiació forçosa, lestabliment o ampliació dinstal·lacions demmagatzemament, valorització i eliminació de residus.

Des de lAgència de Residus de Catalunya (ARC), del departament de Medi Ambient, van puntualitzar ahir que només es procediria a expropiacions for-çoses després dhaver-ho consensuat amb les entitats locals responsables. No obstant, Vàzquez es va mostrar conven-
çut que el Govern vol passar per sobre de les competències municipals i desatendre lopinió ciutadana per posar quan i on vulgui un abocador.A més, va criticar la política de residus finalista
i no de reciclatge del Govern. En aquest sentit, el portaveu de la plataforma Segrià Net Salvem laVall de Camarasa, Josep Maria Roset, va assegurar que el Govern vol evitar la capacitat dels consistoris datorgar la llicència urbanística municipal. LAgència de Residus de Catalunya va assegurar que la interpretació dels ecologistes té lorigen en una mala lectura dun article addicional (el sisè) que sinclou en el projecte de llei. Aquest article diu: Lexecució de les instal·lacions previstes al pla territorial sectorial dinfraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya requereix la redacció i aprovació dun pla urbanístic especial.
El projecte de la instal·lació sha daprovar prèvia celebració dun tràmit daudiència i la seua
construcció no se sotmet a llic ència urbanística. ...

Una nova planta que continua intentant d'instal·lar-se

2008-03-05T10:13:00.002Z

Menàrguens rectifica y acepta tramitar la planta de compostaje. El ayuntamiento, contrario a esta instalación, se negaba a dar la licencia,....

El último pleno del consistorio de Menàrguens aprobóla tramitación de la licencia urbanística del proyecto de laconstrucción de una planta de compostaje, paralizada desde hace un año tras el rechazo vecinal.

Diari Segre 01/03/2008

3ª Trobada de Plataformes de les Terres de Ponent

2008-03-05T10:01:00.001Z

Dia 14 de març a les 19.-h. a la sala polivalent del Casal d'Agramunt.

Es comptarà amb la presència de dos membres de CEPA. L'objectiu és intentar que ells interioritzin els problemes amb els residus que patim a Ponent i tots els intents d'agressions al territori que rebem. Així intentar que tots conjuntament debatim unes possibles al·legacions al Programa de gestió de residus que en aquest moments s'està a punt d'aprovar pels pròxims 4 anys.

Preguem confirmeu la vostra assistència el més aviat possible i feu córrer aquest email a tothom que li pugui interessar.

Organitza: Plataforma antiresidus industrials de Puigverd d'Agramunt
antiresiduspuigverd@hotmail.com

Nova llicència per gestionar residus orgànics no especials

2008-02-27T10:50:00.003Z

AJUNTAMENT DE LA SENTIU DE SIÓ

EDICTE 1888

Inferín, S.L., mitjançant una avaluació ambiental, ha sol·licitat

d’aquesta Alcaldia llicència ambiental, per l’activitat obtenció

d’adobs orgànics i orgànic-minerals a partir del compostatge de

residus orgànics no especials, que actualment desenvolupa en la

finca del polígon 6 parcel·la 191, del t.m. de La Sentiu de Sió.

D’acord amb l’article 5.3b) del Decret 50/2005, de 29-3-2005 del

Departament de la Presidència, s’obre informació pública per un

termini de 20 dies, perquè aquelles persones que d’alguna

manera es considerin afectades per causa de l’esmentada

activitat, puguin fer les observacions pertinents.

L’expedient es troba exposat i pot ésser consultat les hores

d’oficina a la Secretaria d’aquest Ajuntament.

La Sentiu de Sió, 8 de febrer de 2008

L’alcalde, Marcel·lí Guillaumet Camarasa

Mapa del conflictes dels residus a Catalunya

2008-02-22T08:53:00.000Z

Des de la PCRR, ens envien l'enllaç al mapa del conflictes dels residus que estan elaborant

http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=115695546398908001221.000446a99c1130549a1dd&ll=41.72623,1.554565&spn=1.697277,3.735352&t=p&z=8

La idea és anar completant la informació de cada punt amb imatges, text
i enllaços.

CONVOCATORIA PER TOTES LES PLATAFORMES DE CATALUNYA AMB PROBLEMES MEDIAMBIENTALS.

2008-02-19T09:54:00.002Z

PROPOSTES DE LA PCRR: COORDINAR I REFORÇAR LES PLATAFORMES PROPOSTES DE LA PCRR: COORDINAR I REFORÇAR LES PLATAFORMES

Proposta de coordinar i agrupar Proposta de coordinar i agrupar en el marc de la PCRR les diferents plataformes i coordinadores amb conflictes de residus del territori català

Aprovació i difusió Aprovació i difusió Manifest Ja l’estem farts! Molins 2008 i del mapa dels conflictes de residus al territori català

Trobada anual Trobada anual de la PCRR: proposta a Gimenells (data???)

Recollida signatures electròniques Recollida signatures electròniques contra la política de residus del DMAH-ARC

Adhesions i presentació al·legacions Adhesions i presentació al·legacions plans de residus i pla d’infraestructures: totes plataformes i entitats que ho vulguin (mitjans de març)

Acció conjunta Acció conjunta mitjans de març:

Lliurament esmenes plans i Pla d’infraestruc: al DMAH i Del. territorials
Lliurament signatures manifest Ja n’estem farts!
Comunicats de premsa general i locals

Demanar la dimissió Demanar la dimissió Conseller MA, Gerent ARC i D.Gral de QA

Possibilitat acció o manifestació Possibilitat acció o manifestació contra el DMAH-Govern

PROPOSTES DE LA PCRR: COORDINAR I REFORÇAR LES PLATAFORMES PROPOSTES DE LA PCRR: COORDINAR I REFORÇAR LES PLATAFORMES

Recursos de difusió i comunicació de les plataformes per la Recursos de difusió i comunicació de les plataformes per la difusió conflictes i propostes: difusió conflictes i propostes:

Utilització de la web dEdC-PCRR: com a vehicle de comunicació i coordinació, convocatòries, informacions, etc

Elaboració de la presentació del mapa de conflictes i les propostes (power-point) (amb exemples com RM)

Elaboració del vídeo

Millorar la coordinació i força Millorar la coordinació i força:

Vinculació i contacte de les diferents plataformes en la PCRR

Trobades semestrals (actualització del manifest), etc.

Catalunya i els residus municipals. Conformisme o ambició?

2008-02-19T09:51:00.003Z

Document conjunt sobre la situació de la gestió dels residus a Catalunya i les seves esmenes als projectes de llei de residus i del canon: Catalunya i els residus municipals: conformisme o ambició?

Val la pena, llegiu-lo!!!

Una sentència obliga a aturar l´extracció de terres de l´abocador de Vacamorta

2008-02-18T09:39:00.001Z

Nou revés judicial al controvertit abocador de Vacamorta, a Cruïlles. Una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Girona ordena el cessament de les activitats extractives que hi realitzen les empreses argileres Recuperació de Pedreres SL, Argiles Colades SA i Argiles Colomer SL al paratge de Vacamorta i Camp Calís; que cada una d'aquestes empreses procedeixi a la restauració del lloc a l'estat en què es trobava abans de la realització d'aquesta activitat extractiva, i obliga l'Ajuntament de Cruïlles a obrir un expedient per resoldre la protecció de la legalitat urbanística vulnerada i si implica alguna sanció a les empreses.

ECOLOGISTES DE CATALUNYA (EdC) al PARLAMENT

2008-02-18T09:13:00.006Z

NOTA DE PREMSA

LA FEDERACIÓ ECOLOGISTES DE CATALUNYA (EdC) COMPAREIX
A LA COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA A LA
SESSIÓ DEL 13.2.2008 PER PRESENTAR LES SEVES ESMENES ALS
PROJECTES DE LLEI DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 6/1993, REGULADORA
DE RESIDUS, I LA LLEI 16/2003 DE MESURES DE FINANÇAMENT DE LES
INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS I DELS CÀNONS SOBRE
DISPOSICIÓ DEL REBUIG DELS RESIDUS

Tota la informació en el següent enllaç

http://www.ecologistes.cat/residus/NP_compareixenca_edc_al_parlament.pdf

RESUM DE LES NOSTRES ESMENES I APORTACIONS

1. Les modificacions d’aquesta Llei son insuficients i limitades: per
aconseguir uns bons resultats de reducció i recuperació de residus, i d’obtenir
una bona qualitat de separació, i reduir el tractament finalista.

2. No contempla el cànon als residus industrials. Aspecte molt greu ja que a
l’any 1997 ja es va iniciar el tràmit d’aquest cànon i per impediments de
pressions polítiques i d’associacions de les patronals va quedar aparcada i
abandonada.

3. Els tipus de gravamen son insuficients i premien la incineració:

El preu és insuficient i no és dissuasori. Proposem 20€/tn i 5 punts més

anuals.

El cànon d’incineració de 5€/tn abarateix el cost de la incineració davant del

d’abocament, però té més costos ambientals. Proposem 30€/tn.

S’ha de penalitzar encara més els municipis que no hagin iniciat la separació de

la FORM al entrar en vigor aquesta llei que proposa 20€. Proposem 40€

Pels municipis que hi aporten més del 50% de residus recuperables

proposem aplicar un cànon de 30€ a l’abocador i 40% a la incineració

El cost del cànon de residus construcció de 3€ és baix. Proposem 5 i 10€

Tots els cànons han de ser progressius

4. L’administració del Fons de gestió és poc plural i no garanteix uns
criteris justos
Els criteris aplicats fins ara han compensat pel tractament de la fracció resta als
municipis amb més impropis a la FORM (AMB) i a l’EMSHTR, que cobra l’import de
5€/tn pel tractament resta als Ecoparcs (al 2006 es va gairebé triplicar l’augment
de retorn per aquests municpis).

La Llei ha de garantir criteris de distribució i retorn del Fons justos
ambientalment i econòmicament, compensant als municipis amb millors resultats
de separació de la FORM i els altres materials.

5. Les modificacions d’aquesta Llei son insuficients i limitades per incidir als
municipis a obtenir uns bons resultats de reducció de residus i obtenir una
bona qualitat en la separació, i reduir el tractament finalista.

Proposem:
Destinar el 75% pel concepte de recollida selectiva de FORM i esporga

60% per recollida de FORM i esporga, i compensar de + a -segons els impropis:

fins 5%, del 5 al 10%, del 10 al 15%. No compensar als municipis que tinguin
més del 15% d’impropis

Caldria també aplicar un factor de distància a les plantes de recuperació de la

FORM

Es destini la resta del 25% al tractament de la FORM i tria de resta

Arsenal químic

2008-02-04T16:43:00.000Z

Tots nosaltres portem dins el cos unes 300 substàncies químiques que no duien els nostres besavis. La culpa és sobretot dels productes de neteja que tenim a casa. Com podem evitar enverinar-nos?
Xavi Freixes

Els nostres besavis tenien les cases igual de netes i desinfectades que nosaltres i no disposaven dels productes químics que, avui en dia, ens semblen imprescindibles. Els detergents, el lleixiu, l'anticalç, el blanquejador, l'abrillantador, l'antigreix, els llevataques, els reparadors de mobles, els ambientadors i molts altres converteixen els armaris en autèntics arsenals químics. Només cal que us fixeu en les aspes negres sobre un fons taronja i en les calaveres que porten les etiquetes.
El lleixiu o, el que és el mateix, l'hipoclorit sòdic, és un compost químic que s'utilitza amb massa freqüència i abundància, ja que, efectivament, és molt eficaç com a desinfectant. A la pràctica, però, és un producte perillós restringit en molts països, amb altes propietats oxidants que el converteixen en un potent contaminant quan el deixem anar per les aigüeres i arriba al medi natural. El lleixiu és, a més, un producte molt agressiu per al nostre organisme, ja que allibera el clor en forma de gas que, en ser inhalat, provoca irritació del nas i la gola i perjudica els pulmons.
Les pastilles blaves que perfumen els vàters també són una bomba química. Estan fabricades amb les restes de la producció de detergents: es tracta d'una estratègia de la indústria per vendre'ns el seus propis residus disfressats de subproductes. És molt millor netejar la tassa del vàter amb bicarbonat sòdic i un bon raig de vinagre.
D'altra banda, els blanquejadors químics desprenen una tonalitat de llum blavosa que, per un efecte òptic, ens fa veure la roba més blanca. Però és només això, un efecte òptic. Els blanquejadors incorporen molts contaminants i poden causar al·lèrgies i irritacions cutànies. Les nostres àvies feien la roba més blanca posant-la en remull amb un mitjó net amb una llimona trossejada a dins.
Compreu productes naturals fets amb àcid cítric o làctic, detergents lliures de fosfats... Els olis essencials de pi o llimona són una bona alternativa natural als ambientadors químics. La camamilla, el romaní i la lavanda són plantes amb reconegudes propietats netejadores. Tindreu la llar ben lluent i deixareu d'enverinar-vos. Recordeu que moltes vegades el verí no és tant la substància com la dosi.
Us recomano llegir el llibre Ecologia per a tothom d'en José Luis Gallego per conèixer millor aquests consells i altres.

2a Jornada sobre residus, salut i qualitat ambiental

2008-01-22T15:03:00.001Z

Organitza CEP dins de les

Jornades - Fira de la Candelera - 2 de febrer a Molins

+informació i documentació de les jornades

Jornades - Fira de la Candelera - 2 de febrer a Molins

2008-01-22T15:03:00.000Z

Més informació,

CEPA-Ecologistes de CatalunyaCentre d'Ecologia i Projectes Alternatius
Pl. Catalunya, 22, entresol 3a08750 Molins de Rei
telèfon: 93 680 27 51 fax: 93 668 61 07
e-mail: cepa@pangea.org http://cepa.cat/
Entitat membre de la federació Ecologistes de Catalunya // http://ecologistes.cat/

L´Estany modifica l´ordenança que regula l´aplicació de fems, purins i fertilitzants

2008-01-22T15:00:00.000Z

Els ramaders de l'Estany poden abocar des d'ara fins a 50.000 litres per hectàrea de purins, 20.000 més que en l'ordenança anterior. Aquesta és una de les modificacions que l'Ajuntament ha introduït en la nova ordenança reguladora de l'aplicació de fems, purins i fertilitzants químics, que el consistori ha aprovat definitivament i a la qual no s'hi ha presentat cap al·legació. A més d'aquest increment d'abocaments de litres per hectàrea, la nova ordenança s'ha adequat a la normativa sobre aquest tema de la Generalitat i s'ha creat un registre que controla els abocaments. També s'ha ampliat el perímetre a l'entorn de l'antic Estany on no es poden fer abocaments, que ha passat a ser de 30 hectàrees.Segons ha explicat l'alcalde de l'Estany, Salvador Tresserra, l'ordenança millora la que ja funcionava des de feia cinc anys. Les modificacions, explica, tenen com a finalitat introduir mecanismes de control que permetin garantir que no es facin més abocaments dels que estan permesos i evitar així la contaminació de l'aigua. En aquests moments, aquest municipi bagenc s'abasteix d'aigua d'una font que hi ha a la zona de l'antic estany. Per això, en aquesta ordenança s'ha ampliat fins a 30 hectàrees el perímetre a l'entorn d'aquest indret on està prohibit fer-hi abocaments de purins.L'ordenança només permet abocar fems i purins que generin les explotacions del poble. A més, obliga a cobrir en un termini de 24 hores els purins que es dipositin prop del nucli habitat. Si s'utilitzen com a adob, només es pot fer a una distància mínima de mig quilòmetre del poble i només es poden aplicar de dilluns a dijous, si no són vigílies ni festius.La modificació de la norma inclou mecanismes de control, com la creació d'un registre d'abocament de purins perquè no se'n facin més dels que el sòl i els conreus poden suportar. Per això, els productors de purins han de demanar autorització prèvia als abocaments amb dos dies d'antelació. Per obtenir l'autorització han d'especificar en quins caps es faran els abocaments, els dies que es faran, quina quantitat es dipositarà i l'explotació de la qual provenen.L'ordenança estableix també que no es podran sobrepassar abocaments que comportin dipositar 210 quilos de nitrògen per hectàrea i any, tant de fems com de purins. Així mateix està previst que l'Ajuntament sol·liciti una analítica de purins anual per verificar la presència de nitrogen. Els productors hauran de presentar aquestes analítiques entre l'1 i el 31 de setembre.La normativa estableix també que l'ampliació de granges només s'autoritzarà si hi ha capacitat per absorbir purins i femes procedents de les expotacions. Per això preveu suspendre les noves llicències d'explotació fins que no s'hagi fet un estudi que permeti determinar la disponibilitat de terres per gestionar les dejeccions ramaderes.Les infraccions de la normativa contemplen sancions que seran d'un mínim de 150 euros per a les infraccions lleus. La quantia es determinarà en cada cas quan es tracti d'infraccions considerades greus i molt greus.

Mollerussa pide garantías a la nueva planta de compostaje de Torregrossa

2008-01-15T09:14:00.001Z

La construcción de una planta de compostajeen Torregrossa, promovida por la agrupación de ganaderos delPla (Arpla) y autorizada por el anterior ayuntamiento de CiUen los últimos días de su mandato, ha sido acogida con reservas por el nuevo consistorio de este municipio, gobernado por elPSC, y el de Mollerussa.

Mejoras en la planta de compostaje de Torregrossa

2008-01-15T09:12:00.000Z

La agrupación de ganaderos del Pla d'Urgell (Arpla) confirmó ayer que estudia incorporar mejoras en el proyecto dela planta de compostaje que construye en Torregrossa para evitarmalos olores en el entorno de estas instalaciones.

L’abocador, un veí molest

2008-01-15T09:03:00.000Z

Els pobles propers a l’abocador del Segrià en pateixen les pudors, els residus i els ocells

L’abocador de Montoliu de Lleida, que dóna servei a tota la comarca del Segrià, s’ha convertit en un equipament realment molest pels veïns tant del mateix nucli on està instal.lat com dels que viuen als pobles del voltant. Així, les queixes s’han fet sentir des d’Alfés o Sunyer, entre
altres. Algunes de les molèsties que pateixen aquests nuclis propers a l’abocador van des de les típiques males olors fins a altres efectes menys previsibles, com per exemple el fet que els dies de vent volin plàstics de l’abocador que queden als camps de conreu i que provoquen avaries a la maquinària agrícola, tal i com va explicar la mateixa alcaldessa d’Alfés, Ann Gyles.

L’abocador comarcal del Segrià, al municipi de Montoliu de Lleida, és motiu de molèstia no només en aquest nucli, sinó també per a altres pobles propers. Així, veïns de localitats com Alfés o Sunyer pateixen
les mateixes conseqüències que Montoliu. Alguns exemples d’aquests “efectes col·laterals“ van més enllà de les típiques males olors. Així, els pagesos posen per exemple les avaries a la maquinària agrícola, un fet que
explica l’alcaldessa d’Alfés, Ann Gyles. Segons els afectats, els dies de vent fort, els plàstics i residus provinents de l’abocador arriben als camps de conreu del municipi d’Alfés, i provoquen avaries als tractors i la maquinària dels pagesos quan conreen les terres. A part, l’alcaldessa d’aquesta localitat veïna lamenta també les fortes olors que arriben de l’abocador i la presència massiva d’ocells que comporta aquesta
infraestructura. Precisament aquest darrer efecte ha estat un dels motius d’intervenció a un altre dels pobles afectats per les conseqüències de tenir tan a prop un abocador d’aquestes dimensions.

Cigonyes
En aquest sentit, l’Ajuntament de Montoliu de Lleida ha estat un altre dels organismes a haver de reaccionar davant la proximitat de l’abocador. En concret, en aquest cas els problemes eren els talls en el subministrament elèctric que ocasionava la presència massiva de cigonyes a l’abocador. Les aus es paraven als cables de subministrament de la localitat i, a causa de la gran acumulació d’exemplars, sovint
s’anaven desgastant els fils elèctrics fins que els ocells quedaven exposats al pas de corrent. Quan això es produïa, els animals morien a causa de les descàrregues elèctriques. Arran d’aquesta situació, l’Ajuntament,
que gestiona també el subministrament elèctric del poble perquè n’es el propietari de la línia, es va veure obligat a prendre mesures.

Protecció
La solució per la qual va optar el consistori va ser la d’instal·lar proteccions als cables elèctrics per evitar aquests talls en el subministrament. Així, tècnics en electricitat van col·locar proteccions plastificades
a tot el cablejat de la zona afectada, la que va de l’abocador al nucli de Montoliu de Lleida. D’aquesta manera, en estar coberts els cables d’un gruix superior de plàstic, el fet que hi hagi les cigonyes aturades
no posa en perill ni la seva integritat ni tampoc provoca, en conseqüència, interrupcions en el subministrament. Segons fonts municipals, la reforma ha tingut efecte i des que es va introduir, el darrer
trimestre de l’any passat, no s’han tornat a produir els talls en el subministrament ni s’ha observat més ocells que morissin per causa de les descàrregues elèctriques. La reforma ha estat finançada íntegrament
pel consistori, ja que és el responsable de la gestió i el manteniment de la línia afectada per la problemàtica.

Altres Problemes
Per altra banda, veïns de Montoliu van negar que en aquest terme municipal es produeixin altres problemes menys previsibles, com per exemple les avaries en la maquinària agrícola. Segons van manifestar
agricultors del poble, no saben de ningú que s’hagi vist obligat a reparar tractors o segadores
per culpa dels residus.

Vet condicionat per als abocadors a Gimenells

2008-01-15T08:59:00.000Z

Diari Bon dia

La Comissió Territorial d’Urbanisme va aprovar ahir la proposta de l’Ajuntament de Gimenells d’una reforma en la normativa urbanística per evitar la construcció d’un abocador en aquesta localitat. Ho va fer, però, amb condicions. La comissió va establir que l’Ajuntament haurà de negociar amb l’Agència Catalana de Residus la distància mínima a la que es pot construir l’abocador.
Una altra de les condicions, tal com va explicar el director general d’Urbanisme, Pere Solà, és que "les plantes de residus que es puguin construir al municipi no seran d’ús exclusiu dels veïns", tal com demanava l’Ajuntament.
La reforma de la normativa urbanística de Gimenells, promoguda per l’Ajuntament, pretén evitar la construcció d’abocadors prop de zones habitades, i demanava que es prohibís construir l’abocador a menys de mil metres, la qual cosa suposava que l’actual projecte presentat per una empresa privada no era factible. La decisió de la comissió va ser ben rebuda pels membres de la Plataforma Segrià Net - Salvem la Vall de Camarasa.

Are Environmental Factors contributing to the growing Incidence of Cancer?

2007-12-17T09:28:00.000Z

Across the EU, cancer is responsible for one death in four. Geneticsusceptibility contributes to cancer, as do certain lifestyle-relatedfactors, but this is not all. It was previously suggested thatlifestyle-related factors, improvements in screening and long lifeexpectancy alone could not account for the recently observed growingincidences of cancer in high income countries. Indeed, certainenvironmental factors might play a more important role in carcinogenesisthan previously expected.A team of European and American researchers recently analysed thecarcinogenic effect of certain environmental factors rated as certainly orpotentially carcinogenic by the International Agency for Cancer Research(IACR). To this end, the authors have overviewed the existing scientificliterature in order to explain the current increase in cancer incidence andto justify the hypothesis according to which this could mainly be relatedto environmental factors. In particular, they analysed the examinedmicroorganisms (including viruses), radiation (including radioactivity,ultraviolet (UV) rays, and pulsed electromagnetic fields) andxenochemicals.The main results are as follows:In addition to ionizing irradiation (such as the exposure to radon or nuclear activities) non-ionizing irradiation including UV and pulsed electromagnetic fields (EMF) can cause cancer, in particular, skin cancer (UV), some acute leukaemia and brain tumours in children (EMF). Regarding outdoor air pollution, long-term exposure in adults to particles and to polycyclic aromatic hydrocarbons (PAH), for example in the air of polluted cities, can increase the risk of death due to lung cancer by 8% (without considering the effect of tobacco smoking). The risk is higher for the more polluted cities and smoking can add to this risk. A recent European study estimated that the proportion of lung cancer attributable to traffic-related air pollution and environmental tobacco smoke (ETS) in never- and ex-smokers was 5%-7% and 16%-24% respectively. In addition to PAH and fine particles, NO2 might also be involved. The relevance of pesticides in carcinogenesis is steadily increasing. In children, several epidemiological studies revealed an increased relative risk of cancer associated with parental exposure to occupational or non-occupational pesticides. Moreover, a positive association has been found by several studies testing the direct exposure of children to pesticides. On the other hand, epidemiological studies in adults have provided conflicting results. For dioxins, although their carcinogenic mechanisms are not clear, a strong association between chronic exposure and an increased incidence of all cancer types has been put forward. Chlorine is not itself carcinogenic but combined with organic matter in drinking water, it forms chlorination disinfection by-products (e.g. trihalomethanes and haloacetic acids) that have been demonstrated to be mutagenic both in vitro and in vivo. Certain metals and metalloids have been rated as certain or probable carcinogens by the IARC. For example, lung cancer has been reported to be associated with exposure to heavy metals, including lead, hexavalent chromium and nickel. Nevertheless, their mechanism of action is not yet well understood. Overall, this study provides evidence that supports the fact that, due totheir mutagenic and/or promoting properties, many environmental factors,including viruses, radiation and xenochemicals can contribute to causing avariety of cancers. The need remains to estimate the overall risk fractionattributable to these environmental factors.Source: Belpomme D. et al. (2007) « The multitude and diversity ofenvironmental carcinogens »,

Environmental Research, In Press.
Contact:artac.

cerc@wanadoo.fr

És d'un grau de cinisme impressionant, no creieu?

2007-12-17T09:25:00.000Z

Bones!

Segurament ja la coneixiem, per si de cas us n'envio l'enllaç de la guia que va fer el Departament d'Interior i Participació sobre els moviments NIMBY i la cultura del no:

http://www10.gencat.net/drep/binaris/aquinoaixisi_tcm112-67035.pdf

Aquesta és la presentació que fan:

"De l’Aquí No a l’Així Sí. Orientacions per planificar polítiques amb impacte territorial.
La nostra societat cada vegada és més complexa. La ciutadania és més exigent i disposa de coneixements i capacitats per plantejar els seus punts de vista. No rep les polítiques públiques passivament, sinó que és capaç d’entendre’n els impactes i de valorar-los en funció dels seus interessos i les seves preferències. Disposar d’una ciutadania activa i compromesa és, evidentment, una bona notícia, una tendència que caldria celebrar i impulsar. És, també, un repte per als governants, ja que els exigeix fer les coses d’una altra manera. I aquesta és una segona bona notícia.
A Catalunya, aquest repte s’ha deixat sentir de manera especial en totes les polítiques que provoquen impactes territorials. És clar que cada vegada hi ha més intervencions públiques que desperten resistències, reaccions i situacions conflictives. Alguns han percebut aquests conflictes com el resultat de l’anomenada “cultura del no” i, conseqüentment, han lamentat la manca de maduresa de determinats sectors socials, incapaços d’acceptar que cal avançar i que no es pot aturar la màquina del progrés. No compartim ni aquestes opinions ni aquesta manera d’abordar el tema. Pensem que la ciutadania cada vegada és més activa i madura, no el contrari. Les posicions d’una ciutadania cada vegada més resistent no són només gratuïtes o simplement egoistes, sinó que expressen malestars que no troben espai on manifestar-se. De fet, estem convençuts que no ens estan llançant només el missatge simple i negatiu de l’“Aquí no”, sinó el més complex i sofisticat del “No d’aquesta manera”.
Se’ns fa evident que hem de superar l’asimetria que hi ha avui dia entre una societat nova i una política vella, entre l’aparició de nous problemes i la vella manera d’abordar-los. Hem d’aprendre a governar d’una altra manera. Per aquesta raó, la Direcció General de Participació Ciutadana volem proposar unes recomanacions que ens ajudin a construir aquesta nova política. No es tracta, com es veurà tot seguit, d’un protocol tancat i detallat, sinó d’algunes orientacions que tenen com a objectiu tant reconèixer el paper d’una ciutadania més activa com facilitar als responsables públics una guia per prendre decisions millors i per desplegar-les amb més eficiència."

text enviat per IPCENA

Alguaire recull 1.500 signatures contra les plantes de compostatge

2007-12-12T10:33:00.000Z

La plataforma Aire Net d’Al-guaire ha recollit 1.500 signatures en contra de les dues plantes de compostatge del municipi. Els veïns tenen previst presentar-les a l’Ajuntament dissabte en un acte formal. L’objectiu de la recollida és demanar al consistori que intervingui i faci pressió davant de Medi Ambient perquè el Govern actuï davant una situació que consideren molt preocupant.

La plataforma denuncia que les dues plantes generen males olors i, el que consideren més preocupants, aboquen residus al terreny que resulten greument contaminants. De la mateixa manera, els veïns critiquen la passivitat del Departament de Medi Ambient davant aquesta situació, ja que "a ells els va bé perquè aquí hi porten residus de tot Catalunya".

Les signatures s’han recollit a Alguaire, Rosselló, Vilanova de Segrià, Almenar, la Mata de Pinyana i Benavent de Segrià, els nuclis on arriben les molèsties que generen les plantes. La més antiga funciona des de fa deu anys i l’altra des de l’any 2001.

Bon Dia

M. Serret Nov 15, 2007, 12:46

La Granja d'Escarp arxiva el projecte de la incineradora que van vetar els veïns

2007-12-11T08:38:00.000Z

El consistori no requalifica les finques a l'empresa, que insisteix en el pla

07-12-07 10:22 - L'ajuntament de la Granja d'Escarp ha suspès la tramitació del polèmic projecte de construcció d'una planta incineradora de residus animals a sis kilòmetres del nucli urbà. segons publica avui el diari SEGRE. Així ho va confirmar l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada, que va concretar que a finals d'octubre "l'expedient es va cancel.lar a partir d'un informe de no tramitació de la llicència urbanística", és a dir, que el consistori no ha requalificat els terrenys.

Això continua .... La Plana de Lleida en el punt de mira d'instal·lacions de residus

2007-12-07T11:48:00.000Z

Menàrguens paraliza una planta de compostaje por el rechazo vecinal
'Sólo tramitaremos la licencia por imperativo legal', afirmael alcalde

El ayuntamiento de Menàrguens mantiene paralizadadesde el pasado mes de marzo la construcción de una planta decompostaje en el municipio. La instalación, promovida por elingeniero agrónomo de Alcoletge Martí Cabré-Verdiell, no contócon el voto favorable del consistorio para la pertinente aprobaciónde la licencia urbanística del proyecto dado que durante el períodode información

Alcarràs busca un acuerdo para una planta promovida por los ganaderos

Una comisión formada por los diferentes grupos políticos enel consistorio de Alcarràs, la agrupación ganadera de la localidady la comunidad de regantes de Vallmanya busca desde el pasadojulio un acuerdo sobre el proyecto para una planta de compostajepara tratar los excedentes de deyecciones de granjas de la zona.Los

La planta de purines de Miralcamp estará lista en 2009 y creará35 puestos de trabajoLa instalación es la última de Catalunya que generará electricidadpor cogeneración

La planta de purines de Miralcamp, que entraráen funcionamiento en febrero de 2009, será la última de Catalunyaque tratará las deyecciones animales por cogeneración, ya queen 2006 el Gobierno español limitó, a una sola instalación, lasprimas que concedía por producir electricidad a través de esteproceso.

Alguaire exige ya una solución contra los hedores

Más de 1.500 firmas para pedir la intervención del consistorio x alguaire x La plataforma Algu.Aire Net entregó ayer en el ayuntamientomás de 1.500 firmas como protesta por la mala gestión de losresiduos en las dos plantas de compostaje del municipio, lo quegenera "un hedor insoportable desde hace años", según la entidad.La

El Segrià inicia este año la ampliación del vertedero
Sección:REGIONAL COMARCAS

Las obras de ampliación del vertedero deMontoliu de Lleida empezarán el próximo mes de diciembre, segúnafirmó ayer el presidente del consell comarcal del Segrià, RicardPons.

La planta de Puigverd pide al Govern tratar más lodos de depuradoras
Ante la oposición de los ecologistas, que preparan nuevas movilizaciones

Sección:REGIONAL COMARCAS
La empresa Feresp SL, propietaria de la planta decompostaje de Puigverd d'Agramunt, ha solicitado al departamentode Medio Ambiente que le autorice a tratar un mayor volumen delodos procedentes de depuradoras en sus instalaciones.

Proyectan en Alcarràs una planta de compostaje
Una plataforma vecinal la rechaza

Vecinos de Alcarràs han constituido una plataformade oposición contra una planta de compostaje promovida en Vallmanyapor la asociación de ganaderos del municipio para tratar deyeccionesanimales y lodos de depuradora.

Ganaderos del Pla promueven una planta de compostaje en TorregrossaSustituirá a una de las plantas de purines que desestimaron
enMiralcamp

La asociación Arpla, que reúne a más de un centenarde ganaderos del Pla d'Urgell, promueve en Torregrossa una plantade compostaje de residuos, con capacidad para tratar cada año100.000

Proyectan una nueva planta de compostaje en Menàrguens

El ayuntamiento de Menàrguens ha iniciado la tramitaciónde una planta de compostaje en el municipio. La instalación,promovida por el ingeniero agrónomo Martí Cabré-Verdiell, seubicará a más de 4 kilómetros del núcleo urbano, ocupará unasuperficie de más de 5.000

Menàrguens paraliza una planta de compostaje por el rechazo vecinal
'Sólo tramitaremos la licencia por imperativo legal', afirmael alcalde

El ayuntamiento de Menàrguens mantiene paralizadadesde el pasado mes de marzo la construcción de una planta decompostaje en el municipio. La instalación, promovida por elingeniero agrónomo de Alcoletge Martí Cabré-Verdiell, no contócon el voto favorable del consistorio para la pertinente aprobaciónde la licencia urbanística del proyecto dado que durante el períodode información

Quejas en Camarasa por el mal olor de residuos utilizados comoabonos

Vecinos de Camarasa han denunciado la existencia de malos oloresen varias zonas del municipio durante estos meses de verano,debido a los residuos orgánicos que los agricultores esparcenpor las tierras, utilizándolos como abono y que proceden de unaplanta de compostaje en construcción ubicada en la zona de laSerra Blanca.

Planta de compostatge orgànic situada al polígon 5, parcel·la 104, al terme municipal de Foradada, promoguda per Ferticompost, SL.

Embolica que fa fort - CEPA

2007-11-30T10:52:00.000Z

Bon dia de nou!

Com que l'experiència de l'àrea metropolitana és prou satisfactòria farem més ecoparcs i omplirem els clots de Catalunya de paquetets! Continuem pel Vallès Occidental ... acabarem com un tetris!

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2631072

Bé, poca conya que al projecte de llei de revisió de la Llei d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental 3/98 (la LIIAA pels amics) ja es diu que es revocarà "la Llei 12/1981 de protecció d'espais d'interès natural afectats per activitats extractives pel que fa a les administracions competents en la tramitació i aprovació dels plans de restauració " ja que aquests ja formen part de la pròpia avaluació ambiental ... ui, ui, ui, què malament sona això!

http://mediambient.gencat.net/Images/43_133172.pdf

Ja cal que ens calcem!

vídeo

2007-11-30T10:49:00.000Z

COMUNICAT DE PREMSA: JA N'ESTEM FARTS!!

2007-11-30T10:43:00.000Z

DENUNCIEM LA POLÍTICA DE GESTIÓ DE RESIDUS DEL DMAH-ARCPER CONTINUISTA, REACCIONÀRIA I INSOSTENIBLEQUE INCREMENTA LES AGRESSIONS I CONFLICTES SOCIALS I AMBIENTALS

La Plataforma Cívica per la Reducció de Residus, grup de treball de la Federació Ecologistes de Catalunya, denunciem la hipocresia de la política de residus de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMSHTR).

Aquesta política ha demostrat un fracàs contundent per obsoleta i basada en polítiques d’imposició antidemocràtiques i en el malbaratament de recursos públics, encara que ho vulguin maquillar amb un llenguatge pervers per definir les mateixes polítiques de les administracions anteriors però “vestides de verd”.

Aquestes polítiques són passives, amb total carència de pràctiques de precaució i prevenció; són polítiques sotmeses als interessos dels grans grups de pressió (per exemple dels envasos com Ecoembes) i les indústries estratègiques (cimenteres, químiques, de gestió de residus, elèctriques, etc.) que fan negoci a costa dels impactes al medi i a la nostra salut.

En comptes de solucionar:

- l’augment dels residus (50% residus municipals en 12 anys) i els envasos i objectes d’un sol ús (envasos augment del 65% en 7 anys)

- la destinació de la majoria dels residus a tractament finalista (2006 el 76% han anat a abocadors i incineradores)

- l’incompliment dels objectius de la Llei Reguladora 6/93 i 12/2003, permetent que molts poderosos ajuntaments metropolitans i caps de comarques vulnerin la Llei en no lliurar separadament la brossa orgànica (o fer-ho parcialment i deficitàriament)

- el deficient funcionament de moltes plantes de compostatge comportant molèsties i elaborant un mal compost

- el fracàs dels Ecoparcs o grans plantes trasvassadores de residus en bales cap a abocadors o preparant combustibles derivats de residus (CDRs) cap a incineradores i aviat a cimenteres, - la greu dispersió de contaminats davant la creixent tendència cap a la crema de residus en cimenteres o tèrmiques (nova forma d’incinerar)

- els conflictes socials i ecològics arreu del territori català en aplicar polítiques d’imposició d’injustícia social,es desenvolupa una política que comporta cada cop més conflictes i agressions:

- Aquests propers dies s’inicia l’ompliment de l’explotació d’argiles Helena de l’empresa Sugranyes (Cerdanyola del Vallès) amb residus embalats procedents de l’Ecoparc 2 (Montcada-Ripollet) amb l’argument de la restauració paisatgística d’activitats extractives, denominació eufemísica d’un nou abocador en mig de la Via Verda (afectant el connector biològic de Collserola, però sense resoldre la situació dels antics abocadors de Can Planes).

- També s’han presentat a diverses cimenteres catalanes projectes per cremar residus (Ciments Molins a Sant Vicenç dels Horts, CEMEX a Sant Feliu de Llobregat, Vallcarca,..). Aquesta setmana s’han presentat al•legacions al DMAH al projecte d’autorització de crema de residus (farines càrnies, pneumàtics, fangs de depuradores, bales de residus, etc) a la cimentera Lafarge-Asland de Montcada i Reixac, en una zona precisament declarada com d’especial protecció de l’ambient atmosfèric!

- Reiterades denúncies a l’Ecoparc 2: s’ha denunciat reiteradament el frau d’aquestes instal•lacions antieconòmiques, ineficients, agressives a l’entorn, exportadores de residus a d’altres comarques com l’Anoia (Hostalets de Pierola), o a d’altres territoris com Múrcia o Alacant, i amb la intencionalitat de dur residus a les comarques de Ponent com és el cas Gimenells, etc. tot incomplint el principi de proximitat i suficiència.

I aquí no acaba la cosa! doncs per aprofundir més la crisi la setmana passada l’Agència de Residus de Catalunya aprova inicialment al seu Consell de Direcció els programes de gestió pel període 2007-2012 de residus municipals (PROGREMIC), industrials (PROGRIC) i de la construcció (PROGROC) i el Pla sectorial territorial d’infraestructures de residus 2005-2012, que lluny de solucionar els problemes encara aprofundeix una política insostenible i antieconòmica.

Més informació i dades al comunicat sencer http://www.ecologistes.cat/residus/comunicat_residus_ja_nestem_farts_nov_07.pdf

Octaveta-Dia Global Anti-incineració

2007-11-30T10:36:00.000Z

AMB ELS RESIDUS NO JUGUEM AMB FOC!
PER UNA MORATÒRIA A LA INCINERACIÓ DE RESIDUS

Les entitats, col·lectius i plataformes que formem part de la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus, grup de treball de residus de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), manifestem el nostre rebuig a la política de promoció encoberta d’incineració de residus del
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, tant en instal·lacions de tractament de residus com en plantes industrials (cimenteres, tèrmiques, de fabricació de calç,..):

- Perquè contràriament al que va concloure el Parlament Europeu el 13.2.2007 quan va votar en contra de considerar la valorització energètica (incineració) com a valorització de residus i sí com a tractament finalista, el DMAH considera i potencia la crema de residus com a valorització energètica en els Programes de Gestió de Residus Municipals i Industrials aprovats inicialment el 29.11.07 per l’Agència de Residus de Catalunya.

- Perquè obvia el principi de precaució de la normativa europea, que ha de regir qualsevol política de la gestió del risc.

- Perquè ignora que l’estat espanyol va subscriure el Conveni d’Estocolm que compromet a la limitació i control de les emissions de compostos orgànics persistents (COP’s), ja que promou pràctiques que suposen nous focus de generació i risc d’emissió d’aquestes substàncies extremadament cancerígenes i tòxiques.

- Perquè aplica mesures fiscals com un cànon a la incineració de residus de quantia inferior a d’altres tractaments finalistes com l’abocament (5 €/tn. residus que s’incineren versus 10€/tn/residus que van a abocador).

- Perquè una força política (IC-V) que va defensar la proposició de Llei per prohibir la incineració de residus a Catalunya a l’any 2000 no pot enganyar a la ciutadania amb eufemismes com l’”ús de combustibles alternatius” quan simplement s’està parlant de cremar residus, tot
argumentant l‘acompliment dels compromisos del Protocol de Kyoto per lluitar contra el canvi climàtic però deixant de banda la gestió sostenible dels recursos, el concepte de precaució i la protecció de la salut de les persones.

Per tots els arguments exposats, instem al Departament de Medi
Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya a:

- Aplicar una moratòria al desenvolupament de qualsevol pràctica d’incineració de residus.

- Desenvolupar una iniciativa legislativa per l’aprovació d’una Llei catalana de prevenció dels residus.

Denúncies davant la conselleria

2007-11-30T10:33:00.000Z

Els ECOLOGISTES denuncien que les polítiques de residus de la Generalitat afavoreixen la incineració i els abocadors Barcelona.- Una trentena d ECOLOGISTES de la Plataforma cívica per a la reducció de residus d ECOLOGISTES en Acció s han manifestat aquest dimecres al vespre davant la conselleria de Medi Ambient i Habitatges per denunciar que ICV continua fent polítiques que afavoreixen la incineració de residus i els abocadors. Coincidint amb el Dia d acció global contra els residus i la incineració, que se celebra des de fa sis anys en diferents ciutats del món, com Buenos Aires, Berkeley o Brussel·les, els ECOLOGISTES catalans han desplegat pancartes contra la crema de residus i han demanat a la Generalitat que impulsi una llei de prevenció de residus i apliqui una moratòria al desenvolupament de qualsevol pràctica d incineració.

Imatges de la Jornada de Gimenells

2007-10-26T11:28:00.001Z

Barcelona necessita un altre abocadorEntre el 2009 i el 2010

2007-10-25T09:01:00.000Z

EL PUNT 24.10.07

S'esgotarà la capacitat dels abocadors dels Hostalets i Cerdanyola per portar el rebuig dels ecoparcsEMMA ANSOLA. L'àrea metropolitana de Barcelona haurà d'afrontar, a partir del 2008, la localització de més terrenys on dipositar el rebuig que generaran els quatre ecoparcs –ara n'hi ha tres en funcionament– de què disposarà a partir del termini 2009-2010. Un horitzó que ve determinat per l'esgotament de la capacitat de deposició dels abocadors actuals, el dels Hostalets de Pierola, que té fixat el termini cap al 2009, segons tècnics d'aquest Ajuntament, i l'Helena, situat a Cerdanyola, que és a punt de rebre les primeres bales de l'ecoparc de Montcada i Reixac i que haurà d'estar tapat el 2010 per fer-hi el sincrotró. «No es tracta d'obrir un altre forat sinó de reomplir els que ja hi ha ara», va dir Carles Conill, gerent de l'Entitat del Medi Ambient.

El rebuig que generen els ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona té un destí finalista, és a dir, cal portar-los a un abocador, anomenat també dipòsit controlat, o a la incineradora del Besòs. Fins ara el destí principal d'aquest rebuig era el dipòsit del Garraf, tancat a principi del 2007, i la pedrera de la Vallensana, a Badalona, on la prova pilot per reomplir el forat amb bales del rebuig d'ecoparc va acabar el 28 de setembre passat.

BADALONA La finalització de la prova pilot a la Vallensana està pendent ara de rebre els resultats del comportament de les bales de residus dipositats a la pedrera, el seguiment del qual porta a terme l'Agència de Residus de Catalunya. Les primeres valoracions, però, ja avançaven que els resultats seran positius i que compliran la normativa europea que obliga a una reducció de la matèria biodegradable fins a un 15% en els residus que van a parar a abocador. Una segona fase de la prova pilot consistirà en la revegetació de la zona i la substitució de la coberta vegetal. ELS HOSTALETS DE PIEROLA Paral·lelament i amb l'objectiu de permetre el tancament del Garraf, el gener del 2006 es va signar una moratòria per ampliar la quantitat de residus que sense tractament previ s'aboquen al dipòsit de Can Mates, als Hostalets de Pierola. La disposició d'un abocador era un dels requisits per concedir la construcció del quart ecoparc de l'àrea metropolitana, que estarà enllestit, segons les primeres previsions cap al 2008. Tècnics de l'Ajuntament dels Hostalets expliquen que ja es comença a omplir la cinquena de les set cel·les de què consta l'abocador, la qual cosa comportaria, tenint en compte la situació actual, que el 2009 l'abocador ja fos ple. CERDANYOLA El clot de Ceràmiques Sugranyes, a Cerdanyola, conegut com l'argilera Helena, agafa el relleu a la Vallensana. És previst que les primeres bales de residus de l'ecoparc de Montcada i Reixac comencin a arribar al novembre, un cop acabin els treballs que porta a terme l'entitat metropolitana per impermeabilitzar la pedrera i permetre la deposició de bales de rebuig. Fins llavors, part del rebuig que genera l'ecoparc de Montcada i Reixac es destina a dipòsits controlats de Catalunya, segons explicava l'entitat metropolitana, sense arribar a concretar quins.

La planta de Montcada i Reixac rep les escombraries de Badalona, Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Ripollet, Barberà del Vallès, Cerdanyola, Montgat i Santa Coloma de Gramenet. Ara la central ha deixat de fer bales i el rebuig es trasllada a l'engròs, sense tractar, als abocadors
El gerent de l'entitat metropolitana, Carles Conill, admet la necessitat d'aquest nou abocador però aclareix que l'entitat treballa des de fa temps perquè la solució passi per restaurar forats i no pas per obrir-ne de nous. «I això gràcies al bon resultat de les proves que s'han fet a les bales de residus que s'han dipositat a la Vallensana», diu Carles Conill. El gerent assegura que l'actual sistema d'infraestructures «digereix» bé els residus que es generen i que es mantenen les previsions establertes en el pla. «La nostra prioritat ara és consolidar el tractament dels residus i el seu embalatge perquè els resultats són bons», diu el gerent de l'entitat.
D'acord amb les proves que s'han fet fins ara el nou abocador a l'àrea metropolitana hauria de ser una antiga pedrera o argilera que s'impermeabilitzaria per rebre les bales.
Menys confiat es va mostrar el vicepresident de l'entitat metropolitana i regidor a l'Ajuntament de Barcelona (CiU), Joan Puigdollers. La instal·lació d'un altre abocador a l'àrea metropolitana «requereix un gran acord social», va dir. I hi va afegir: «Si bé els llocs per omplir hi són, també cal tenir el suport dels ajuntaments implicats i dels ciutadans.» Puigdollers no va dubtar a qualificar l'emplaçament del nou abocador de «gran repte d'aquest mandat per als responsables de l'entitat metropolitana».

El pla d'infraestructures previst per l'Agència de Residus ja preveu la construcció d'aquest abocador i situa la seva futura capacitat en 600.000 tones. Aquest organisme, que no va voler fer declaracions, té enllestit l'avantprojecte de llei de modificació de la llei reguladora de residus que preveu que la construcció d'abocadors no estigui subjecta a l'atorgament de la llicència municipal. Serà el pla territorial d'infraestructures el que finalment determinarà els indrets.

Sant Martí mostra el seu rebuig total a l’abocador davant l’Ajuntament de Pujalt

2007-10-23T11:49:00.000Z

Més de cent veïns de Sant Martí de Sesgueioles es van manifestar ahir al matí davant de l'A juntament de Pujalt, convocats per la Plataforma Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia, per mostrar el seu desacord amb la decisió del consistori d’aquest municipi de construir un abocador dins el seu terme, però que quedarà a pocs quilòmetres de Sant Martí.

Els membres de la Plataforma defineixen la construcció de l’abocador com un

«atemptat hidroecològic i humà que abocarà 1.600.000 metres cúbics de restes

industrials i orgàniques durant vint anys a set quilòmetres del seu municipi»,

i asseguren que es tracta

«d’una operació econòmica de gran calatge entre l’Ajuntament de Pujalt i l’empresa constructora».

Els membres de la Plataforma afirmen que el que pretenen amb la concentració és que

«es canviï la inclinació de l’abocador, que només compta amb l'aprovació de

l’Ajuntament de Pujalt»

I amb el rebuig oficial de molts altres ajuntaments de la zona així com del Consell Comarcal de l’Anoia.

Maria Borràs, secretaria de la plataforma, assegura que

«pretenen convertir els vessants d’una conca hidrogràfica com la de Sant

Martí en un abocador»,

I afegeix que

«no volem renunciar a les il·lusions i a les esperances de present i de futur».

De la mateixa manera, Joan Borràs, membre de la mateixa plataforma declara que «els nostres

béns no estan en venda, ja que tenim dret a viure en un entorn de seguretat i lliure d’activitats

nocives i perilloses». Finalment, des de la Plataforma Salvem es demana que aquesta

«anomenada restauració paisatgística no passi per un abocador com el que es vol instal·lar»

«Hi ha més maneres de fer-lo, tot i que de ben segur no seran tan lucratives

però sí molt més dignes amb la nostra gent i la nostra terra»,

Conclouen els manifestants. Des de que el projecte va sortir a la llum pública Sant Martí s’ha oposat a l’abocador -prova d’això és que va motivar l’aparició d’una Plataforma-,el qual fa pocs mesos va obtenir la llicència per part del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. L’abocador està projectat al costat del nucli de la Guàrdia Pilosa,dins el terme municipal de Pujalt i molt a prop del poble de Sant Martí.

VERINOSA LLENGUA

Ahir es va presentar a Masquefa un nou grup ecologista, mentre que avui la plataforma Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia organitza una manifestació contra l’abocador de la Guàrdia Pilosa davant l’ajuntament Pujalt. Queda clar que els temes mediambientals són dels que preocupen

més als anoiencs, o si més no són els que estan més de moda en l’actualitat.

P R O G R A M A 1a TROBADA ECOLÒGICA “SALVEM LA VALL DE CAMARASA”

2007-10-15T14:26:00.000Z

9:00h Esmorzar organitzat per l’associació de caçadors de Gimenells. Recinte de les piscines
de Gimenells.

10:30-14:00h Al recinte de les piscines de Gimenells:Tallers amb materials reciclats: envasos
de plàstic, paper i vidre. Mural reivindicatiu. Figura col·lectiva.

Paral·lelament se celebraran les següents activitats al local social Sant Isidre de Gimenells:

10:30-11:00h Lectura i signatura del,

MANIFEST EN DEFENSA DE LES TERRES DE PONENT

amb laparticipació de les plataformes de les Terres de Lleida.

11:00-12:30h Projecció del documental Una verdad incómoda d’Al Gore (Premi Nobel de la Pau
2007).

Projecció del fotomuntatge Salvem la Vall de Camarasa

12:30-14:00h Taula rodona i col·loqui: Residus i Medi Ambient.

Convidats:

Ramon Morell. Economista. Universitat de Lleida.
Lluís Moné. Universitat Politècnica de Catalunya.
Joan Farré. Delegat del Departament de Medi Ambient a Lleida.
Joan Vàzquez. President d’Ipcena.
Jaume Pedrós. Plataforma Defensa de la Serra de Bellmunt.

14:00-16:00h Dinar popular gratuït, organitzat per l’associació de mestresses de casa de
Gimenells.

Durant el dinar farem sonar les nostres cassoles com a mostra de rebuigal projecte d’abocador de Gimenells.

Al final es sortejarà un pernil entre elsassistents. Recinte de les piscines de Gimenells.

16:00-18:30h Tirada de bitlles i petanca, organitzat per les associacions de bitlles i petanca
dels diferents pobles. Recinte de les penyes de Gimenells.

18:30h Xocolatada popular, organitzada per les mestresses de casa de Sucs i Pla de la Font.
Recinte de les piscines de Gimenells.

20:00-24:00h Ball amenitzat per l’orquestra TRÍO GOLDEN.
Al descans actuarà el grup de percussió ULLS DE BOIG.
Local social de Gimenells.

Durant tot el dia hi haurà un trenet que anirà des del recinte de les piscines fins a la Vall de Camarasa per tal de gaudir del patrimoni paisatgístic que volem preservar.

La Plataforma es reserva el dret de modificar, alterar o suspendre qualsevol dels actes programats.

Plataforma ciutadana “Segrià Net. Salvem la Vall de Camarasa” (Raimat, Sucs, Almacelles, Gimenells i Pla de la Font)

1a TROBADA ECOLÒGICA “SALVEM LA VALL DE CAMARASA”

2007-10-15T14:24:00.000Z

Dissabte, 20 d’octubre de 2007 - GIMENELLS

La Plataforma “Segrià Net. Salvem la Vall de Camarasa” convida a tothom a gaudird’aquesta jornada reivindicativa.Només hem guanyat una batalla.

La Vall de Camarasa i els nostres pobles continuen en perill.

ARA NO ENS PODEM ATURAR, HEM DE CONTINUAR LLUITANT!

L'Agència de Residus de Catalunya no considera idònia la planta per a residus urbans i abocador de Gimenells 18/09/2007

2007-09-18T11:30:00.000Z

El projecte no s'adequa al procediment de gestió de residus municipals que estableix el Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Catalunya.
Les infraestructures de gestió de residus són un factor clau per a desenvolupar i arrelar a les terres de Ponent una indústria agroalimentària de qualitat, amb criteris de sostenibilitat.

L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) —del Departament de Medi Ambient i Habitatge— no considerarà idònia la planta per a residus urbans i abocador quan el rebi formalment, perquè no s'adequa al tractament de residus municipals que estableix el Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Catalunya. També ha informat negativament l'actual projecte de modificació de normes subsidiàries urbanístiques que ha promogut el consistori de Gimenells.

Així mateix, l'ARC considera que el projecte de planta de tractament de residus municipals previst a la localitat lleidatana està sobredimensionat respecte al territori al que hauria de prestar servei. L'empresa promotora del dipòsit controlat de Gimenells, Xaviker, S.L. va fer arribar la documentació sobre aquesta instal·lació al Departament de Medi Ambient i Habitatge el 29 d'agost, si bé hi manca l'informe municipal i el certificat d'adeqüació urbanística. És a partir d'aquest moment que el Departament en té coneixement i pot prendre posició respecte a l'adeqüació del projecte.

D'altra banda, des de l'Agència de Residus de Catalunya es remarca la necessitat d'infraestructures de gestió de residus que són un servei per a la indústria de les terres de Ponent. Aquest és un factor clau per a desenvolupar-hi i arrelar-hi una indústria agroalimentària de qualitat, amb criteris de sostenibilitat. Agència de Residus de

CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Tel. 93 567 33 00

www.arc.cat

La OMS reclama una "respuesta global" ante la amenaza de pandemias mundiales

2007-08-30T01:16:00.000Z

Ginebra. (EFE).- La directora general de la Organización Mundial de la Salud ( OMS ), Margaret Chan... pandemia. En el informe, la OMS hace hincapié en que la amenaza de una pandemia existe y va a aumentar... a otro. Reaparecen viejos monstruos y nacen nuevas amenazas Asimismo, la OMS se lamenta de que el... vaca loca. La OMS subraya la aparición de tres nuevas amenazas para la salud surgidas en el siglo XXI... residuos químicos tóxicos. De hecho, la OMS confiesa que sería pecar de gran ingenuidad y exceso de...

+ informacio

L'alcalde Gimenells "rechaza el proyecto de vertedero porque no ofrece ‘ninguna garantía’"

2007-08-21T12:37:00.000Z

El alcalde de Gimenells, José Manuel Pardos, afirmó ayer que el objetivo principal de esta legislatura es evitar que el vertedero proyectado por la empresa Xaviker, S.L. se instale en el municipio y en sus alrededores. Por ello, el consorcio municipal ha cerrado de forma definitiva el expediente del proyecto alegando defectos de forma y de fondo y lo ha devuelto a la empresa promotora. Según Pardos, en la zona existe una calidad de vida elevada que se vería en peligro ante la llegada del vertedero, puesto que “alteraría totalmente los parámetros de convivencia”.

Pardós explicó que considera que los conflictos con este tipo de proyectos se dan más en municipios pequeños “donde es más fácil colar un gol”, puesto que los consistorios más grandes disponen de buenos gabinetes de juristas o de especialistas en medio ambiente. No obstante, Pardos reiteró que “no es lógico” que la normativa actual dé pie a que empresas privadas puedan gestionar los proyectos de tratamiento de residuos, puesto que “no se da ninguna garantía a los ciudadanos de que con el tiempo, con la desaparición de las empresas promotoras, no surjan problemas de contaminación a causa del vertedero. “Entonces, ¿a quién reclamas?”, se pregunta. El proyecto del vertedero, que incluiría una planta de compostaje, afectaría los municipios de Gimenells, Pla de la Font, Almacelles, Sucs y Raïmat. La deixalleria ocuparía cerca de 70 hectáreas y supondría la entrada diaria de 1.500 toneladas de residuos procedentes básicamente de la área metropolitana de Barcelona.El nuevo POUMPardos realizó estas declaraciones en una entrevista en la que expuso los principales retos ante los que se encuentra el actual equipo de gobierno en esta nueva legislatura.Además del vertedero, uno de los principales objetivos del consorcio que dirige es iniciar la elaboración de un nuevo Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), puesto que actualmente “están vigentes unas normas subsidiarias aprobadas el año 1994 que deben adecuar a la nueva Llei del Sòl y a las necesidades del pueblo”. Uno de los rasgos del nuevo POUM será un mayor espacio edificable para la construcción de viviendas, iniciativa que se hará “sin perder la estructura de pueblo-pueblo”. Así, la idea es proyectar casas de planta baja y un piso, voluntad a la que el alcalde por Ciutadans no piensa aceptar modificaciones. En breve se iniciará el proceso concursal para la elaboración del Pla y, una vez adjudicado, se creará una comisión de participación ciudadana para que todos los vecinos opinen al respeto. Según Pardos, el proceso para completar el POUM será largo, de hasta unos tres años.Por otro lado, el alcalde de Gimenells situó otra de las prioridades en la situación “precaria” de los accesos al municipio, puesto que ni al pueblo, ni al Pla de la Font llega ninguna carretera de la Generalitat o de la Diputació de Lleida. Más bien al contrario, “todos los accesos a Gimenells tienen calificación de caminos y la mayoría son de propiedad municipal”. Por ello, Pardos desea que el Ministerio de Medio Ambiente, la Diputació de Lleida o la Generalitat asuman la titularidad de estas vías y “se realicen las inversiones necesarias para adecuarlas a la categoría de carretera”.Asimismo, Pardos informó de que ante el aumento de la natalidad en Gimenells, el Ayuntamiento está preparando unos terrenos que cederá al Departament d’Educació para erigir un nuevo centro escolar que concentraría en un mismo recinto la guardería, el preescolar y la educación primaria.El consistorio se encuentra a la espera de que la Comissió d’Urbanisme ratifique la recalificación de los terrenos, dado que hoy por hoy figuran como industriales. Pasado el trámite, se espera que en otoño se inicien los trabajos

Nova trobada

2007-07-24T11:43:00.000Z

La propera trobada es realitzarà a finals del mes de setembre a Agramunt, amb la voluntat de denunciar la situació que s'està vivint en aquesta població amb els problemes que està causant la Planta de Compostatge situada a Puigverd d'Agramunt i de continuar avançant en la consolidació de la Federació de Plataformes.

Impulsan la creación de una coordinadora anti-vertederos en Lleida

2007-07-24T11:41:00.000Z

Informació extreta de La Mañana

Sucs - Jordi Pascual 2007-07-23
En el local social de Sucs, se celebró la noche del pasado sábado una reunión de Plataformas anti-vertederos de les Terres de Ponent, con el fin de impulsar la creación de una Coordinadora anti-vertederos de Lleida. Asistieron a la reunión representantes de las plataformas de Alcarràs, Puigverd d’Agramunt, la Granja d’Escarp, Castellserà, Alguaire y naturalmente la de Gimenells.

En el transcurso de la reunión se puso de manifiesto la coincidencia casi total en la problemática y su forma de presentarse en todas las poblaciones donde se ha instalado o quería instalarse un vertedero. Por todo ello, se llegó a la conclusión de exponer a través de la firma de un manifiesto, los puntos claves para poder llegar a trabajar todos en un mismo sentido. Entre los muchos puntos de que consta el manifiesto, destacan como primordiales, la conservación y mejora del medio ambiente. La estimulación de un modelo agrícola y ganadero de calidad, económicamente viable y ambientalmente sostenible. Una planificación territorial que adecúe las necesidades y capacidades de cada territorio. Una gestión de los residuos basada realmente en la reducción, la reutilización y el reciclaje, junto a la corresponsabilización de quien los genera.Concreta y directamente se pide a la administración catalana la adopción de plenas garantías jurídicas con el fin de que los espacios naturales tengan la clasificación de suelo no urbanizable de especial protección. Dotar a los ayuntamientos de mecanismos adecuados que permitan decidir o no la ubicación de cualquier planta de tratamiento de residuos. Retirar el anteproyecto de Ley de modificación de la Ley 6/1993, de 15 de julio, reguladora de residuos, que impedirá que los ayuntamientos puedan vetar la instalación de vertederos de residuos o incineradoras.El manifiesto será suscrito igualmente por el resto de Plataformas anti-vertederos existentes en la provincia de Lleida, que no han podido participar en esta primera reunión de coordinación, pero que han manifestado su adhesión incondicional.Terminada la reunión se celebró en la pista polideportiva anexa al local social, una fiesta popular anti-vertedero, a la que acudió una gran cantidad de personas que mostraron su rechazo a la instalación del vertedero de Gimenells y que pudieron disfrutar en primer lugar de una “llangonissada” a la que siguió la actuación de diferentes grupos musicales en una fiesta que se prolongó hasta la madrugada.

Manifest en Defensa de les Terres de Ponent

2007-07-24T11:25:00.000Z

El model socioeconòmic de poblacions de les Terres de Ponent de tradició agrícola i ramadera està canviant molt ràpidament. La crísis agrícola i la devaluació del sól, la inexistent planificació territorial i la incapacitat de l’administració catalana de fer front al control i a la gestió dels residus d’una forma decidida i eficaç, deixant-ho tot en les mans interessades i especuladores del capital privat, ha provocat un fort creixement de projectes per la instal·lació de plantes de tractament de residus de tot tipus(abocadors, plantes de compostatge, incineradores, ...) que superen amb escreix les necessitats del nostre territori. Aquest fet ha ocasionat la creació de nombroses associacions i plataformes a les comarques de Lleida per demanar respostes clares i que les coses es facin bé.

Constatem amb arguments, basats en l’estudi i la realitat, que aquests projectes, per les seves característiques, gestió i ubicació tenen uns impactes paisatgístics i ambientals molt agresius, afecten seriosoment a la vida dels veïns i veïnes del territori i originen greus conflictes de convivència.

Constatem amb inquietud com responsables polítics en els àmbits afectats reaccionen amb discursos apresos: generalitzadors, previsibles, culpabilitzadors i sovint irresponsables. Sense arguments que responguin als problemes concrets i reals que se’ls plantegen. Ens preocupa la manca de sensibilitat que mostren cap a aquells que els pateixen i la gran complicitat entre empresa i administració. Però especialment ens preocupa, que no hi ha un mínim d’espai per replantejaments ni es preveu una voluntad política seriosa per canviar i millorar aquesta dinàmica.

La conferència de les nacions unides sobre Medi Ambient i el Desenvolupament de la Cimera de Rio de Janeiro de 1992 aposta pel desenvolupament sostenible, refermant la Declaració d’Estocolm que diu que cal preservar per a les generacions futures el Medi Ambient. Així en el seu Principi 3r, declara que:

“El dret al desenvolupament ha d’exercitar-se en forma tal que respongui equitativament a les necessitats de desenvolupament i ambientals de les generacions presents i futures”

D’acord amb aquesta declaració entenem que les coses han d’anar canviant, però això no és excusa perquè s’hagin de fer malament. Que la manca d’ordenació i persistir en un mal ús del territori, per satisfer uns grans beneficis privats a curt termini, comportarà llargs períodes de costos ambientals, econòmics i socials.

Vivim en un model de societat de consum acostumats a productes amb aparences espectaculars, exageració d’envasos i embalatges, innecessaris que van a parar al medi en forma de residus que danyen greument l’entorn. Que any darrera any van creixent d’una forma espectacular, superant els controls administratius i tècnics existents.

La percepció pública majoritària és que la solució rau en la recollida selectiva i el reciclatge. Gairebé totes les administracions han centrat el seu missatge en la necessitat de conscienciar a la gent per recullir els residus selectivament a les seves cases. I és cert, el reciclatge és molt important i la col·laboració dels ciutadans és bàsica.

Però això no és la solució fonamental, és un pas però no el primer. La solució essencial passa per dissenyar els productes i els serveis pensant en la minimització de quantitat de residus i toxicitat. És a dir, el pas substancial cap endavant és aconseguir la reducció. Per això hem d’exigir a l’administració Generalitat i Govern Central, que són els competents en aquest tema, que facin complir al sector industrial la primera de les prioritats en la normativa de gestió de residus, la de reduir, i que es dissenyin els productes per a poder ser reutilitzats.

Per aquests motius i conscients que cal que tots plegats prenguem consciència que tenir cura del paisatge i dels recursos naturals es tenir cura de la qualitat de vida, de la cultura i tradicions, d’una manera de fer i de ser, i és tenir respecte per aquells que ens han tramés aquests valors. Que el territori és un recurs finit i limitat, escàs i fràgil que alhora que sustenta l’activitat econòmica també n’és l’actiu més preuat. Un conjunt de d’associacions i plataformes de les Terres de Ponent ens hem unit per reclamar:

è Garantir el manteniment de l’activitat agrícola com a element fonamental per a la conservació del patrimoni natural, tot incorporant els paràmetres bàsics de sostenibilitat ambiental i respecte als valors naturals.

è Estimular un model agrícola i ramader de qualitat, econòmicament viable i ambientalment sostenible, que permeti als pagesos continuar la seva activitat. Posant al seu abast assessorament, informació i facilitant els tràmits i mitjans tècnics necessaris.

è Una planificació territorial que s’adeqüi a les necessitats i capacitats de càrrega del territori.

è Una gestió dels residus basada realment en la reducció, la reutilització i el reciclatge, i en la corresponsabilització de qui els genera.

è Cal una major prevenció, eficàcia i rigor en el control de les emissions contaminants.

è Que s’apliqui el principi de precaució en la política industrial, tot incentivant l’aplicació de millors tècniques disponibles.

è El compliment de la normativa en matèria de residus i un estricte reglament sancionador de la mateixa.

è La creació de jutjats especialitzats en matèria ambiental i potenciar les fiscalies del medi ambient, atesa la complexitat d’aquesta matèria.

è Conservar el paisatge com a element clau de la identitat d’un territori.

è Implantar un model de relació més respectuós amb l’entorn i els valors culturals i naturals dels municipis, tenint en compte el vincle d’identitat entre la població i el territori.

è Exigir mecanismes reals i efectius per a garantir la participació ciutadana en el planejament urbanístic i territorial, com a element clau d’un model realment democràtic.

è Crear un conjunt de propostes que atorguin seguretat dins del marc jurídic per la protecció dels valors naturals i paisatgístics i que incloguin actuacions en el planejament del medi natural, la restauració d’espais degradats, la gestió d’usos socials i la valorització del patrimoni cultural.

è Donar plenes garanties jurídiques a fi que els espais naturals tinguin la classificació de sòls no urbanitzables d’especial protecció.

è Que les Agendes 21 siguin vinculants i auditades.

è Donar mecanismes als ajuntaments per decidir permetre, o no, l’ubicació de qualsevol mena de planta de tractament de residus. Per aquest motiu rebutgem l’avantprojecte de llei de modificació de la llei6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus, que impedirà que els Ajuntaments puguin vetar l’obertura d’abocadors de residus o incineradores i agreujarà encara més el poc poder decisiu actual de la població local sobre els processos d’implantació de grans infraestructures, en aquest cas, infraestructures de tractament i emmagatzematge de residus.

Les associacions i plataformes sotasignants ens comprometem a treballar en accions encaminades a la preservació i millora del medi ambient, mitjançant actuacions informatives i de conscienciació social, per tal d’aconseguir un ús i gestió del territori sostenible i respectuós amb l’entorn.

Castellserà, 2 de juny de 2007 - Sucs 21 de juliol de 2007

Lleida es mobilitza per evitar un gran abocador a Gimenells

2007-07-16T10:17:00.000Z

Periódica de Catalunya

El projecte, pressupostat en 58 milions d'euros, afecta 68 hectàrees

El projecte de construcció d'un abocador de residus urbans de 68 hectàrees, amb una planta de selecció i una altra de compostatge, a la vall de Camarasa, al municipi de Gimenells, ha posat en peu de guerra els municipis situats al nord-oest del Segrià, que limiten amb la comarca de la Llitera, a Osca. La proposta, pressupostada en 58 milions d'euros i presentada al mes de maig a l'ajuntament, està sent estudiada pel consistori, que ha requerit als promotors, l'empresa Xaviker SL, que aportin nova documentació sobre la propietat dels terrenys que pretenen ocupar.Els veïns, contraris a la iniciativa, esperen fer oficial la setmana que ve una plataforma opositora i ja han mobilitzat centenars de persones en diversos actes de protesta. Diumenge passat, uns 2.500 ciutadans es van manifestar pels carrers d'Almacelles i està previst organitzar, després de l'estiu, protestes a Lleida i a Barcelona."No pararem fins que algú ens garanteixi que l'abocador no es farà", explicava aquesta setmana Ignasi Giribet, un dels portaveus veïnals. L'últim acte reivindicatiu protagonitzat per la plataforma va tenir lloc divendres passat a la nit, amb una cassolada al nucli de Pla de la Font.SUPORT EMPRESARIAL Amés a més de les 4.000 firmes que s'han recollit fins ara, els opositors, que qualifiquen aquest projecte de "tècnicament inviable i socialment inacceptable", compten amb el suport de les principals empreses de la zona. Entre elles, els cellers de Raimat que, si s'arribés a construir l'abocador, es trobarien amb tones d'escombraries a escassos 300 metres de les seves vinyes. També col.labora amb aquesta plataforma la farratgera Venso, una companyia de pes en el sector agroalimentari de Lleida.Fins al moment, la Diputació de Lleida i tots els ajuntaments de la zona --Gimenells i el Pla de la Font, Almacelles i Lleida-- han mostrat el seu desacord amb la infraestructura. "La nostra preocupació és saber què en pensa la Generalitat, que es limita a dir que no coneix el projecte perquè encara no l'hi han presentat", va precisar Enrique Piqueras, portaveu dels afectats.Un dels arguments tècnics que esgrimeixen els opositors és l'existència a la vall de Camarasa d'un col.lector del canal d'Aragó i Catalunya, que desemboca al riu Cinca, incompatible amb els lixiviats i materials de rebuig de l'abocador. A més, a la mateixa zona es construeix un embassament per subministrar aigua de boca a Gimenells.

"Metodologies i presa de decisions per a la ubicació d’instal·lacions ambientals a Catalunya”

2007-07-16T10:14:00.001Z

Ja podeu trobar les presentacions del seminari "Metodologies i presa de decisions per a la ubicació d’instal·lacions ambientals a Catalunya” a la web de la Càtedra Enresa-Enviros de la UPC sota la secció “activitats destacades”:

http://www.upc.edu/web/CatedraMediAmbient/

http://www.upc.edu/web/CatedraMediAmbient/pages-CAT/activitats.php

AJUNTAMENT DE GIMENELLS I PLA DE LA FONT

2007-07-16T10:04:00.000Z

Informació facilitada per IPCENA

Aprovat inicialment pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el dia 9 de maig de 2.007 el egüent acord:

Primer. La modificació puntual núm. 4 de les determinacions de les Normes Subsidiàries del Planejament urbanístic de Gimenells i el Pla de la Font i que té la finalitat de:
- Regular el dimensionat i característiques de les tanques que es construeixen ens solars. (art. 57)

- Regular i acotar les condicions a complir per a la instal·lació d’infrastructures de tractaments de residus i abocadors. (art. 80).

- Intercanviar zones d’equipament de propietat municipal en el nucli del Pla de la Font.

Segon. Suspendre cautelarment l’emissió de qualsevol certificat o llicència que habiliti la instal·lació d’infrastructures de tractament de residus i abocadors, mentre la reforma aprovada
pel Ple no sigui finalment ratificada per la Comissió d’Urbanisme de Lleida.

De conformitat amb els arts. 94 i 83 de la Llei 2/2002 d’urbanisme vigent a Catalunya, s’obre un termini d’informació pública durant un mes a partir de l’endemà de la publicació del present edicte, a l’objecte de que qualsevol persona interessada pugui examinar l’expedient i en el seu cas presentar les al·legacions, les observacions o les reclamacions que consideren oportunes. Transcorregut aquest termini sense haver-se presentat cap al·legació, l’aprovació inicial esdevindrà provisional.

Gimenells, 16 de maig de 2007
L’alcalde, José Manuel Pardos Hernando

Les eleccions alliberen Mequinensa de la incineradora

2007-07-16T10:02:00.000Z

Informació facilitada per IPCENA

El projecte de CiU cau juntament amb el partit a La Granja d'Escarp.
La gran incineradora de residus càrnis que impulsava l'ajuntament de La Granja d'Escarp -governat per CiU- just damunt la ratlla divisòria amb el terme de Mequinensa i al bell mig de l'Aiguabarreig ja no es farà.

Els regionalistes de Convergència i Unió han caigut davant els opositors a la incineradora agrupats a l'empara d'ERC. Els primers han tret tres regidors i els independents de La Granja d'Escarp, sis.

El més important ha estat la participació, el 80,56% de l'electorat.

Als altres pobles veïns de Mequinensa ERC també ha estat la primera força, en concret a Seròs amb un 80,84 de participació Esquerra te la majoria absoluta amb 5 regidors, mentre CiU en te 3 i IS-PM (PSC) sol 1 i el PP no existeix.

Manifestació i Roda de Premsa 5 de juny de 2007

2007-06-06T10:26:00.000Z

Algunes dades de l’acte celebrat avui, dia 5 de juny, aprofitant el dia mundial del medi ambient:

més de 60 persones de diverses entitats i plataformes afectades per la mala gestió dels residus industrials ens hem manifestat davant de la delegació de Medi Ambient a Lleida.
S’ha tallat Rambla Aragó
S’ha mantingut una entrevista col·lectiva amb el Delegat de Medi Ambient, Joan Farré, i se li ha entregat un document amb els criteris que defensem davant el problema dels residus industrials a les nostres comarques.

Aquí hi teniu algunes fotos significatives,

Suport de la Plataforma per la Defensa de la Serra de Belmunt

2007-06-05T13:27:00.000Z

Des de la Plataforma per la Defensa de la Serra de Bellmunt volem donar el nostre suport a aquesta nova associació que s'ha creat i a cada un dels grups que la formen.
Ttot hi haver-se retirat el projecte de la instal·lació d'un abocador de residus industrials de tipus II, la sensació que ens va deixar tot plegat fou de desencís i de gran desconfiança per tot el es mou darrera el món dels residus(grans interessos econòmics, en mans privades, sense control i decisió per part de l'administració, ...) i la desprotecció a la que està sotmés el territori(agricultura i medi natural).

Només dir que pensem que tothom té el dret a donar una opinió, a reclamar que les coses es facin bé, i que quan no t'escolten i les respostes no arriben, llavors no més hi ha el cami de movilització social. Nosaltres creiem que és el camí més efectiu, sense deixar de banda el camí paral·lel administratiu i el de la justícia, però es quan la societat cívil es revolta que els polítics es fiquen al teu darrera i els que manen comencen a obrir els ulls. Aquest és el camí que nosaltres vàrem seguir, sempre dirigint les nostres preocupacions a aquell que tenia en aquell moment el poder de decidir.

Tenim una web on es pot trobar informació i algunes de les coses que anem fent.

www.grupnac.org

ÉS LA NOSTRA TERRA, ENS L'ESTIMEM I NOMÉS EN TENIM UNA.

DEFENSAR-LA ÉS EL NOSTRE DRET I LA NOSTRA OBLIGACIÓ.

DEIXEU-NOS-HO FER,

GRÀCIES

Castellserà, 2 de juny de 2007 primera trobada de Plataformes

2007-06-05T12:32:00.000Z

En aquesta trobada s’acorda la creació d’una Federació de Plataformes de les comarques de Lleida i es proposa un primer nom "Plataforma per la Defensa de les Terres de Ponent".

- Cada plataforma assistent exposà la seva problemàtica, en cada una d'elles es repetiren els mateixos factors infractors (permisivitat i passivitat de l'administració, falta de controls, plantes sobre dimensionades, greus impactes sobre l'entorn, fortes pudors, sobre-explotació i mala gestió de les plantes, conflicte i fractura social a les poblacions afectades,...). També es comptà amb l'assistència d'IPCENA, com a entitat amb un bagatge i una experiència important, que ha donat reiteradament suport a aquests tipus de mobilitzacions en contra d'agressions al territori i que en aquest moment ho torna a demostrar.

El fet més important de la trobada és la trobada en si, la mostra d'unió i manifestació de solidaritat davant d'uns problemes comuns provocats per la voracitat d'uns pocs de voler obtenir grans beneficis a curt termini i de la forma que sigui.

En la trobada:

- Membres de les plataformes assumeixen diferents responsabilitats per coordinar i constituir la federació.

- Es proposa crear un logo, un blog i la realització d'actes informatius dirigits a tots els veïns i veïnes del territori, però especialment als pagesos. Xerrades que comptaran amb l'assistència de persones entesos en l'àmbit dels residus i defensors d'un model agrícol sostenible.

- Es decideix una data per una nova trobada, es proposen tres poblacions diferents a escollir en els propers dies, Alcarràs, Gimenells i Granja d'Escarp.

- I la creació d'un manifest que durant la setmana del 4 de juny hauríem d’acabar de confeccionar per enviar-lo a l’administració ( Ajuntaments, Dep. Medi Ambient, .. ) i Associacions d’Agricultors.

AIXÍ ARA CAL REDACTAR EL MANIFEST , ESCOLLIR UN NOM I UNA DATA PER LA PROPERA REUNIÓ, S'ACCEPTEN PROPOSTES